Educació per la salut.

Educació per la salut.
Que va suposar el moviment higienista a l'Espanya al principi del segle XX?
Introducció i desenvolupament del moviment higienista.
A Europa, des de la publicació en 1790 de l’obra del metge vienés J.P .Frank, titulada
“La miseria del pueblo, madre de enfermedades”, i altres higienistes com Turner Thackrahm Arnold, Chadwick, Villermeno Virchown van contribuir amb elsseus estudis a refer l’ higienisme, junt amb la medicina legal l’anomenada medicina pública, com a ciència profilàctica i disciplina mèdica independentment , enfocada com una mena de doctrina que la va situa al cap davant de la lluita per la eradicació de malalties, com la febre groga o el còlera, infeccions que és desenvolupaven amb més freqüència en el medi urbà i que afectaven a la major part dela població especialment aquella formada per les classes baixes, treballadores, obrers i les seves famílies, on les condicions de vida eren insalubres i el treball és convertia en focus de malalties.
A Espanya, els pressupostos liberals de base il•lustrada van tenir un importantíssim paper en la introducció de la doctrina higienista. Els primers testimonis que escriuen sobre el tractament demalalties dels treballadors, mitjançant els principis de caràcter higienista al nostre país daten de mitjans del segle XVIII. En canvi serà durant la complexa transició històrica entre a finals de la Il•lustració i els primers anys del moviment romàntic, és quan tindrà lloc al nostre país, els desenvolupament conceptual definitiu del higienisme com a doctrina científica.
A l’Estat Espanyol destacal’aportació del moviment higienista, com un mitjà per prevenir i posar remei als mals que afecten a l’ infància des de la pròpia acció educadora combinant higiene i pedagogia. Un dels medis idonis per implantar aquest moviment serien entre altres, les colònies escolars. Destacaren la diputació de Valladolid, en quan institució protectora de l’ infància més necessitada, va contribuir de maneradestacada la posada en marxa d’aquestes colònies escolars en concret al “Pavellon de las Salinas en Medina del Campo que acollia als nens orfes i que potenciaven amb ells la formació amb una doble acció: higienica-social i sanitaria-pedagogica. La seva durada en el temps va ser del 1925 fins 1985, van fer d’aquest moviment colonial una tasca única en l’escenari espanyol de colònies escolars.Personatges destacats.
Dos grans científics espanyols de l’època van ser els responsables en gran mesura de la consolidació i posterior desenvolupament de la doctrina higienista al nostre país. En primer lloc, Ignacio María Ruíz de Luzuriaga, metge internista , adoctrinat primer en el mateix centre de la il•lustració “Vascongada” , format científicament en les millors escoles britàniques i restituïtdesprés a Espanya per desenvolupar funcions de elevada importància, entre elles ser el principal dirigent dels assumptes de la nostra higiene pública. En segon lloc Mateo Seoane Sobral una de les personalitats científiques més rellevats d’aquest període històric. Degut a les seves idees polítiques Seoane va tenir que exercir forçadament de metge rural. Entre el període 1820-1823 Seoane participa demanera mes activa en la política espanyola, és nombrat el principal responsable del Projecte del Codi Sanitari del 1822 que encara que no és va arribar aprovar, va donar un cert pes en la posterior organització de la sanitat espanyola, sobre tot en lo que respecta a la higiene pública. Seoane va tractar fonamentalment en els escrits de l’època sobre una de les epidèmies que més mal van causar aEuropa: el còlera.
Mateo Seonade, va morir l’any 1870, però el seu projecte higienista van quedar reflectit en la evolució intel•lectual dels seus dos deixebles més influenciats en el projecte mèdic social, espanyols de la segona meitat del segle: Pedro Felipe Monlao i Francisco Méndez Álvaro.
Els orígens del moviment higienista com a promoció pública de mesures de cura per la salut i prevenció...