Educació ambiental

“En tots els seus somnis més bells, l'home no ha sabut mai inventar gens que sigui més bell que la naturalesa". L'escriptor i polític francès Alfonso de *Lamartine (1790-1869). L'educació és, alhora, producte social i instrument de transformació de la societat on s'insereix. Per tant, els sistemes educatius són al mateix temps agent i resultat dels processos de canvi social. El desenvolupament vade la mà de la formació de recursos humans, és per això que l'educació és considerada avui com un bé tant de consum com d'inversió . És necessària una educació capaç de formar persones crítiques, amb consciència dels problemes que afecten a la societat i els seus membres. Moltes vegades “L'educació ha estat limitada a escolaritat i desgraciadament descartem o restem importància a altrespràctiques, espais i escenaris socials que són tant o més importants per a la formació de les persones” (*Buenfíl, 1991). Així mateix sembla evident que l'actual sistema educatiu resulta insuficient en l'oferta d'activitats experimentals. Els programes escolars estan saturats de continguts teòrics i les estructures educatives impedeixen que l'escola s'obri a l'exterior i s'integri vivencialment en el mónque l'envolta. Així, l'escola, sobretot la urbana, queda tancada en si mateixa i en els seus programes. La conseqüència és que la realitat arriba al nen fora de la seva vida escolar, sorgint greus problemes de motivació i rutina, de desconnexió amb la realitat. L'esforç dels renovadors de l'ensenyament ha de dirigir-se a la solució de, entre uns altres, aquests problemes citats. Des de fa algunsanys estan creant-se alternatives en aquest sentit. L'informe Faure estén la idea de la “ciutat educativa”; no només educa l'escola, sinó que aquesta pertany a un conjunt d'institucions que influïxen en el progrés de l'individu. L'experiència de crear escola sense escola es va obrint pas, amb dificultats, de la mà de molts educadors il·lusionats que intenten construir un model educatiu flexible i dequalitat, que fomenti la diversitat i les diferències, i que sigui revisable periòdicament. Un autor menjo *Coombs, exposa que l'educació formal és incapaç d'abastar, qualitativa i quantitativament les necessitats de formació de les societats i que l'educació no formal hauria de formar part important de l'esforç total de l'ensenyament de qualsevol país. El terme “Educació No Formal” té els seusorígens en “la Conferència Internacional Sobre la Crisi Mundial de l'Educació”, celebrada en *Williamsburg, Virginia (USA) en 1967 .Així, entenem Educació No Formal, com tota activitat educativa organitzada i sistemàtica realitzada fora de l'estructura del sistema formal, per a impartir cert tipus d'aprenentatge a certs subgrups de la població, ja sigui adults o nens . L'Educació Ambiental No Formalés la transmissió de coneixements, aptituds, valors ambientals, que es troben fora del sistema educatiu, per a conscienciar a les persones sobre el mitjà natural i social, i que produeixi una sèrie d'accions en ells que els facin ser solidaris, conscients i, *sobretodo, respectuosos. L'Educació Ambiental no formal té com finalitat passar de persones no sensibilitzades a persones conscienciades,sensibles i amatents a ajudar a millorar i evitar els problemes del medi ambient. No obstant això, no podem esperar que el simple fet d'informar a les persones produeixi un canvi radical en la seva conducta. Pel que hem de transformar els valors fonamentals (coneixements i aptituds) en acció i actituds, que són els elements claus de l'educació ambiental no formal. Des de sempre l'espècie humana hainteraccionat amb l'ambient i ho ha modificat, els problemes ambientals no són nous. No obstant això, el que fa especialment preocupant la situació actual és l'acceleració d'aquestes modificacions, el seu caràcter massiu i la universalitat de les seves conseqüències. L'ésser humà amb la seva intel·ligència, com part de l'entorn natural, està en capacitat de conèixer i transformar un món al seu...