DISSOLUCIONS2
Páginas: 6 (1426 palabras)
Publicado: 16 de abril de 2015
DISSOLUCIONS
Coneixements previs:
Les mescles homogènies són mescles en les quals la composició i aparença són uniformes (és un sistema homogeni), i els seus components no es poden diferenciar a simple vista ni amb un microscopi.
Ex: aigua de mar (aigua amb sals), aire (oxigen, nitrogen, altres gasos) , àcid clorhídric (clorur d’hidrogen amb aigua), bronze (aliatge de coure i estany).
En unadissolució el component que es troba en major proporció s’anomena DISSOLVENT i el de menor proporció SOLUT.
FORMES D’EXPRESSAR LA CONCENTRACIÓ D’UNA DISSOLUCIÓ:
Tant per cent en massa : nombre de grams de solut dissolts en 100 g de dissolució. En general, el tant per cent en massa es calcula
Tant per cent en volum : quan es tracta de dissolucions de gasos i de líquids el tant per cent solreferir-se a volum . El tant per cent en volum és el volum de solut que hi ha en 100 volums de dissolució; per exemple els litres de solut que hi ha per cada 100 litres de dissolució.
En calcular els volums de les dissolucions s’ha de tenir en compte que en mesclar dos líquids generalment els volums , a diferència de les masses, no són additius, açò vol dir que si, per exemple, preparem unadissolució mesclant 1 dm3 d’un líquid i 1 dm3 d’altre diferent, el volum de la dissolució normalment no serà 2 dm3, ja que sol haver-hi una disminució o concentració del volum.
Concentració màssica: massa en grams de solut per litre de dissolució. S’utilitza molt per a expressar la concentració de sals.
Cal no confondre la informació que subministra aquesta unitat de concentració ( grams de solut perlitre de dissolució) amb la que proporciona la densitat d’una dissolució expressada en les mateixes unitats (massa en grams de dissolució per litre de dissolució).
Parts per milió (ppm): s’utilitza per a expressar les concentracions de les substàncies quan són molt menudes, és a dir, quan tenim una substància (solut) en presència de quasi el 100% d’una altra dissolvent, com ara és el casd’algunes impureses. És calcula a partir de la massa del solut i de la del dissolvent, ens dona les parts de solut per cada 106 parts de dissolvent:
Cal notar que quan les concentracions són molt baixes la massa total de la dissolució és aproximadament igual a la massa de dissolvent, i que per la unitat ppm és relaciona amb el % en massa:
p.p.m.= (% en massa) x 104
Cal tenir en compte que la quantitatde solut que pot dissoldre’s en una quantitat determinada d’un dissolvent és limitada. En general, aquesta quantitat augmenta si elevem la temperatura de la dissolució.
Quan una dissolució conté la màxima quantitat possible de solut dissolt a una temperatura donada, diem que està saturada per a aquesta temperatura. En aquest cas si afegim més solut aquest es quedarà sense dissoldre. Podemobtenir una dissolució sobresaturada a una temperatura a una temperatura dissolvent solut a major temperatura i refredant lentament la dissolució fins a la temperatura desitjada.
S’anomena solubilitat S, d’una substància en un determinat dissolvent a la concentració de la solució saturada. La quantitat màxima (en grams) de qualsevol solut que pot dissoldre’s en 100 g de dissolvent a una T donadas’anomena solubilitat d’aquest solut a aquesta T. La solubilitat d’una substància pura en un determinat dissolvent és una de les seues propietats característiques.
La solubilitat d’una substància sòlida o líquida, en un determinat dissolvent és per tant una propietat característica del sistema i depén de la T, que al modificar-la, varia la S.
Per a la majoria de les sals la solubilitat augmenta amb laT, degut a que el procés de dissolució d’una sal en aigua va acompanyat d’una absorció d’energia en forma de calor; es necessita energia per a separar els ions en el cristall. La hidratació d’aquests ions en canvi és un procés exotèrmic. Donat que el primer procés es fortament endotèrmic, el procés global de dissolució d’una sal en aigua es quasi sempre endotèrmic. Tot augment de T...
