Derecho A Voto De Los Inmigrantes
Páginas: 25 (6045 palabras)
Publicado: 11 de junio de 2012
CAS ABP:
EL DRET A VOT A LES PERSONES MIGRADES
Grup:
Ana Celdrán
David Subiela
Clara Casas
Assignatura: Polítiques Migratòries
Professor: Sònia Parella
Curs: 2010/2011
Data: 30/5/2011
Cas ABP; El dret a vot de les persones migrades
El dret de vot dels immigrants és un dels principals debats actuals relacionats amb la governabilitat de la immigració a Espanya, defet, aquest tema inicialment social ja ha començat a entrar en l'àmbit parlamentari.
Ciutadania i Nacionalitat
Potser el primer que cal preguntar-se quan indaguem sobre la noció de ciutadania, és: Què significa ser ciutadà o ciutadana?
A un primer nivell, s'és ciutadà pel fet d'haver nascut en un determinat Estat-Nació. A partir d'aquesta adscripció bàsica, el ciutadà adquireix els drets iresponsabilitats que en aquest país es reconeixen. Per això, la ciutadania té tant un referent territorial, com jurídic i polític. Però la ciutadania consisteix, sobretot, en una actitud o posició, és a dir, la consciència de pertinença a una col·lectivitat fundada sobre el dret i la situació de ser membre actiu d'una societat política independent (Touraine, A., 1992, 381).
El concepte clàssic deciutadania inclou elements claus com els de pertinença (i identitat), drets i participació. Un ciutadà és algú que pertany plenament a una determinada comunitat política, que ostenta en virtut d’aquest fet determinats drets (i deures) i que, conseqüentment, pot participar activament en la vida pública. D’acord amb la definició clàssica dels drets polítics de Marshall, no és possible laparticipació activa en la vida pública sense el reconeixement ple dels drets polítics i, concretament, sense el dret a sufragi entès tant en la seva forma activa (dret a votar) com passiva (dret a ser elegit). Tot adult sotmès a les lleis d’un Estat hauria de ser considerat suficientment qualificat per participar en el procés democràtic d’elecció del govern d’aquest mateix Estat. En altres paraules, elconjunt de drets i deures associat a la ciutadania d’un Estat democràtic hauria d’incloure totes les persones subjectes a les lleis d’aquest Estat. Aleshores, a cap adult amb residència estable en un país (cap persona que visqui i treballi des de més d’un any en un país) se li haurien de negar els drets fonamentals dels que gaudeixen els seus conciutadans, com ara la llibertat d’expressió, d’associacióo el dret al sufragi. (és universal el sufragi universal?...).
Segons la seva perspectiva, al segle XVII es van reconèixer els drets civils: igualtat davant la llei, llibertat de la persona, llibertat de paraula, pensament i culte, el dret de propietat i de concloure contractes. Aquests drets de l'individu van donar origen a la ciutadania civil.
Una altra perspectiva, visualitzada des delsdrets, del concepte de "ciutadania", segons Arendt, és el dret a tenir drets, els quals només és possible exigir a través del ple accés a l'ordre jurídic que únicament la ciutadania concedeix "(Arendt, A., 1949).
Així doncs, un cop definit aquest concepte, podríem fer referència a les dimensions que aquest comporta, aquí Marshall s'ha referit a les dimensions de ciutadania pel que fa alsdrets civil, polític i social. Els drets civils entesos també com negatius o subjectius, tenen a veure amb la no intromissió de l'Estat com d'altres poders en la vida privada de les persones entre els quals es troben la llibertat personal, la llibertat d'expressió, el dret a la propietat, etc. Per l'element polític de la ciutadania, Marshall (1992: 8) es va referir a "participar en l'ús del poderpolític, com a membre d'una associació política investida d'autoritat política o com a elector dels membres d'aquest cos ". La dimensió social de ciutadania es refereix a aquells que asseguren un mínim de benestar, com ara la seguretat social, el dret a l'educació, etc. A aquestes dimensions caldria afegir, entre altres, la cultural (Rosaldo, 1997), la que es refereix al dret de ser diferent (en...
