Ejercicios12-16

Immanuel Kant (22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804) fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740 va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de Teologia.
Després de doctorar-se a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en dit centre la docència i el 1770, després de fracassardues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. Atret per la teologia i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà a la universitat.
OBRA
En el pensament de Kant sol distingir-se un període inicial, denominat precrític, que es caracteritza per laseva afecció a la metafísica racionalista de Wolf i el seu interès per la física de Newton. El 1770, després de l'obtenció de la càtedra, es va obrir un lapse de deu anys de silenci durant els quals va escometre la tasca de construir la seva nova filosofia crítica,[18] després que el contacte amb l'empirisme escèptic de David Hume.
La seva gran obra va ser la "Crítica de la raó pura".La Crítica dela Raó Pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa segons ell, els elements centrals de la seva teoria del coneixement. Juntament amb la Crítica de la raó pràctica és una de les obres clau del pensament kantià.
Sobre el mètode de coneixement, segons Kant ha hagut tres respostes al llarg de la història del pensament:
· El racionalisme. Afirmen que la raó sola, almarge de l'experiència pot arribar a assolir el coneixement.
· L'empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experiència, afirmant que no és possible sense ella.
· L'irracionalisme. Admeten com a única font possible de coneixement els sentiments.
Tots aquests moviments filosòfics afirmen que el centre del procés de coneixement és l'objecte. L'objecte només és conegut quan aquest és integrat dinsdel sistema cognitiu del subjecte. A aquest procés d'invertir el centre d'atenció del procés cognitiu Kant l'anomena 'revolució copernicana en el terreny del coneixement'.
El que pretén Kant és sotmetre la raó a judici crític. La Humanitat, segons Kant, viurà en una minoria d'edat fins que no sigui capaç de treballar amb la raó. Cal fer fora els prejudicis i supersticions, i l'única forma defer-ho és a través d'analitzar la raó per reconèixer els seus límits i les seves possibilitats. Això permetrà que els éssers humans arribin a l'autèntica llibertat. Per això la Il·lustració és tan important ja que ella representa l'arribada a la majoria d'edat que permetrà que l'ésser humà sigui autènticament lliure a través de la crítica.
Kant afirmarà així que cal considerar les dues fonts de lesquè parlaven empiristes i racionalistes: La sensibilitat i l'enteniment. La sensibilitat és passiva, ja que només rep les impressions de l'exterior, mentre que l'enteniment produeix espontàniament conceptes que no provenen de l'experiència. Per això afirmarà que hi ha conceptes que no neixen de l'experiència (contra el que afirmen els empiristes), però al mateix temps, aquests conceptes noméstenen aplicació dins l'àmbit de l'experiència (contra el que afirmen els racionalistes).
Aquí neix un greu problema que serà plantejat a l'inici de la qüestió del coneixement i que no tindrà una resposta clara fins al final de l'anàlisi sobre el coneixement: és la metafísica una ciència? La pregunta té molt de sentit ja que existeixen una sèrie de problemes relacionats amb la metafísica que sónsímptomes que alguna cosa està succeint:
· La ciència progressa mentre que en el terreny de la metafísica ens estem plantejant exactament els mateixos problemes una i altra vegada.
· Els científics arriben a acords mentre que els filòsofs, en el terreny de la metafísica, no arriben mai a cap acord definitiu.
Aquest problema s'ha de solucionar ràpidament i si la metafísica és una ciència, caldrà...