DISSOLUCIONS
Coneixements previs:
Les mescles homogènies són mescles en les quals la composició i aparença són uniformes (és un sistema homogeni), i els seus components no es poden diferenciar a simple vista ni amb un microscopi.
Ex: aigua de mar (aigua amb sals), aire (oxigen, nitrogen, altres gasos) , àcid clorhídric (clorur d’hidrogen amb aigua), bronze (aliatge de coure i estany).
En unadissolució el component que es troba en major proporció s’anomena DISSOLVENT i el de menor proporció SOLUT.
FORMES D’EXPRESSAR LA CONCENTRACIÓ D’UNA DISSOLUCIÓ:
Tant per cent en massa : nombre de grams de solut dissolts en 100 g de dissolució. En general, el tant per cent en massa es calcula
Tant per cent en volum : quan es tracta de dissolucions de gasos i de líquids el tant per cent solreferir-se a volum . El tant per cent en volum és el volum de solut que hi ha en 100 volums de dissolució; per exemple els litres de solut que hi ha per cada 100 litres de dissolució.
En calcular els volums de les dissolucions s’ha de tenir en compte que en mesclar dos líquids generalment els volums , a diferència de les masses, no són additius, açò vol dir que si, per exemple, preparem unadissolució mesclant 1 dm3 d’un líquid i 1 dm3 d’altre diferent, el volum de la dissolució normalment no serà 2 dm3, ja que sol haver-hi una disminució o concentració del volum.
Concentració màssica: massa en grams de solut per litre de dissolució. S’utilitza molt per a expressar la concentració de sals.
Cal no confondre la informació que subministra aquesta unitat de concentració ( grams de solut perlitre de dissolució) amb la que proporciona la densitat d’una dissolució expressada en les mateixes unitats (massa en grams de dissolució per litre de dissolució).
Parts per milió (ppm): s’utilitza per a expressar les concentracions de les substàncies quan són molt menudes, és a dir, quan tenim una substància (solut) en presència de quasi el 100% d’una altra dissolvent, com ara és el casd’algunes impureses. És calcula a partir de la massa del solut i de la del dissolvent, ens dona les parts de solut per cada 106 parts de dissolvent:
Cal notar que quan les concentracions són molt baixes la massa total de la dissolució és aproximadament igual a la massa de dissolvent, i que per la unitat ppm és relaciona amb el % en massa:
p.p.m.= (% en massa) x 104
Cal tenir en compte que la quantitatde solut que pot dissoldre’s en una quantitat determinada d’un dissolvent és limitada. En general, aquesta quantitat augmenta si elevem la temperatura de la dissolució.
Quan una dissolució conté la màxima quantitat possible de solut dissolt a una temperatura donada, diem que està saturada per a aquesta temperatura. En aquest cas si afegim més solut aquest es quedarà sense dissoldre. Podemobtenir una dissolució sobresaturada a una temperatura a una temperatura dissolvent solut a major temperatura i refredant lentament la dissolució fins a la temperatura desitjada.
S’anomena solubilitat S, d’una substància en un determinat dissolvent a la concentració de la solució saturada. La quantitat màxima (en grams) de qualsevol solut que pot dissoldre’s en 100 g de dissolvent a una T donadas’anomena solubilitat d’aquest solut a aquesta T. La solubilitat d’una substància pura en un determinat dissolvent és una de les seues propietats característiques.
La solubilitat d’una substància sòlida o líquida, en un determinat dissolvent és per tant una propietat característica del sistema i depén de la T, que al modificar-la, varia la S.
Per a la majoria de les sals la solubilitat augmenta amb laT, degut a que el procés de dissolució d’una sal en aigua va acompanyat d’una absorció d’energia en forma de calor; es necessita energia per a separar els ions en el cristall. La hidratació d’aquests ions en canvi és un procés exotèrmic. Donat que el primer procés es fortament endotèrmic, el procés global de dissolució d’una sal en aigua es quasi sempre endotèrmic. Tot augment de T...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.