cultura

CULTURA MATERIAL I PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

1) URBANISME I OBRES PÚBLIQUES
2) PRINCIPALS MONUMENTS NO LÚDICS
3) EDIFICIS DE LLEURE
4) EDIFICIS PRIVATS: LA CASA ROMANA
5) LA PRESÈNCIA ROMANA A CATALUNYA I A LA RESTA D’HISPÀNIA: EMPÚRIES, TÀRRACO, ILERDA, BÀRCINO, MÈRIDA

fundació
de ciutats
i colònies

1) URBANISME I OBRES PÚBLIQUES

1- Recerca d’una zona idònia (altura suficient perevitar inundacions, bona defensa natural...).
2- Inauguratio: determinació de la voluntat dels déus (àugur: observació del vol de les aus / harúspex: observació de les entranyes d’un animal).
3- Delimitació de l’àrea urbana amb una arada.

Es feia el cerimonial
següent:

traçat urbanístic
Es feia segons el model hipodàmic
(de l’arquitecte grec Hipòdam de Milet, segle –V).
Tambés’aplicava als campaments (castra).

Restes arqueològiques destacades
de Hispània

principals

→

Desembocaven en 4 portes d’entrada
a la ciutat i es perllongaven en camins.

- Cardo maximus (nord-sud)
- Decumanus maximus (est-oest)

carrers
secundaris →

fòrum

→

moenia

Cardines i decumani, paral·lels als principals, f ormaven quadrícules o insulae.

Lloc on s’encreuaven aquestsdos carrers, plaça pública on se celebraven els actes polítics, religiosos i
comercials. A les capitals de província, hi podia haver dos fòrums, un de local i un altre de provincial.

→ Muralles, que no tenien totes les ciutats.

- Tàrraco
- Mèrida
- Bàrcino
- Empúries
- Girona
- Ilerda
- Tàrraco

- Astorga
- Mèrida
- Lleó
- Lugo

pomerium → Espai sagrat, entre la muralla i elnucli urbà, on no es podia edificar.

pous

→ Prenien les aigües subterrànies.

cisternes

→ Recollien l’aigua de la pluja.
- Conduïa l’aigua des de petits embassaments o cisternes fins a les ciutats.

proveïment d’aigua
(quan no hi havia un riu a prop)

- Totes les colònies (Bàrcino, Tàrraco,
Mèrida...)

- La canal per on passava l’aigua (specus) era de pedra, amb les paretsimpermeabilitzades, i estava coberta
per una volta de mig punt o bé per unes lloses planes.
aqüeducte

- Havia de tenir una certa inclinació descendent en tot el seu recorregut i superar els obstacles del terreny: es
feien túnels si hi havia alguna muntanya i ponts i murs si hi havia alguna vall.
- En arribar a la ciutat, entrava per un lloc enlairat, per sobre de les muralles, mitjançat unesarcades que
sostenien la canal.

- Aqüeducte de les Ferreres o “Pont
del Diable” (Tarragona).
- Aqüeductes de Bàrcino.
- Aqüeducte de Segòvia.
- Aqüeducte de los Milagros i el de
Rabo de Buey-San Lázaro
(Mèrida).

castellum aquae → Torre d’aigua situada a la part alta de la ciutat, des d’on es feia la distribució.
Conductes que distribuïen l’aigua des de la torre d’aigua. Hi havia tres: laprimera cap a les fonts públiques,
la segona cap a les termes públiques, i la tercera cap a les cases privades.

canonades

→

filtres

→ Es feia passar l’aigua per filtres i diferents dipòsits, on quedaven les restes de les impureses.

cloacae

Túnels subterranis coberts amb voltes de mig punt o bé petits reguerols al mig del carrer tapats amb unes
→ lloses. Recollien l’aigua de lapluja, els residus de les cases i les termes, i anaven a un riu proper o al mar. El
traçat solia coincidir amb el de les vies urbanes.

iter

→ Camí per a vianants, cavalls o lliteres.

actus → Camí estret (només permetia el pas d’un sol vehicle o animal de càrrega).

vies de comuniació

- Era un camí força ample en el qual podien encreuar -se dos vehicles. A finals de l’Imperi aquestmot fou substituït pel de
strata.
- La finalitat primordial n’era de control, és a dir, que l’exèrcit es pogués moure ràpidament des de qualsevol punt del
territori romà i poder pacificar les revoltes.
via

- Es construïen amb diverses capes de materials, que feien un gruix d’un metre aprox. Gràcies a la seva fermesa moltes
vies han perdurat fins als nostres dies. El paviment quedava un...