DESCARTES

RACIONALISME: DESCARTES
1.RACIONALISME
El racionalisme sorgeix per acabar amb la filosofia Eclesiàstica.
2.DESCARTES(1596-1650)
Era físic i matemàtic. Descartes deia que l’univers era com un rellotge el qual algun dia algú va donar corda. Llibres més importants: Les meditacions metafísiques, Els principis de la filosofia i discurs del mètode.
3.MÈTODE
Perquè li presta tanta atenció almètode? El seu objectiu és evitar l’error i que augmentem progressivament els nostres coneixements. Ell deia que tots els humans compartíem la mateixa raó i que molts no la utilitzem bé ja que utilitzem mètodes no adequats.
Definició de mètode: sèrie de regles certes i fàcils gràcies a les quals tots els que les segueixin sense desviar-se no prendran mai per verdader el que és fals i aconseguiransense cansar-se amb esforços inútils augmentar progressivament el seu saber: el coneixement veritable de tot allò que siguin capaços. El mètode és universal, únic per a tots els sabers o ciències.
Hi ha 4 regles:
-Regla de l’evidència: consisteix en no admetre mai com a veritable res que no sigui evident a la raó, és a dir, només admetre com a veritable allò que es presenti tan clara i distintamental meu pensament que no tingui ocasió de posar-ho en dubte. Qui jutge sobre la veritat? La raó, quin és el criteri de veritat? L’evidència.
-Regla de l’anàlisi: Es tracta de dividir cadascuna de les dificultats que examinem en tantes parts com sigui possible i que calguin per tal de resoldre-les millor. La raó opera intuïtivament i deductivament.
-Regla de la síntesis: Conduir amb ordre elsmeus pensaments començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer i a partir d’ells enlairar-nos poc a poc de forma gradual fins al coneixement dels més complexos.
-Regla de la enumeració: Es tracta de fer enumeracions tant completes i revisions tant generals de tot que estigui segur de no ometre res.
4.EL DUBTE METÒDIC: caràcter i extensió
Caràcter: El dubte de Descartes no és escèptic(l’escepticisme diu que mai podrem conèixer realment res). Ell creu que si podem conèixer. Aquest dubte és metòdic (Per ell el dubte és l’exigència del mètode de la primera regla), provisional, teòric (vol dir que només s’aplica a qüestions teòriques com és la filosofia i la ciència) i herbòlic ( significa exagerat. Dubtarà dels sentits i la raó, es a dir, de les fonts de coneixement.
Extensió: De quèdubta?
-Dubta dels sentits (coneixements sensibles o empírics) ja que creu que a vegades els sentits ens enganyen, mai podrem saber si el que els sentits ens fan veure és cert o no ja que no existeix cap mètode. Està posant en qüestió les ciències basades en l’observació com per exemple la física.
-Dubtarà de l’existència del món: ell va dir que no tenim un criteri per distingit de l’estat devigília(despert) de l’estat del somni(dormit).
-Dubtarà de la raó i dels coneixements matemàtics (farà hipòtesis anomenada geni maligne)
En conclusió, tot són dubtes i per dubtar hem d’existir. Per tant rectifica el seu dubte, si hi ha existència del món. “PIENSO LUEGO EXISTO” (Cogito ergo sum)
5.IDEES I CLASES DE IDEES
Les idees són representacions mentals de les coses (no subsisteixen perelles mateixes)
Tipus:
1)Adventícies: es formen a través dels sentits (ex: taula)
2)Factícies: Idees produïdes per la nostra imaginació
3)Innates: consubstancials a la meva raó (que sempre han estat )
La idea innata a la qual li dona especial importància és la idea de la infinitud: l’esser humà és finit i qualsevol cosa finita està formada per una altra cosa finita.
6.L’EXISTENCIA DE DÉU.DIFERENTS ARGUMENTS PROVATORIS
Segons la idea de Déu, Déu és un esser perfectíssim. Per tant ha de ser real. Descartes elimina el dubte del geni maligne i recupera la confiança en la raó ja que Déu es bó i no permet que jo m’enganyi. (per tant Déu és la garantia)
7.EXISTENCIA DEL MÓN: DEMOSTRACIÓ
Ell diu que tenim una inclinació natural per creure que el món existeix i per tant si tenim...