Defincions de filosofia

- Ànima-cos. Plató defèn un dualisme antropològic, segons el qual l’esser humà es un compost d’una anima immaterial i immortal i d’un cos material i mortal. L’anima es per a Plató el principi que infon vida al cos i també, en els esser humans, el principi del saber, ja que la seua funció característica es el coneixement de la veritat. Influenciat pels pitagòrics, Plató defèn que l’anima ha tingutuna existència anterior, i tendeix a alliberar-se del cos, que constituïx en realitat la seua presó. Cal distingir a mes tres parts en l’anima: la racional, la irascible i l’apel•lativa.
- Antropologia. En general, s’entén per antropologia la branca del saber que s’ocupa de l’estudi de l’esser humà i de la seua naturalesa. Pel que va a l’antropologia platònica en particular vegeu ANIMA-COS.
-Areté. Vegeu virtut.
- Aristocràcia. Generalment, s’ha d’entendre per aristocràcia el govern dels millors. Plató proposa com a forma ideal de govern una aristocràcia, però cal deixar molt clar que no es tracta del govern dels millors per motiu de nissaga, de sang o de naixement, sinó dels millors en virtut i en saber, i quest son els filòsofs.
- Cognoscible. Que es port conèixer. Sinònimd’intel•ligible. El contrari es incognoscible, inintel•ligible.
- Coneixement, ciència o coneixement científic. Amb aquestes tres expressions indistintament so traduir-se al valencià el terme grec episteme. Per a Plató l’episteme es contraposa a la simple opinió. El coneixement es sempre per a Plató coneixement de l’autenticament real, de l’essència eterna i immutable de la realitat, es a dir, de les Idees.Es per tant universal i objectiu, i nomes pot aconseguir-se mitjançant la intel•ligència, no els sentits. Plató distingeix dos nivells de coneixement el pensament (diànoia) i d’intel•ligència (noesis). En el mite de la caverna el coneixement esta representat per la visió de les coses de dalt.
- Cosmos. Paraula d’origen grec que significa ordre i bellesa, en contraposició al caos o desordre. Delsgrecs apliquem aquesta teoria també a l’univers, perquè ells van ser els primers en adonar-se que aquest era quelcom bell, harmònic i ordenat segons lleis, es a dir, un “cosmos”.
- Demiürg. Plató anomena Demiürg a una intel•ligència suprema de caràcter diví, ordenadora del mon sensible. El Demiürg ha creat el mon físic: ha donat forma a una matèria preexistent i amorfa, pretenent com a model elmon de les idees eternes. Ha seguit per tant un pla racional per tal de fer-lo el més bo i el més possible.
- Democràcia. Generalment, senten per democràcia la forma de govern o d’organització política de la societat en que el poble assumeix la direcció dels assumptes politics i els càrrecs públics son elegits per sorteig o per votació de la majoria. Plató es mostra crític amb la democràciaatenesa, i l’acusa de ser el causant de la ruïna política i militar d’Atenes en l’últim quart del segle V.a.C., i li sembla una insensatesa deixar en mans d’un poble ignorant i manipulable quelcom tan important com la direcció política de l’estat. Proposarà , com alternativa a aquesta forma de govern , una aristocràcia del saber i de la virtut. Vegeu Aristocràcia.
- Dialèctica. 1.Ciencia supremasobre les Idees i les relacions entre elles i, en especial, de la seua relació amb l’Idea suprema del be. 2. Plató anomena també dialèctica a el mètode dialèctic pròpiament dit, es a dir, el mètode que la ciència dialèctica empra per a arribar al coneixement de les Idees, i molt especialment de la Idea del Bé.
- Doxa. Vegeu opinió.
- Educació. Plató entén per educació l’art que ta com a finalitatencaminar l’anima de qui s’educa cap a l’àmbit de les idees on trobaré el reconeixement de la veritat i del be. Per a això ha d’aconseguir fer que l’anima apart la mirada del sensible i material, on nomes trobarà simples opinions i meres aparences del be. Tanmateix, nomes les millors naturaleses hauran de ser educades en aquest sentit, per responsabilitzar-se posteriorment de la missió de...