Democràcia online

INICIATIVES POPULARS DIGITALS
La democràcia 'online' s'obre pas a Europa
La participació ciutadana està modificant la manera de fer política
TERESA TURIERA
Barcelona | Actualitzada el 28/04/2013 00:00
PROPOSAR, DEBATRE I DECIDIR El crowdsourcing ha aconseguit a països com Letònia convertir propostes populars gestades de forma online en lleis. PERE TORDERA
Tenim les eines, i cadavegada són més senzilles d'utilitzar. La crisi financera, els escàndols de corrupció i de malbaratament econòmic, i l'abisme creat entre la classe política i els ciutadans han generat un clam per canviar la manera de fer política. Però les iniciatives per renovar el marc democràtic no arriben de la mà de les institucions ni dels partits polítics.
Emprenedors convertits en activistes de la democràciaparticipativa comencen a posar a l'abast de milers de persones la possibilitat real d'influir en la presa de decisions. L'escull és fins a quin punt els representants públics estan disposats a acceptar la redistribució de poder que suposa la democràcia participativa. A Europa ja tenim alguns exemples que han començat a obrir el camí.
Islàndia
La primera Constitució del món feta a través de'crowdsourcing'
El 2008 Islàndia va viure una crisi financera i política en què la falta de transparència i la corrupció van fer que els islandesos s'adonessin que totes les institucions en les quals havien confiat els van fallar de cop. D'aquí va sorgir el moviment ciutadà que reclamava començar de zero, i que ha liderat durant cinc anys la redacció d'una nova Constitució a través d'internet.Birgitta Jónsdóttir, activista, diputada des del 2009 i impulsora d'aquest moviment, explica: "No volíem una Constitució plagada de llenguatge burocràtic, sinó feta de manera que pogués entendre-la tothom. La Constitució és el gran acord social, defineix en quin model de societat volem viure, i la gent que es preocupa per la societat hi ha de poder dir la seva."
Tot i que Islàndia té poc més de 300.000habitants i un 94% de la població té accés a internet, el procés no ha estat fàcil i se'n desconeix el final. Primer es van triar 1.000 persones a l'atzar a partir del cens, i tenint en compte l'equilibri de gènere, de franges d'edat i l'origen territorial. D'aquestes, 520 van presentar-se voluntàriament per desenvolupar la proposta, que durant dos anys es va debatre a través de xarxes socials. El2010 els islandesos van votar en referèndum un grup més reduït de 25 persones, que van ser els encarregats de redactar un esborrany de la nova Constitució i presentar-lo al Parlament.
El text tenia 114 articles que els ciutadans van poder aprovar en referèndum, i es considera la primera Constitució del món feta a base de crowdsourcing. Però els dos grups majoritaris a la cambra van ajornar eldebat pels nous comicis. El Parlament escollit ahir tindrà la responsabilitat d'acceptar-la o d'ignorar-la. Si s'aprova, els islandesos tindran més poder directe i més control sobre els seus polítics.
Finlàndia
Una via ràpida per convertir els 'inputs' ciutadans en lleis
A Finlàndia el Parlament va aprovar el 2012 la Citizens' Initiative Act, que permet a qualsevol ciutadà proposar una nova lleio modificar-ne una d'existent a través de la xarxa. La proposta entra al Parlament si rep el suport de com a mínim 50.000 ciutadans amb dret a vot en un termini de sis mesos. Anticipant-se a aquest nou dret, un grup d'emprenedors del món de la tecnologia van fundar Open Ministry, una plataforma per proposar noves idees, debatre i promoure les propostes i recollir signatures. Joonas Pekkanen, undels fundadors, ho descriu com "un intent d'organitzar i gestionar el crowdsourcing per al procés legislatiu".
Ara mateix hi ha 80 iniciatives que estan recollint firmes i dues que ja estan en tramitació parlamentària. "A la plataforma també hi tenim 400 idees sobre les quals la gent opina i hi aporta millores. Si tenen prou suport, nosaltres hi aportem experts legals per donar-hi forma i...