Descartes

Context històric i Biogràfic de l' autor on es redacten les Meditacions Metafísiques

Descartes (1596-1650) va néixer en una Europa convulsa,La Europa de la Guerra dels
30 anys, el conjunt de guerres de religió que havien estat provocades per la irrupció de la Reforma protestant i la Contrareforma. El segle XVII és un període de fam, pesta i guerres però també de descobriments científicsimportants. Es formula hipòtesi segons la qual els planetes giren al voltant del Sol, Galileu construeix el primer telescopi astronòmic que
permetia estudiar els moviments dels planetes. Per la mateixa època, el canceller anglès Bacon proposava el mètode científic inductiu com a propi de les ciències contra el deductivisme aristotèlic. Hi ha el concili de Trento(1545-1563) per assentar les basesde la Contrareforma, que marca notablement la etapa.
A França el període de la vida de Descartes fou mogut tant en l’aspecte religiós com en el polític.
Descartes, després d'haver-se llicenciat en dret a la universitat de Poitiers s' allistà a l' exèrcit per a veure món. Voltà tot el continent i es canvià de bàndol (com feien sovint els soldats mercenaris). A la caserna de Neuburg, l' 11 denovembre, data que remarca, tingué la intuïció que el portaria més endavant a escriure El Mètode, que serviria en part de pròleg per el que serien les seves Meditacions Metafísiques.
A partir d'aleshores deixa l' exèrcit per a dedicar-se doncs a la filosofia i es trasllada a París, on viuria solament un any, ja que marxà a Holanda (l'únic país europeu sense restricció a cap pràctica religiosa i querespectava la llibertat de consciència) on, tot i així, hagué de canviar sovint de domicili per preservar la seva intimitat degut a la seva ideologia.
Al 1633, al mateix temps que descartes escrivia el seu tractat sobre física titulat: Tractat del Món, rep notícia de la condemna de Galileu per la Inquisició i, atemorit, deixa a mitges la seva redacció.
Al 1637, el filòsof publica el Discurs delMètode, i al 1640 mes tard publicaria les Meditacions, en un moment difícil a la seva vida, després d'haver patit la mort del seu pare, la seva germana i la seva Filla, Francine en un mateix any.




Importància de les Meditacions Metafísiques en la Història de la Filosofia

S’acostuma a considerar que Descartes és el pare de la Filosofia moderna perquè amb la seva obra es produeix un canvien la pregunta sobre la qual s’articula la filosofia. Es passa d’una filosofia de l’essència, que havia estat la grega i la medieval, a una teoria del coneixement humà. No és que deixi d’interessar la pregunta per l’ésser, sinó que aquesta pregunta es copsa des del subjecte que coneix (que pensa per sí mateix) i a partir d’una valoració central de la ciència com a model de coneixement.
Desd'Heràclit i Parmènides la filosofia grega s’havia plantejat el tema de: què és l’ésser?. Els medievals van adaptar la pregunta preguntant: què és l’ésser diví?. En canvi a partir de Descartes la pregunta fonamental és: com arribem a conèixer l’ésser?. El “jo” que coneix és la porta a qualsevol cosa coneguda(“antropocentrisme racionalista”).
Amb el Renaixement s’ha desenvolupat la confiança enl’autonomia del subjecte. L’home apareix com a capaç de conèixer i d’actuar. Si al món hi ha sentit és perquè l’home (a través de l’acte de pensar) posa el sentit al món. Una filosofia moderna és una filosofia basada en el jo (“jo sóc” / “jo penso”). De la pregunta pel ser (les Idees) és passa a la qüestió del coneixement (l’home). És per això que de vegades es diu que amb Descartes neix el subjectivismemodern perquè només el subjecte és capaç de tenir l’evidència del coneixement.
Fins aleshores una premissa es considerava correcta quan coincidia amb la realitat. Ell,per això, posa en dubte el que s' entén per real, que no se'n pot pressuposar la existència. Així doncs, decideix deslliurar-se de tot concepte i començar a considerar les coses de nou, agafant com a verdader allò que a la...