Decadència

DECADÈNCIA:
Període d’afebliment de la cultura catalana:
La cultura catalana entra en un període de clar afebliment en comparació de la força que havia tingut els tres segles anteriors.
Els segles XVI, XVII i XVIII es caracteritzen per la baixa i poc original producció literària culta, que contrasta amb l’esplendor de la literatura anomenada popular. Aquest període de tres segles havia rebutel nom genèric de “Decadència”.
Situació de la llengua:
Sorgeix una davallada de l’ús culte del català, que, a més, havia de competir en aquest àmbit amb el llatí i amb el castellà.
El llatí només el feien servir els intel·lectuals, fet molt important, perquè deixen d’escriure en català. Ja no tenien el català com a llengua pròpia i la cultura castellana esdevingué cada cop més un modeld’imitació. A partir del segle XVI el català semblava que havia de ser una llengua destinada a desaparèixer, ja que la majoria d’obres que s’imprimien eren en castellà.
Situació de la literatura:
Les classes dirigents de Catalunya estaven ocupades en empreses més importants que la literatura durant el segle XV. Va ser durant el segle XVI que els escriptors de caire popular començaren a utilitzar elcastellà per influència de les classes dirigents.
EL RENAIXEMENT:
Podríem definir el Renaixement com l’Humanisme, el període històric en què va acabar incidint en tots els aspectes de la vida humana i va potenciar l’eclosió de les arts i els descobriments científics i tècnics de l’Edat Moderna.
Cristòfor Despuig:
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa es pot considerar l’obra en llenguacatalana més representativa del període renaixentista: hi trobem reflectits els corrents principals de la literatura renaixentista.
La finalitat d’aquesta obra, segons l’autor, era escriure la història de Tortosa, encara que s’hi tracten molts altres temes relacionats amb la situació política de la Corona d’Aragó. L’autor es mostra preocupat per l’abandonament que feien les classes altes del català,a causa del prestigi del castellà.
Pere Serafí:
Va ser un artista típic del Renaixement: pintor professional, afeccionat a la música i poeta. La poesia de Pere Serafí recull elements de la poesia trobadoresca i ausisasmarquina i introdueix noves formes de la poesia italiana.

Joan Pujol:
Va escriure un poema sobre la batalla de Lepant, on exalça les gestes de Joan d’Àustria, que subordinavala raó a la fe. Aquest poema mostra les idees religioses de l’autor d’acord amb l’ideal de la Contrareforma: el dualisme renaixentista entre el cor i l’enteniment s’ha de superar amb un altre dualisme, la voluntat de creure i el desig natural de saber.
Joan Timoneda:
Va saber connectar amb el gust del públic del seu temps i per això va conrear sobretot gèneres de la poesia popular i va escriurebàsicament en castellà. La seva obra més important és el Cancionero llamado Flor de enamorados. Aquest cançoner, en català i castellà, és un recull de diverses poesies populars, algunes escrites per autors coneguts i unes altres escrites pel mateix Timoneda.
Les obres de teatre profà del segle XVI que es conserven són un producte sorgit en l’ambient de la cort renaixentista i són només importantsperquè reflecteixen l’estat de la llengua entre l’aristocràcia valenciana. Dos exemples són La vestia de Joan Ferrandis d’Heredia i El cortesà de Lluís Milà.
EL BARROC:
El Barroc és el corrent artístic europeu que va predominar entre el final del segle XVI i mitjan segle XVIII. És un contrast amb l’art del període renaixentista: l’ideal d’equilibri i de serenitat de l’art del Renaixement éssubstituït per les ganes d’impressionar i d’enlluernar.
En la literatura exploten el màxim els recursos de la retòrica i de la sintaxi. L’alegria del Renaixement i la confiança en la raó de l’home van canviar durant el Barroc a causa de la imposició de la mentalitat de la Contrareforma.
La situació social, política i religiosa va provocar la sensació que es vivia una situació límit, i en la...