Diferencies Entre Els Mètodes Científics

Diferencies entre els mètodes científics

Tal i com vam explicar a classe les ciències empíriques, també anomenades fàctiques, es classifiquen en naturals i socials.
Les ciències naturals (física, química, biologia, geologia, botànica, etc.) tenen com a objecte d’estudi alguna parcela de la realitat física. Aquestes ciències utilitzen el mètode hipotéticodeductiu. Cas Semmelweis.
Ésimportant saber quines són les passes d’aquets mètode per tal de comprendre tan es seu objectiu com la seva eficàcia. A partir de la lectura del cas Semmelweis heu conegut el procediment. En les fotocopies que vaig passar es recullen algunes definicions importants que ja s’havien treballat anteriorment i que complementen el tema.
Les ciències socials (història, economia, sociologia, política,antropologia, etc...) tenen com a objecte d’estudi alguna parcel·la de la realitat social, la qual cosa planteja una relació peculiar entre el subjecte i l’objecte del coneixement: el subjecte forma part de l’objecte d’estudi perquè la persona que investiga pot formar part del fenomen social que vol estudiar o pot tenir prejudicis que condicionin el resultat de la seva investigació. Aquest fet confereix ales ciències socials unes característiques pròpies:
* La capacitat de predicció és menor que en les ciències naturals, perquè hi intervé la llibertat del subjecte, de l’ésser humà.
* La capacitat de generalització és menor que en les ciències naturals, perquè la diversitat dels esdeveniments humans és major.
* La neutralitat valorativa és impossible, perquè l’investigador no ésindependent d’allò que investiga.

Les ciències socials utilitzen dos mètodes: mètode empiricoanàlitic i l’hermenèutic.
En el primer cas el mètode aplicat és similar al de les ciències naturals (hipotèticodeductiu) i consisteix en cercar les causes del fenomen socials que es vol explicar. Per exemple: es poden trobar les causes de les desigualtats socials en un territori en concret a partir del’estudi de les seves circumstàncies econòmiques i polítiques i les conseqüències observables.
En el segon cas el mètode aplicat pretén la comprensió del fenomen, és a dir, pretén captar-ne el sentit. Per exemple, no puc comprendre el ritus funerari d’una cultura diferent a la meva, si no m’introdueixo d’alguna manera en ell. La implicació dels subjecte en l’objecte d’estudi resta objectivitat alconeixement però es fa necessària per la seva correcta interpretació.

El problema de la demarcació.
A classe vam comentar les dificultats que sovint es presenten per tal de distingir quan un enunciat és científic i quan no ho és. La línia que delimita la ciència de la pseudociència només es pot veure amb claredat quan recordem les característiques generals del coneixement científic. Aquí teniu elsexemples que es van comentar a classe:
1. L’Univers és infinit. No
Una de les característiques de la ciència és que s’ocupa de la comprensió dels fets de l’experiència (sempre i quan no ens referim a las ciències formals). Una altra de les característiques és que fa servir un llenguatge descriptiu, és a dir, un enunciat científic ha de descriure fets per ser considerat com a tal. Aquest no sónels únics requisits per saber identificar quan un enunciat és científic o quan no ho és però l’absència d’aquests requisits en aquest enunciat ja ens indica que no es tracta d’un enunciat científic.
La infinitud no forma part del coneixement empíric, no podem experimentar la infinitud, no és a l’abast de la nostra experiència... Només seria acceptable si puntualitzéssim que aquest enunciat fareferència a les matemàtiques, és a dir, que l’univers del que parla és l’univers de nombres possibles en tant en quant s’accepta que sempre és possible afegir un nombre a qualsevol altre: n + 1 = infinit. En aquest cas sí diríem que es tracta d’un enunciat científic propi de les ciències formals.

2. Les psicofonies demostren l’existència dels esperits dels morts. NO
La veracitat de les...