descartes

RENÉ DESCARTES

0. MARC HISTÒRIC I SOCIAL DEL SEGLE XVII: UNA ÈPOCA DE CRISI.

a) Transformacions

Les transformacions econòmiques fan que el centre de gravetat es traslladi d’Espanya i Itàlia a França, Anglaterra i Holanda.

A les esperances del Renaixement succeeix una etapa de crisis, desequilibris i angoixes. Aquest estat d’ànim troba la seva forma d’expressió en l’ art barroc.

Ésun segle molt inquiet, en el qual es busquen noves solucions per a nous i vells problemes.

b) Crisis.

1. Crisi econòmica. L’economia continua sent essencialment agrícola fins i tot a Anglaterra, el país més industrialitzat.
La fam i la pesta, constitueixen una amenaça permanent.
La població minva molt (gran mortalitat infantil i esperança de vida de 25-30 anys)
La inestabilitat delspreus repercuteix en el desenvolupament del capitalisme, és l’època del desenvolupament de la burgesia (burgesia capitalista).

2. Crisi social. Es manté el tipus de societat estamental medieval (basada en la propietat de la terra), però això comportarà greus conflictes en aquesta època.
S’aguditzen els antagonismes socials: Burgesos / aristòcrates; terratinents / pagesos, etc. Arreu d’Europatrobem alçaments populars i una gran repressió.
La inestabilitat econòmica orienta els interessos dels Estats cap a la guerra. És una guerra de greus conflictes armats, com la guerra dels Trenta Anys.
La situació econòmico-política potencia també el paper de les finances, justícia i policia.
Ascens de les classes de mercaders i fabricants.
A França els antagonismes són múltiples: nobles /burgesos, senyors / camperols, grans patrons / petits patrons i obrers.
La baixa de salaris provoca la insurrecció dels obrers i l’aparició de societats clandestines.
A Anglaterra continua la primera revolució industrial i es produeix un major desenvolupament del capitalisme.
A Holanda es produeix un enriquiment dels comerciants gràcies al comerç marítim i floreix la indústria. La burgesia manté elpoder. No falten tensions internes, però serà aquest el país de la tolerància, refugi de filòsofs i lliurepensadors.


3. Crisi política. Aquest període ve marcat per la guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648). Una guerra que començà per motius de religió: Reforma / Contrareforma (Protestants / Catòlics) i que esdevindrà una guerra general de tota Europa per a l’hegemonia de les potències,especialment entre França i els països en mans dels Habsburg (Imperi espanyol i Imperi Sacre Romà Germànic). A partir d’aquesta guerra quedarà marcat el destí dels pròxims segles d’Europa.

4. Crisi de l’estat: origen de l’estat modern. Per tot arreu està a punt d’esclatar la revolta i la guerra civil és un perill permanent. La reacció política a la crisi social, política i econòmica d’aquesta èpocaserà la monarquia absoluta, el rei acapararà tots els poders, és el senyor que s’imposa per damunt de tot el que és relatiu, és a dir, els súbdits.

A França hi ha incessant revoltes de camperols (motivades: augment dels impostos, guerres, fam). La noblesa no està tranquil·la i s’uneix a la burgesia (La Fronda) contra la política absolutista de Mazzarino. Els hugonots calvinistes continuencreant problemes; molts hugonots emigren en massa i això provoca greus danys a l’economia mercantil. També sorgeixen les primeres crítiques a l’absolutisme.
A Espanya la burgesia està arruïnada i la noblesa i el clergue són els amos de la terra. Hi ha greus enfrontaments interns: expulsió dels moriscos, motins a Biscaia, guerra de Catalunya, rebel·lió de Portugal, revoltes populars a Sevilla.
AAnglaterra hi ha dues revolucions i una guerra civil que acaba amb l’execució del rei i triomfa el sistema parlamentari.
A Alemanya després de la guerra dels Trenta Anys és un país fragmentat amb més de 300 territoris sobirans, no hi ha un sentiment nacional comú.
A Holanda si bé hi ha tensions internes, davant la resta de nacions no tenen gaire importància.
Si la situació dels Estats internament...