Descartes

DESCARTES:



EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT:

• La revolució científica del s. XVII comportà que la filosofia es preocupés pel coneixement: quin era l´origen del veritable coneixement, com funciona l´enteniment humà, quin és el mètode adequat per assolir la veritat en les ciències...

Existeixen dues grans escoles que volen resoldre aquestes qüestions, però des de punts de vista moltdiferents:

EL RACIONALISME:

• El seu representant és Descartes. Defensa la capacitat de la raó humana per assolir veritats, tot sostenint com a principi bàsic que els nostres coneixements vertaders de la realitat tenen el seu origen i fonament en la raó. Identifiquen també coneixement racional amb coneixement científic (especialment, les matemàtiques, donat l´ èxit obtingut per aquestesen ser aplicades a la física, cosa que les fa convertir-se en model del saber). La idea que la estructura de la realitat és de tipus matemàtic ja els hi ve des de Pitàgores, Plató i, en aquest s. XVII, Galileu: només mitjançant les matemàtiques s´obté un coneixement segur de la natura; el problema serà el mètode: com aplicar el mètode matemàtic a la filosofia.

• Per això, estableixen com aideal del coneixement el “sistema deductiu” (raonament que assoleix una conclusió necessària a partir d´unes proposicions generals o premises que, si són certes, la conclusió també ho serà). D´aquesta manera, el racionalista pretèn deduir veritats a partir d´unas poques altres veritats fonamentals, que són evidents en si mateixes i sense discussió. El problema serà establir l´origen d´aquestesveritats fonamentals i evidents.

EMPIRISME:

• El seu primer representant és Locke, però la formulació definitiva ens ve de Hume. Defensen que l´origen i fonament del nostre coneixement es troba en l´experiència sensible. Aquest punt de partida ja estableix un límit clar a les nostres possibilitats de conèixer: l´única certesa possible es trobarà, en tot cas, dins de l´experiència sensible,perquè, si cau fora d´ella, es pura especulació o imaginació vana. Refusen l´existència d´ idees innates, de manera que el seu problema consistirà en explicar com s´originen les idees a partir de les dades sensibles. El mètode que defensen és la inducció (al contrari que la deducció, parteix d´experiències particulars i extreu d´elles conclusions generals). Si el racionalista pren com a model lamatemàtica pura, l´empirista pren la física.







DESCARTES: INTRODUCCIÓ:

• S´enfronta a un corrent molt poderós a finals del Renaixement: l´escepticisme. Al contrari d´aquest, afirma que la veritat i certesa absolutes són assolibles per la raó humana, que és suficientment poderosa per a tal fi; Descartes fa d´aquesta búsqueda l´objectiu de la seva tasca filosòfica: vol construirun sistema de coneixements en el qual res sigui acceptat com a cert si no és evident per si mateix o derivi d´una premisa certa i evident en si mateixa.

REGLES DEL MÈTODE:

• Com que en la filosofia del seu temps no troba res que no sigui objecte de disputa, se li fa necessari renovar-la tota ella, de manera que estableix un mètode basat en el deductiu de les matemàtiques, fonamentat en 4regles:

1. Evidència: no acceptar mai com a certa cap cosa que realment no ho sigui de forma evident. Així: evitar la precipitació tant com la prevenció (és a dir, els prejudicis que impedeixen veure les veritats clares i evidents).

2. 2. Anàlisi: analitzar acuradament els problemes descomposant-los en idees simples, de les que sigui fàcil dir si són o no certes.

3. 3. Síntesi:tot partint d´idees clares i distintes, elaborar una cadena deductiva que vagi des de les idees més clares i distintes fins a les més complexes, gradualment, fent-les dependre acuradament unes de les altres per evitar equivocacions.

4. 4. Enumeració: fer una revisió general per tal d´estar segur de no ometre res.









MECANISMES MENTALS: LA INTUÏCIÓ I LA DEDUCCIÓ

Estableix...