Descartes

Una nova filosofia per a una nova ciència: Descartes

El racionalisme cartesià: el mètode

El corrent filosòfic del segle 17 afirma que el coneixement humà pot construir-se deductivament a partir de certes idees i principis innats, que l’enteniment humà posseeix per ell mateix amb independència de l’experiència sensible. Descartes parteix de la unitat de la raó i de la ciència. Tot i que hiha diversitat de sabers, tots son fruits de la raó humana, per això ,hi ha uns principis comuns a tots els sabers i hi ha un criteri general q permet distingir el vertader del fals. Enfront de l’escepticisme de l’època, descartes esta convençut que existeix la veritat i q la raó humana es capaç d’atènyer-la sense necessitat de recórrer a instancies diferents d’ella mateixa. D’aquí q la raócartesiana sigui una raó autònoma.
El problema d’arribar a coneixements sòlids i segurs no es una qüestió de capacitat racional, sinó d’us d’aquesta capacitat. Descartes ens diu al principi mateix del discurs del mètode q el bon sentit es la cosa mes ben repartida al mon, perol us q fem de la nostra capacitat racional es diferents en uns i altres, i molts l’apliquem malament, i això és degut a la mancad’un mètode adequat. Descartes fa el llibre amb la intenció de mostrar uns resultats q son fruits de l’aplicació del mètode q proposa. En la 1 part del discurs, les deficiències de l’ensenyament vigent q ell havia conegut en els seus anys d’estudiant als jesuïtes. A descartes li van semblar insuficients tant el saber tradicional de caràcter humanístic i literari, l’estudi de la teologia i l’estudid les mates.
Descartes no vol q les regles del seu mètode siguin aplicades mecànicament i simplement diu q a ell li han anat b i les ofereix x si poden ser útils a qualsevol altre.

Regles del mètode:
- Regla d l’evidencia: exigeix considerar provisionalment fals, tot aquell coneixement sobre el qual sigui possible introduir el mes petit dubte.
- Regla de l’anàlisi: Caldividir les idees complexes en els seus components per tal de poder-los solucionar, del desconegut al conegut.
- Regla de la síntesi: Reorganitzar tots els pensaments, començant pels mes senzills i fàcils de conèixer q ha donat l’anàlisi i reestructura tot l’edifici del coneixement des del simple fins al complex.
- Regla de l’enumeració: Es necessari revisar contínuamentels passos donats en la investigació per tal d’assegurar-se que tots i cadascun d’ells estan totalment justificats.

D’entrada, descartes entén el terme idea cm qualsevol contingut mental, ja sigui una percepció, una imatge, etc. Aquesta serà el significat q acceptaran tots els racionalistes i alguns empirismes com Locke.

L’aplicació del mètode: el dubte metòdic

Les regles del mètodesemblen extretes de l’activitat matemàtica però el cert es q descartes les aplica en primer lloc a la filosofia, la qual cosa implica posar en dubte tot coneixement que no sigui totalment evident, es a dir, el q no es presenti a la raó clarament i distintament. No es tracta pas d negar simplement la validesa del coneixement humà a la manera dels escèptics, es tracta doncs, duna exigència del mètode: nodonar res cm a veritat mentre sigui possible dubtar-ne d’alguna manera. No es doncs un dubte reals sino metodic.
Descartes va desgranant totes aquelles coses q correntment donem com a certes pero q, ben pensat, poden ser objecte de dubte:

-Les dades dels sentits: Aquestes de vegades son enganyoses i no tenim un criteri q ens permeti saber quan els sentits ens enganyen i quan ensinformen adequadament de la realitat.
- L’existència d’un món extern: En la vida corrent creiem q les nostres idees sobre les coses del mon extern(ocells plantes) són causades per les mateixes coses que tenen una existència independent d nosaltres. Descartes ens diu q sovint sens presenten en somnis les mateixes coses q quan estem desperts, com si efectivament estiguéssim en estat d vigília....