Descartes

DESCARTES
1. VIDA I OBRES
Descartes va néixer al s. XVII, segle de crisi política i religiosa, entre una família Catòlica Romana pertanyent a la baixa noblesa. Va estudiar a Aristòtil en els textos escolàstics. Es va graduar en lleis i més tard es va traslladar a Holanda per estudiar matemàtiques i seguir la carrera militar. Durant un viatge per Europa va decidir que la seva carreracientífica i filosòfica havia de dedicar-se a la recerca del coneixement per ajudar a la humanitat. Més tard va tornar a Holanda, on va escriure les "Regles per a la direcció de l'esperit". A partir de 1629 es dedica més a escriure i publica, entre altres, el "Discurs del mètode", "meditacions sobre la filosofia primera" i "Principis de la filosofia".
Descartes va viure durant el renaixement;caracteritzat per l’absolutisme, la contrareforma, el barroc, i el triomf de la nova ciència. L'interès dels renaixentistes era recuperar les teories originàries que s'havien anat desvirtuant durant l'edat mitjana. Aquest és un moviment que intenta per mitjà de l'educació aconseguir que es respecti la dignitat humana i que les diferents ideologies i creences puguin conviure. La filosofia renaixentista és unacrítica al criteri d'autoritat de la filosofia aristotèlica i la introducció d'uns conceptes que preparin una nova filosofia més centrada en la raó i amb fonaments més científics, és a dir, una filosofia basada en el pitagorisme. Aquest corrent defensa:
* Que la font del coneixement és la raó.
* Que la legitimació del coneixement resideix en la demostració racional seguint el modeldeductiu-matemàtic.
* Que hi ha idees innates, principis evidents, assegurances, a partir dels quals es pot construir un saber universal.
L'evidència racional com a únic criteri de veritat. En aquesta època existien dues corrents de pensament contra les quals Descartes reacciona:
* Escepticisme, manté la impossibilitat d'assolir la veritat, no hi ha cap saber ferma.
* Filosofia Escolàstica,Descartes la considera plena d'opinions diverses que només serveixen per disputar i parlar de tot amb aparença de veritat i poder ser admirat pels més ignorants.
2. LA PREOCUPACIÓ PEL METODE (veure llibre de text pàgines 162 a 164)
Els mètodes moderns es preocupen de com obtenir noves veritats.
El mètode de Descartes és el camí per trobar noves intuïcions indubtables de veritat (mètodepreintuitiu) dividint en parts tot objecte que se’ns ofereixi confús i obscur fins trobar alguna part que se’ns manifesti de forma clara i evident. Se’ns produirà una intuïció.
Amb Descartes s’inicia la filosofia moderna perquè es basa exclusivament en la raó.
Descartes desconfia de l’experiència sensible. Només confiarà en l’ús de la raó i a partir de les idees innates intentarà deduir tota laveritat sobre el món. Parteix de les idees per a arribar a la realitat.
Cerca un criteri de veritat.
Un altre criteri és el criteri empíric però l’experiència té els seus límits ja que sempre hi podrà haver un fet que contradigui els anteriors.
Conclusió: existeix un àmbit de validesa universal i absoluta (és l’àmbit de la raó).
Les matemàtiques li serveixen com a i a partir d’elles cerca laveritat.
Motius de dubte:
* Els sentits me poden enganyar.
* Puc ser enganat per la imaginació ja que podríem estar sempre somiant (no diferenciar un somni de la realitat).
* Dubte sobre les veritat matemàtiques (cal la possibilitat de que la nostra ment estigui sota la influència de un geni maligne i que allò que se’ns presenta de forma evident a la nostra raó, sigui en realitatmentida).
D’aquesta manera, Descartes arriba a la conclusió de que ell és un ésser que pensa i, per tant, existeix (Cógito, ergo sum).
Descartes utilitza el “cogito” com el punt de partida de la seva filosofia (veritat de la que no és possible dubtar).
Descartes intenta proporcionar evidència al que abans era dubtós.
Per una altre banda. diu que m’entres dubti seguirà uns principis bàsics de...