Decameró (1348-1353) De Joan Boccaccio. Versió Catalana Del 1429

TÍTOL:
DECAMERÓ (1348-1353) de Joan BOCCACCIO. Versió catalana del 1429

INTRODUCCIÓ:
Objecte: Arran de la pandèmia de Pesta Negra que del 1.348 fins el 1351 aqueixa Europa, s’estudia l’impacte que la mortaldat van causar en les mentalitats col·lectives dels homes i les dones de l’època, a través del testimoni de Joan Boccaccio dins la pròpia ciutat de Florència. Aquest fet esdevé un puntd’inflexió en la concepció de la mort i que a més perdurarà en l’història de les mentalitats i dels sentiments de l’humanitat.
Hipòtesis de treball: estudiar el testimoni aportat per Boccaccio i entendre’l, previ haver analitzat altres casos com un fet homòleg a moltes altres ciutats (Barcelona, Girona, Lleida...) per determinar el punt d’inflexió en la concepció de la mort en Europa.
Mètode: primers’analitzarà el text amb les seves parts més rellevant, sobretot aquelles que fan referència al comportament de les persones. Es compararan amb altres testimonis de l’època (testaments, relats de testimonis del moment –metge Jaume d’Agramunt,...-) per comprovar que el testimoni de Boccaccio no és un fet aïllat i que es marca un canvi de tendencia amb el comportament davant la mort.
S’aportaranels anàlisis d’altres autors sobre aquests context (Philippe Aries, Joan Amades ...) per establir l’escenari històric i extreure unes conclusions que defineixin aquest canvi històric de les mentalitats especialment davant la mort.
Estructura:
- Establir el context històric (s. XIV)
- Anàlisi del document. Aspectes socioculturals.
- Altres testimonis.
- Reflexió sobre l’actituddavant la mort. Els canvis. (amb reflexions d’altres autors)
- Conclusió. Síntesi del canvi i breu referència comparativa a la mentalitat actual.

COMENTARI:
A igual que per un astrònom, l’impacte d’un meteorit en un planeta li aporta informació rellevant sobre la composició d’aquell planeta, un impacte històric com va ser la mortaldat de la Pesta Negra es aporta informació rellevant delpensament de l’època. I no només això, sinó com l’humanitat s’enfronta a la mort, com evoluciona, ... com ho supera.

Context Històric:
L'Europa del segle XIV patia tot un seguit de convulsions que generaren un panorama apocalíptic: la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra1 (1337 a 1453), l'avanç turc per l'Orient2, guerres marítimes entre les repúbliques italianes3, la Reconquesta aEspanya4, el conflicte amb els dos regnes el de la Corona d’Aragó i el Regne de Castella5... i fins i tot un canvi sobtat del clima féu que les circumstàncies fossin encara més dures, entre 1315 i 1322 la temperatura mitjana disminuí notablement (una petita era glacial) i es glaçaren moltes collites.
I és en mig d’aquest garbuix de convulsions quan al 1948 quan irromp la Pesta Negra6. En quatremesos a Florència van morir unes 100.000 persones. La pandèmia a Catalunya (com a moltes altres parts d’Europa) feu estralls: cap al 1300 devia tenir uns 500.000 habitants, i el 1497 uns 224.000, és a dir, que va perdre el 55% de població7.

Anàlisi del document. Aspectes socioculturals:
Extraent del texte els elements que es aporten informació sobre el comportament humà, ensopeguem tot just enel segon paràgraf el pensament de la gent de l’època en boca de Boccaccio de la causa de la Pesta “la qual per ocasió de corsos superiors o per les nostres iniques obres, la justa ira de Déu ha tramesa per correcció sobre los mortals”. Trobem altres autors com Jaume d’Agramunt8 que encara que expliquem consells mèdics per no contagiar-se també recorrien a la justícia divina com a encomanadora delcàstig que estan sofrint per la laxitud de la societat actual.
A través de les línees següents, comprenem que enteníem aquest mal (la pesta negra) com a imparable, insalvable,... fet que els empenyia encara més a considerar-ho un càstig diví: malgrat totes les precaucions que van prendre “...moltes immundícies porgada la ciutat, ordonant oficials sobre açò, vedant l’entrada a cascun malaut e...