Descartes

REDACCIÓ LA REALITAT SEGONS DESCARTES: DEL DUBTE METÒDIC A LES TRES SUBSTÀNCIES Al si del racionalisme (la raó com a origen del coneixement i criteri de veritat) Descartes enceta la reflexió sobre el mètode adient per a trobar la veritat (evident, absoluta, indubtable), la recerca d’un nou mètode universal aplicable a totes les branques del saber que ens permeta superar el criteri medieval deveritat: la fe. Aquesta és una tasca comuna a la Filosofia Moderna, tant per al racionalisme como per a l’empirisme. Al racionalisme, trobem Galileu i Descartes, el primer amb el seu mètode resolutiu-compositiu molt semblant a l’analític-sintètic de Descartes. A l’empirisme, trobem Francis Bacon i Newton, el primer amb la lògica inductiva i el segon amb el mètode experimental. Pel que fa a Descartes,exposa el seu punt de vist al Discurs del mètode i a les Regles per a la direcció de l’esperit. El seu punt de partida rau en la necessària unitat d’un mètode expressió d’una única raó i, per tant, es fa necessari passar revista als diversos mètodes de les ciències formals, la lògica i les matemàtiques que des de Plató han estat el camí de la saviesa i la veritat. La lògica (aristotèlica,medieval) ha esdevingut supèrflua i inútil, l’anàlisi geomètrica és particular i l’àlgebra, confusa i abstracta; cal superar aquestes deficiències i cercar, per tant, un mètode útil, universal i clar, constituït per regles certes i fàcils l’observació de les quals impedisca confondre allò veritable i allò fals. El mètode s’ha de basar en les dues formes de coneixement, la intuïció i la deducció jaestablertes per Plató (la noesis i la dianoia) i les dues operacions corresponents, l’anàlisi i la síntesi (o en la terminologia de Galileu, la resolució i la composició). I s’especifica en les següents regles: REGLES DEL MÈTODE 1. Regla de l’evidència: atenir-se a allò evident. Allò present en nosaltres clara i distintament. 2. Regla de l’anàlisi: dividir i analitzar les dificultats en les seues partsmés simples. 3. Síntesi: ordenar els coneixements dels més simples als més complexos. 4. Enumeració completa: enumerar suficientment totes les coses. Consegüentment, intuïció i deducció constitueixen la dinàmica interna de la raó i el mètode consisteix en un doble procés o moviment: en primer lloc, un procés d’anàlisi fins arribar a la intuïció dels elements simples (evidents, indubtables, clars idistints) i en segon lloc, un procés de síntesi, de reconstrucció deductiva del complex a partir d’allò simple. EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT (Moment analític) Pel que fa a la recerca de la veritat cal, en un primer moment i d’acord amb la segona regla del mètode, analitzar el coneixement fins arribar a alguna veritat indubtable, evident (1ª regla) a partir de la qual poder deduir (momentsintètic, 3ª regla) la resta del coneixement que adquirirà aleshores la solidesa de l’evidència descoberta. Per a trobar allò indubtable cap dubtar de tot allò dubtós en un procés metòdic: Descartes insisteix que no es tracta d’un dubte escèptic (dubtar perquè no es creu en la veritat) sinó metòdic (dubtar cercant l’indubtable). El dubte es planteja en tres motius de progressiva radicalitat: 1. El primermotiu de dubte són les fal·làcies dels sentits: si els sentits ens indueixen de vegades a error, quina garantia tenim que no ens hi indueixen sempre? En conseqüència, les característiques del món perceptiu són dubtoses; ara bé, del que no puc dubtar és de l’existència del món. Segur? 2. El segon motiu de dubte és la confusió o la impossibilitat de distingir la vigília del somni: també els somnisens mostren sovint mons d’objectes amb extremada vivor i, en despertar, descobrim que no tenen existència real. Per tant, no podem tindre certesa absoluta de que el món que percebem és real. Potser és un somni. Tanmateix aquest dubte no afecta certes veritats com les de les matemàtiques. Segur? 3. En aquest punt Descartes afegeix el tercer i més radical motiu de dubte: tal vegada existisca un...