Descartes

Meditacions metafísiques

René Descartes (1596-1650)
Autor: Joan Ordi 2008

Meditationes de Prima Philosophia

1641

Nota prèvia: Les diapositives de la 4 a la 11 contenen una sinopsi de les Meditacions metafísiques de Descartes que ha estat escanejada amb capturador de pantalla del següent recurs web: http://www.xtec.cat/~mramon/descartes/ DESCARTES_Meditacions.swfhttp://www.xtec.cat/~mramon/descartes/DESCARTES_Meditacions.swf

2a nota prèvia:

A partir d’aquesta diapositiva, oferim una síntesi nostra de les tesis més importants de les Meditacions metafísiques, elaborada sobre la versió al català de Robert Veciana i Tormo (Barcelona: Edicions de 1984, 2005, 2a edició).
Les imatges, en canvi, han estat capturades d’Internet.

1a meditació De les coses quehom pot posar en dubte
• Cal posar un fonament de les ciències que sigui segur, ferm i constant. Descartes vol desfer-se de totes les falses opinions admeses fins aleshores com a veritables. • El procediment o mètode consisteix a sotmetre a la prova de foc del dubte tota opinió, per trobar el camí recte cap a la veritat. • De què es pot dubtar? 1) Dels sentits: alguna vegada ens han enganyat. 2)De la suposada salut mental: no hem d’obrar com els folls. 3) De la di-

• ferència entre vetlla i somni: no sembla que es puguin distingir amb netedat. 4) De la Física, l’Astronomia, la Medicina i les altres ciències: procedeixen per composició de nocions simples, i per això són força dubtoses i incertes. Quines ciències no són dubtoses? L’Aritmètica i la Geometria, car tracten de coses simplesi generals, i no es refereixen a coses existents en la natura. 5) De Déu: com que és omnipotent, pot ser que m’enganyi contínuament o que permeti que m’equivoqui de vegades. I 6) d’un geni maligne: tot el que percebo podria no ser res més que les seves il·lusions i enganys.

Conclusió de la 1a meditació
• “De totes les opinions que havia admès antigament com a veritables, no n’hi ha una dela qual jo no pugui ara dubtar, no per alguna manca de consideració o lleugeresa, sinó per raons molt fortes i seriosament considerades: de manera que és necessari que aturi i suspengui, d’ara endavant, el meu judici” (104) • El llibre és un intent de reconstrucció del que podem saber amb certesa.

2a meditació De la natura de l’esperit humà i que és més fàcil de conèixer que el cos
• Cal,doncs, fer cas del més petit dubte que puguem tenir i trobar una certesa – la primera – que sigui indubtable. “Què és el que podrà ésser considerat veritable?” (108) • Això: quan dubto, és cert que dubto; si m’enganyen els sentits, les idees, Déu o un geni maligne, no hi ha dubte que jo sóc, altrament no podria ser enganyat.

• La 1a certesa, doncs, és: “Jo sóc, jo existeixo.” És una certesanecessàriament veritable, més certa i més evident que qualsevol altra cosa. • Però, jo, que sóc, què soc? Respondre amb la vella opinió que sóc una ànima, comporta dificultats: com es pot definir l’ànima? Una cosa rara i subtil, com un vent, una flama o un aire molt subtil? Tot això és massa corporal. • Jo no sóc res de corporal, sinó una cosa que pensa: “el pensament és un atribut que em pertany.Només ell no pot ésser separat de mi. No sóc, doncs, parlant amb precisió, res més que una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó.” (111)

• “Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? És a dir, una cosa que dubta, que concep, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que també imagina, i que sent.” (112) • Obtinc aquesta veritat (primera) indubtable a partir de laclaredat i diferència que hi ha entre cosa corporal i cosa no corporal. • Què són els cossos que veiem i toquem? Cal separar-ne els atributs o qualitats primàries de les secundàries. El símil del tros de cera: gust, olor, color, figura i grandària poden canviar; la cera, en canvi, roman. Els sentits només coneixen les qualitats secundàries; l’enteniment, les primàries.

• Vista amb la claredat i...