Desigualtats democracia

"-..

Co¡.[ecció assessorada per:

Ángel Duarte

Anna M. Garcia Rovira

Xavier Gil

Imma Ollich

Miquel Tuneu

Director de la co¡.[ecció:

Joaquim Albareda

Desigualtats en
, .
emocraCla
es teories de la justícia
socioeconomica al segle XXI
Ferran Requejo
Eduard Gonzalo

EumoEditorial/ Universitat de Vic

......


2. JUSTtCIA SOCIAL, JUSTÍCIA DISTRIBUTIVAIIGUALTAT

Els nostres pensaments són nostres. EIs propó­
sits deIs nostres pensaments sempre van pel seu
compte.
W. SHAKESPEARE. Hamlet (A3r, EZ')

2.1 «JUSTÍCIA SOCIAL» NO ÉS EQUIVALENT A
«JUSTÍCIA DISTRIBUTIVA»

Les organitzacions tradicionals de l' esquerra -socialistes,
comunistes, anarquistes, etc.- han insistit des del segle XIX en
la «injustícia» que suposen les desigualtatssocioeconomiques
de classe social associades al sistema economic capitalista. La
visió dominant en aquestes organitzacions ha estat la convicció
que aquestes desigualtats resulten moralment inacceptables i
que els poders públics, en alguns casos, o la mateixa societat,
en altres, havien de redre¡;;ar aquesta situació «d'injustícia». Les
vies per fer-ho que es proposaven eren o bé «revolucionaries»
obé «reformistes». En el primer cas, s'entenia que els sistemes
polítics d'arrel liberal, fonamentats en el sistema capitalista de
producció, sempre propiciarien unes relacions socials injustes
per raons objectives. És a dir, es defensava que aquelles relaci­
ons estan basades en el tipus d'organització política i social de
la coHectivitat, independentrnent de la voluntat subjectiva quemostrin els individus concrets en aquesta organització. En el cas
de les vies reformistes, més aviat es defensava que el sistema
socioeconomic capitalista podia transformar-se a partir de canvis
33

graduals, provocats per una intervenció a gran escala deis poders
públics en els ambits económic i social, que condui"ssin a socie­
tats més justes i igualitaries.
Aquesta segona estrategia -que jaera defensada per Eduard
Bernstein i altres dirigents de la Segona Internacional des de fi­
nal del segle XIX- és la que ha acabat arrelant en les societats
occidentals, especialment a Europa, a partir de la Segona Guerra
Mundial. El producte final ha estat la construcció deis anomenats
Estats de Benestar, que han rebut el seu impuls basic des de la
tradició «socialdemócrata» (encara que noen exclusiva), la qual
accepta les democracies liberals com uns sistemes polítics molt
més convenients -per motius tant etics com funcionals- que
els Estats socialistes sorgits deis processos revolucionaris. També
s' accepta l'economia capitalista de mercal. Peró ara es tracta­
ra d'una economia social de mercat, que el combina amb una
important intervenció pública finan~ada sobretot através de la
política fiscal.
En tots aquests corrents, tant els de caire revolucionari com els
de caire refonnista, l'aproximació a la «justícia» era de canicter
«socia!». El plantejament que es feia era de caracter «holístic»,
general. La dimensió «individual», que pennet distingir entre di­
verses situacions de justícia a partir deis comportaments deis dife­
rents individus, quedava marginadao completament absent. No
es prenien en consideració les diferents opcions que prenen lliure­
ment els individus. Per exemple, el cas de dues persones amb una
mateixa renda económica inicial i que opten per comportarnents
diferenciats: una treballa i inverteix el capital, i així augmenta la
renda fins a cinc vegades la inicial, mentre l'altra decideix que
no li interessa ni invertir nitreballar i va consumint la renda fins
a quedar-se només amb la meitat de la inicial. En aquest cas, des
d'una situació d'igualtat s'ha passat amb el temps a una situació
de gran desigualtat. Tanmateix, es pot dir que es tracta d'una des­
igualtat «injusta»? O més aviat el que seria injust és que el primer
individu estigués obligat per 1'Estat, a través de la pressió fiscal, a
cedir una part...