EL DRET A VOT A LES PERSONES MIGRADES
Grup:
Ana Celdrán
David Subiela
Clara Casas
Assignatura: Polítiques Migratòries
Professor: Sònia Parella
Curs: 2010/2011
Data: 30/5/2011
Cas ABP; El dret a vot de les persones migrades
El dret de vot dels immigrants és un dels principals debats actuals relacionats amb la governabilitat de la immigració a Espanya, defet, aquest tema inicialment social ja ha començat a entrar en l'àmbit parlamentari.
Ciutadania i Nacionalitat
Potser el primer que cal preguntar-se quan indaguem sobre la noció de ciutadania, és: Què significa ser ciutadà o ciutadana?
A un primer nivell, s'és ciutadà pel fet d'haver nascut en un determinat Estat-Nació. A partir d'aquesta adscripció bàsica, el ciutadà adquireix els drets iresponsabilitats que en aquest país es reconeixen. Per això, la ciutadania té tant un referent territorial, com jurídic i polític. Però la ciutadania consisteix, sobretot, en una actitud o posició, és a dir, la consciència de pertinença a una col·lectivitat fundada sobre el dret i la situació de ser membre actiu d'una societat política independent (Touraine, A., 1992, 381).
El concepte clàssic deciutadania inclou elements claus com els de pertinença (i identitat), drets i participació. Un ciutadà és algú que pertany plenament a una determinada comunitat política, que ostenta en virtut d’aquest fet determinats drets (i deures) i que, conseqüentment, pot participar activament en la vida pública. D’acord amb la definició clàssica dels drets polítics de Marshall, no és possible laparticipació activa en la vida pública sense el reconeixement ple dels drets polítics i, concretament, sense el dret a sufragi entès tant en la seva forma activa (dret a votar) com passiva (dret a ser elegit). Tot adult sotmès a les lleis d’un Estat hauria de ser considerat suficientment qualificat per participar en el procés democràtic d’elecció del govern d’aquest mateix Estat. En altres paraules, elconjunt de drets i deures associat a la ciutadania d’un Estat democràtic hauria d’incloure totes les persones subjectes a les lleis d’aquest Estat. Aleshores, a cap adult amb residència estable en un país (cap persona que visqui i treballi des de més d’un any en un país) se li haurien de negar els drets fonamentals dels que gaudeixen els seus conciutadans, com ara la llibertat d’expressió, d’associacióo el dret al sufragi. (és universal el sufragi universal?...).
Segons la seva perspectiva, al segle XVII es van reconèixer els drets civils: igualtat davant la llei, llibertat de la persona, llibertat de paraula, pensament i culte, el dret de propietat i de concloure contractes. Aquests drets de l'individu van donar origen a la ciutadania civil.
Una altra perspectiva, visualitzada des delsdrets, del concepte de "ciutadania", segons Arendt, és el dret a tenir drets, els quals només és possible exigir a través del ple accés a l'ordre jurídic que únicament la ciutadania concedeix "(Arendt, A., 1949).
Així doncs, un cop definit aquest concepte, podríem fer referència a les dimensions que aquest comporta, aquí Marshall s'ha referit a les dimensions de ciutadania pel que fa alsdrets civil, polític i social. Els drets civils entesos també com negatius o subjectius, tenen a veure amb la no intromissió de l'Estat com d'altres poders en la vida privada de les persones entre els quals es troben la llibertat personal, la llibertat d'expressió, el dret a la propietat, etc. Per l'element polític de la ciutadania, Marshall (1992: 8) es va referir a "participar en l'ús del poderpolític, com a membre d'una associació política investida d'autoritat política o com a elector dels membres d'aquest cos ". La dimensió social de ciutadania es refereix a aquells que asseguren un mínim de benestar, com ara la seguretat social, el dret a l'educació, etc. A aquestes dimensions caldria afegir, entre altres, la cultural (Rosaldo, 1997), la que es refereix al dret de ser diferent (en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.