Diccionari Filosofia

Diccionari
Analogia: És la semblança que s'estableix entre termes, conceptes o coses que es comparen.
Arbitrari: No fixat, que pot canviar, modificar, si és convenient.
Argument: Una deducció expressada mitjançant el llenguatge; un raonament. De vegades, es reserva el nom de raonament per a l'activitat en general d'expressar inferències mitjançant el llenguatge -i així diem, per exemple,«raonament vàlid»-, i el d'argument o argumentació per a una classe determinada de raonaments, i així, diem, per exemple un argument ad hominem, o una argumentació per analogia o un argumento d'analogia.
Atenció: Mecanisme de selecció activa de la informació rebuda.
Causa: Principi productiu d'efectes; resposta al per què es produeix quelcom. Per Aristòtil hi ha 4 causes: Eficient, Material, Formali Final.
Causalitat, principi: estableix la necessitat de que tot efecte hagi estat provocat per una causa determinada.
Ciència: Investigació, recerca de la causa, del per què d'un fenomen de la realitat. Vol explicar com són les coses. Té com a funció: explicar i descriure els fenòmens per poder fer prediccions probables. En grec: Episteme.
Concepte: Representació abstracta, no intuïció, quees refereix a alguna realitat coneguda. Manera de captar el significat d'un objecte en concret. És universal, abstracte i immaterial. Ex: rellotge, home, dona.,...
Coneixement: aprehensió (captació mental) d'un objecte per part d'un subjecte.
Connector: Símbol lògic que expressa relacions lògiques entre les proposicions o bé les funcions que es poden realitzar mitjançant les variables.Consciència: Cum + scientia = amb coneixement. Coneixement immediat i directe que cadascú té de la seva pròpia vida, existència, condició, operacions mentals, actes....
Contingència: En el sentit clàssic de la paraula, la contingència és la característica pròpia d'allò que no existeix en virtut de la seva pròpia essència, o d’allò l’existència  de la qual li ve donada de fora de la seva natura.
Criteri:Norma, procediment a seguir per a jutjar una cosa, un pensament...
Deducció: Pas de l'universal al particular. Es parteix de quelcom ja donat (fet, teoria...) a fi de descobrir com s'ha produït.
Determinisme: tendència a considerar l'existència d'unes lleis que regeixen tots els fets naturals, d'un destí o finalitat en tot el que existeix i del que no es pot defugir.
Dogma: Conjunt de creencesinvariables i considerades com a vertaderes sempre.
Empíric: Designa tot el que és relatiu a l'experiència. D'aquí es deriva el mot Empirisme o teoria que afirma que tot el nostre coneixement procedeix de l'experiència sensible.
Empirisme: Doctrina, pensament que afirma que tot el nostre coneixement té el seu origen en l'experiència sensible (a través dels sentits). Considera que la ment éscom un paper en blanc que cal anar emplenant d'impressions sensibles, que provenen dels sentits. El mètode utilitzat és la Inducció. Representants: Locke, Berkeley, Hume.
Essència: Designa el que una cosa és, en la seva específica individualitat. El que és una cosa tot i els canvis possibles d'aparença o d'estat. És allò permanent que defineix a l'objecte. En general és el que constitueixl'essència d'una cosa.... Té diversos sentits per exemple en Aristòtil és el que roman a través del canvi i que està per dessota de les aparences qualitatives ( forma, figura..) dels fenòmens.
Ésser: Concepte abstracte per descriure l`essència de la realitat. Per Parmènides és ú i immutable. Per Plató són les idees.
Estímul: Informació que rebem del món i que provoca una reacció.
Evolució: En sentitampli es refereix a qualsevol canvi gradual que es produeix en un periode de temps.
Existència: És l'afirmació de que alguna cosa és o que es realitza realment.
Existencialisme: És una corrent filosòfica que es preocupa de l'anàlisi de l'existència humana i segons la qual aquesta es va fent en el seu propi existir. Representants: J. P Sartre, M.Heidegger...
Experiència: Participació...