dfgdzsfg

El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic valencià en les seues definicions en valencià i l’explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És resultat d’un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la Secció de Llengua iLliteratura Valencianes de la RACV, i d'un ample equip de colaboradors i informants.

Per a realisar el diccionari s’han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1489 fins als actuals, passant pels de Carles Ros, Josep Escrig, Constantí Llombart,Martí Gadea, Lluís Fullana, Emili Miedes,... seguint un criteri d’estricta valencianitat llingüística.

El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l’argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d’un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-.

És undiccionari normatiu, per lo que si la paraula és una variant antiga, dialectal, local…, es remet a formes més generals, correctes o actuals.CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INDICACIONS PER A L’US DEL DICCIONARI

Este diccionari es denomina general perque intenta arreplegar el lèxic existent en valencià, tant antic com actual i sobrepassa en unes 13.000 paraules el Diccionari OrtogràficValencià-Castellà/Castellà-Valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, treball que en les últimes edicions s’ha desenrollat paralelament, passant paraules d’este ad aquell. Els dubtes que algunes paraules podien plantejar i les decisions preses han segut acordades en el sí de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes d’esta real institució.

No és un treball definitiu. No podia ser-ho perque la llenguaevoluciona i canvia, per lo que esta obra haurà d’anar adaptant-se als nous temps i ampliant-se. Tampoc intenta arreplegar absolutament tot el lèxic valencià, perque hi ha una gran quantitat de tecnicismes propis d’algunes ciències o matèries que s’haurien d’arreplegar en vocabularis específics, no obstant s’intenta donar entrada als més estesos o significatius i als llenguages especialisats mésutilisats, com ara el de l’informàtica, oficis, o uns atres llenguages tècnics, aixina com a les accepcions que les paraules tenen en l’argot, llenguage coloquial o vulgar. En la mida de lo possible dona entrada a llenguages molt més específics com el del cultiu de l’arròs, de la pansa, de la palmera, els menjars, el fútbol. El diccionari dona entrada a préstams d’unes atres llengües, en uns casosen l’ortografia original o en ortografia valenciana si estan adaptats; també sol indicar-se en observacions la pronunciació que té el préstam en valencià.

En ocasions es dona entrada a castellanismes, galicismes, catalanismes… que solen utilisar-se o s’han utilisat en algun moment, pero s’indica per mig de l’abreviatura corresponent i es remet a la forma genuïna valenciana, remissió ques’aconsella seguir, ya que el present diccionari té una finalitat normativa, intenta depurar l’idioma i seguix un criteri de valencianitat llingüística. Sent una obra normativa també és un diccionari d’us, ya que diu lo que signifiquen les paraules pero també sol indicar com s’utilisen, en quin context i en quins matisos. S’ha intentat donar unes definicions senzilles i no massa tècniques, retòriques ocomplicades, aportant formes sinònimes que poden ajudar a la comprensió del vocable.

Les entrades o paraules apareixen en negreta i estan ordenades segons l’orde llatí internacional, de manera que la ch o la ll es troben en el seu lloc corresponent dins de la c i la l. La ç es considera com una c. S’ha donat entrada a prefixos, sufixos i a sons onomatopèyics, indicant el seu significat i...