El conflicte lingüístic valencià

EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC AL PAÍS VALENCIÀ

Al País Valencià ha existit des de sempre el conflicte de la llengua. Des de temps
passats, la llengua valenciana ha estat laprimera a la nostra terra, però,fins al dia
d’avui, li ha costat moltíssim obrir-se pas a l’estat espanyol, sobretot en temps de la
postguerra. Molt abans, la noblesa de lanostra terra va començar a parlar castellà,
perquè es pensaven que així demostraven als seus súbdits i al poble en general que
tenien un millor estatus social, ja que empraven elmateix idioma que es parlava a la
capital de l’estat, el castellà. L’únic que van aconseguir va ser devaluar la nostra
llengua i marginar-la, fent que únicament s’emprara enun àmbit d’us rural.
Malgrat tot això, el valencià ha anat ressorgint amb el pas del temps, fent-se
lloc poc a poc a la majoria dels habitatges del País Valencià i, encaraque no a totes les
cases, a la zona costanera és on més es parla. Està clar que sempre hi ha gent més
“especial” que parla castellà, però a les escoles l’ensenyament de lanostra llengua ha
progressat notòriament. La nostra llengua ha sigut, i és, normalitzada. També
comptem amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, com no, ens recolzen una sèriede lleis constitucionals que donen suport al manteniment de les llengües autòctones,
tant el valencià com el basc o el gallec, com són els estatuts d’autonomia.
Perdesgràcia, malgrat tots aquests avanços per l’avanç de la llengua valenciana
a la societat del País Valencià, a les zones de l’interior encara no és la llengua
predominant i, de totcor, que em dona vertadera llàstima que una llegua tan lloable
com n’és la nostra, no es parle a tot el seu territori i siga la vertadera insígnia de tot
valencià.