Derecho Comunitario

TEMA 13: ELS ACTES JURÍDICS OBLIGATORIS DE L’ARTICLE 288 TFUE
Directiva
Actes normatius de les institucions europees que té per destinataris nomes als EEMM, només es vinculant per als EEMM. Des del punt de vista del contingut normatiu, nomes conté obligacions de resultat, és a dir, fixa una sèrie d’objectius que els EEMM hauran d’assolir. (...)
Les directives entren en vigor als 20 dies de laseva publicació en el diari oficial de la Unió Europea. Però el que s’ha de distingir del termini de transposició (el termini que la pròpia directiva estableix per a que el EEMM aprovin les lleis o normes necessàries per assolir els objectius que es marquen).
La directiva es un instrument d’harmonització (com que només té per destinataris als estats membres i té marge de llibertat per decidir coms’assoliran els resultats, pot ser que hi hagi diferències entre les lleis que s’adoptin a cadascun dels EEMM). És més conforme amb el principi de subsidiarietat.
Reglament
Té abast general, és a dir, esta formulat en termes generals i abstractes, com les lleis. Per tant, la diferencia amb la directiva és que no nomes té coma destinataris als EEMM i també als particulars. No només obliga enquant al resultat, sinó que tots els seus elements són vinculants. A més, no ofereix un marge de llibertat d’elecció dels medis, sinó que es directament aplicable en el termes del reglament.
El reglament de la Unió europea funciona com una llei, ja que serveis per uniformitzar el dret dels EEMM.
Decisió
A vegades s’ha utilitzat coma instrument de caràcter legislatiu, o coma forma que revesteixun caràcter executiu.
L’obligació nomes és obligatòria per als seus destinataris, i aquesta obligació s’estén a tots els seus elements. Es un tipus d’acte jurídic molt flexible, que serveix tant per a funcions legislatives com per a funcions d’execució.
L’entrada en vigor és igual per a tots els tipus d’actes normatius. En principi, la regla generals és els vint dies després de la seva publicacióoficial. Tot i que es pot preveure una aplicació més ràpida en funció de la urgència de les qüestions que es regulen.

CLASSIFICACIÓ DELS ACTES JURÍDICS DE LA UNIÓ EUROPEA
Els reglaments, les directives i les decisions previstos a l’article 288 TFUE poden ser actes legislatiu o actes no legislatius.
Distinció entre:
* Actes legislatius: Aprovats pel procediment legislatiu ordinari oespecial
* Actes no legislatius: Aprovats per procediments no legislatius. Aquest es divideixen en:
* Actes no legislatius adoptats per les institucions en exercici de les seves competències previstes expressament als tractats constitutius.
* Actes delegats (art. 290 TFUE): permet que la comissió europea adopti aquest actes delegats, que corresponen a la modificació especifica dedirectives reglaments o decisions (...).
Artículo 290.
1. Un acto legislativo podrá delegar en la Comisión los poderes para adoptar actos no legislativos de alcance general que completen o modifiquen determinados elementos no esenciales del acto legislativo.
Los actos legislativos delimitarán de forma expresa los objetivos, el contenido, el alcance y la duración de la delegación de poderes. Laregulación de los elementos esenciales de un ámbito estará reservada al acto legislativo y, por lo tanto, no podrá ser objeto de una delegación de poderes.
2. Los actos legislativos fijarán de forma expresa las condiciones a las que estará sujeta la delegación, que podrán ser las siguientes:
a) el Parlamento Europeo o el Consejo podrán decidir revocar la delegación;
b) el acto delegado nopodrá entrar en vigor si el Parlamento Europeo o el Consejo han formulado objeciones en el plazo fijado en el acto legislativo.
A efectos de las letras a) y b), el Parlamento Europeo se pronunciará por mayoría de los miembros que lo componen y el Consejo lo hará por mayoría cualificada.
3. En el título de los actos delegados figurará el adjetivo delegado o delegada.

* Actes d’execució...