Discriminación positiva Recensión

“Las políticas de discriminación positiva”

Urteaga, Eguzki. “Las políticas de discriminación positiva”. Revista de estudios políticos, 2009, núm. 146, pàg. 181-213. ISSN: 0048-7694, Madrid.

Eguzki Urteaga és Doctor en Sociologia per la Universitat Victor Segalen de Bordeus i té un títol de postgrau també en Sociologia per la mateixa universitat. En 1998 es va llicenciar en Geografia a laUniversitat Pau i Pays de l' Adour.
Urteaga és actualment investigador en diverses organitzacions i ha exercit la docència universitària. És autor de vint llibres que tracten temes polítics i socials, i nombrosos articles, molts d’ells publicats a Amèrica Llatina, Canadà i països europeus.

L’article que ens disposem a recensionar té per objecte introduir-nos en el controvertit concepte deles polítiques de discriminació positiva. Urteaga tracta aquesta qüestió des d’una visió tant sincrònica com diacrònica, i en tot moment aporta dades jurídiques específiques que ajuden a situar la qüestió.

L’article s’estructura en apartats que deriven de l’explicació del tema principal, les polítiques de discriminació positiva. Així, l’autor aprofundeix en cada una de les ideesordenadament.
L’objecte d’estudi principal d’aquest treball és, per una banda, matisar si realment les polítiques de discriminació positiva són convenients, o en tot cas, en quins casos s’haurien de moderar o restringir, i per altra banda deixar constància de en quins àmbits s’apliquen més, així com els seus avantatges i inconvenients. Seguint aquesta línia, l’obra s’articula en subtítols que tractendiversos aspectes del tema base.
L’autor comença el treball introduint el concepte que es pren com a base de l’estudi al lector. En aquesta introducció explica què és la discriminació positiva donant-ne tres definicions contraposades entre elles i presenta els objectius de les polítiques de discriminació positiva, així com a els tipus de comunitats a qui van dirigides i quines són les causesfreqüents d’aquesta desigualtat (descolonització, pobles autòctons i immigració), en parla en el tema “Los beneficiarios de la discriminación positiva”. Amb aquesta introducció dóna pas a l’explicació dels diferents punts.
L’assumpte amb el qual comença Urteaga és el debat que creen aquestes polítiques respecte la igualtat. Esmenta el fet que les polítiques de discriminació positiva són tal comindica el nom, exclusivistes, cosa que crea en alguns casos rebuig o escepticisme envers aquests mètodes, objectivament estabilitzadors.
Eguzki també posa de manifest la intenció veritable d’aquestes mesures d’ajuda. El govern afavoreix la creació d’elits sorgides de les classes menys desfavorides, que tal com diu l’autor en l’apartat “¿una política racial?”, han de “fer de locomotora” ajudant afer sortir a la superfície les classes amb menys recursos. Para una especial atenció en aquest fet, i aprofundeix en els efectes que comporta aquesta pràctica i quines conseqüències té sobre la comunitat sencera.
El Doctor Urteaga no passa per alt el tema de la inadequació del tractament que es dóna a aquestes comunitats ajudades, que, lluny de ser un tractament diferenciat (tal com es plantejaa l’objectiu), es converteix en un tracte veritablement preferent (se’n parla en l’apartat ”Las diferentes formas del favor” i “ayuda o favoritismo”).
Endinsant-se en el tema del tracte preferent, l’autor explica els àmbits en què s’aprecia aquest favoritisme, i parla de tres tècniques amb què un individu beneficiari pot aconseguir un lloc en càrrecs importants gràcies a la seva condició depreferència (Urteaga parla de llocs reservats).
Eguzki explica també que els governs tendeixen a fer ús d’eufemismes que argumenten encara més que a la pràctica, aquestes mesures agafen un caràcter discriminatori. Clarament això és una qüestió que concerneix a l’autor, i és per això que en fa referència molts cops al llarg del treball.
El Doctor Urteaga parla també en el tema “Los factores de...