Economia

UNITAT 4: PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ
1. Perspectives de la producció
La divisió del treball i l’especialització permeten a les societats assolir els nivells d’eficiència que possibiliten el seu benestar.
L’empresa organitza totes les tasques i funcions de la producció i la distribució de béns i serveis. Obté un benefici a canvi.
Hi ha diverses maneres de definir la producció de béns i serveis, ide 3 perspectives diferents:
Perspectiva econòmica: la producció és un procés que té com objectiu satisfer les necessitats de les famílies (consum) mitjançant l’elaboració de productes (béns i serveis) a partir d’uns recursos productius (recursos naturals, treball, capital) emprats per les empreses (producció). És a dir, indica la finalitat de la producció dins del flux circular de la renda.Perspectiva funcional-utilitària: perspectiva pràctica, la producció és un procés que afegeix valor a les coses, i els atorga més utilitat de la que tenien abans de ser sotmeses a aquest procés. Per exemple la fabricació d’una camisa: les primeres matèries que la componen són tela i fil, però per fer-la hi ha una activitat productiva, que amb mà d’obra i maquinària es por fer. Mitjançant la producciós’afegeix a la tela i al fil una utilitat addicional que és el valor afegit. És a dir, assenyala per a què serveix la producció.
El valor afegit és la utilitat suplementària que la producció aporta a les coses, i que els atorga més valor que el que tenien abans de ser sotmeses al procés.
Perspectiva tècnica: produir consisteix a combinar els recursos productius com la mà d’obra, les primeres matèries,les màquines, l’energia o la direcció tècnica, posant en pràctica la tecnologia. És a dir, descriu com es du a terme la producció.


2. Com produir?
Les empreses decideixen què produir i les famílies, què consumir. Les empreses escollen quin bé o servei volen llançar al mercat i han de determinar com produir-lo i en quina quantitat.
D’acord amb la perspectiva tècnica, qualsevol empresa, abans deproduir cal que es plantegi dues preguntes.
2.1. Quina tecnologia emprar?
Des d’un punt de vista racional, si hi ha diverses tecnologies per a produir un determinat bé, les empreses optaran per la més eficient, aquella que empri menys recursos. És a dir, Recursos productius, màxima producció possible.
2.2. Quina combinació de recursos seleccionar?
L’elecció de tecnologies eficients ambdiferent combinació de recursos dependrà del preu dels recursos productius utilitzats. La tecnologia escollida serà la més econòmica de les possibles.
L’eficiència econòmica consisteix a seleccionar la més barata de totes les tecnologies tècnicament eficients o no de les disponibles.
Per calcular la productivitat de les tecnologies:

3. Costos de la producció

El cost de la producció és el valor delsrecursos utilitzats per produir un bé o un servei.
Costos fixos (CF): no varien si canvia la quantitat produïda. Ex: el lloguer del local, les despeses de manteniment...
Costos variables (CV): costos proporcionals al nombre d’unitats que es produeixen. Ex: les primeres matèries o el consum d’energia.
Costos totals (CT): la suma dels dos.
Ingrés total (IT):
Ingrés mitjà (Imi):
Benefici total(Bf): la diferència entre els ingressos totals i els costos totals.
Costos mitjans o unitaris (Cmi):
Benefici empresarial o mitjà (Bmi): la diferència entre el preu de venda unitari (p) i el cost mitjà (Cmi).
Costos marginals (Cma o Cmg): les empreses intenten aconseguir quantitats que els permetin maximitzar el benefici. Per tant, a les empreses els interessa incrementar la producció sempreque l’ultima unitat de producció tingui un cost inferior a l’ingrés de la seva venda. Si passara al contrari, que el cost de produir una unitat és superior a l’ingrés de la seva venda, a les empreses els convé disminuir la producció.
El cost de produir una unitat es coneix amb el nom de cost marginal; l’ingrés obtingut amb la venda d’una unitat s’anomena ingrés marginal. La diferència...