El mite de Fedra




EL MITE DE FEDRA: COMPARACIÓ

Espriu, Eurípides, Racine i Unamuno

07/01/2013


Literatura Universal

Universitat de Lleida
















INTRODUCCIÓ

Tot i que és present en tot el que conforma el nostre imaginari, encara que no en som conscients, el mite clàssic no sempre ha estat “respectat” en la literatura com a “mite”. El podem trobar més o menysíntegre, sovint maquillat, desfigurat però fins i tot es pot trobar completament tergiversat.
L’autor dóna forma a plaer, configura els personatges i els situa en un espai i un temps concrets, i tot això ha permès l’evolució del mite cap a un altre tipus de literatura o cap a un tipus de ficció literària. El mite ha servit o ha estat utilitzat per a la creació d’obres que, com hem dit abans, podenrespectar o no el model de la llegenda antiga.
En aquest breu assaig comparatiu, se’ns demana posar sobre la taula quatre versions del mite clàssic de Fedra i/o Hipòlit. I desprès fer-ne la comparació entre les quatre.
Per odre cronològic en el temps:
Hipòlit (428 a.C.) d’Eurípides (480 a.C. – 406 a.C)
Fedra (1677) de Jean Racine (1639-1699)
Fedra (1910) de Miguel de Unamuno (1864-1936)
Fedra(1937) de Salvador Espriu (1913-1985)

Tot i ser la última cronològicament, Fedra, de Salvador Espriu serà l’obra des de la qual ens centrarem en la comparativa. Compararem l’obra d’Espriu amb les seves homònimes i comentarem els trets comuns i les diferències. Començant per la forma (estructura,...) i acabant pel fons (personatges, elements,...)
Situem l’obra d’Espriu en ple esclat de laGuerra Civil Española, on tot i ser mobilitzat, no va arribar a combatre mai, degut al seu estat precari de salut. Va fer classes als que esdevindrien futurs oficials. “Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, va veure la mort de Catalunya” (Viquipèdia)
“La mitologia clàssica, junt amb la bíblica, és una de les grans influències en l’obra de Salvador Espriu. Com tot bon escriptor, Espriuera un coneixedor dels referents clàssics, però en el seu cas era més que això: n’era un profund estudiós i els textos originals li eren absolutament familiars.”
http://antiartistes.blogspot.com/2010/02/salvador-espriu-i-la-mitologia-cassica.html
Fedra (1937) de Salvador Espriu (1913-1985)

“Una llegenda vella presentada de nou”
Personalment, el que més m’ha cridat l’atenció i crec que ésdigne de ser mencionat en primer lloc és el fet de tractar-se d’una peça narrativa i no una obra teatral, tal i com se’ns presenta en les altres quatre obres.
Salvador Espriu ens presenta un relat curt, en prosa, molt dens i compacte, amb una gran riquesa lèxica i una especial motivació en les descripcions psicològiques, que venen explicades per una narradora omniscient, però no crec que seria deltot precís atorgar-li el paper de protagonista. Cal fer esment de la disposició en vers de l’obra de Racine, probablement donada pel caràcter barroc de la seva època.
L’acció es desenvolupa principalment en una illa, que resulta basar-se en Mallorca, i la ciutat, i el palau i el casino, és una obra doncs, molt diversa pel que fa als escenaris, i la vida i les relacions aristocràtiques de principisdel segle XX. Ja hem situat doncs, l’espai i el temps.
Aquests difereixen de les altres quatre obres, ja que Racine ambienta l’obra en el mateix context que l’original d’Eurípides, la ciutat de Trecenia, a l’Antiga Grècia. Per altra banda, Unamuno situa l’acció en el seu propi temps, diu: “...mi Fedra, que no es sinó una modernización de la de Eurípides(...), con personajes de hoy en dia...” itranscorre tant sols en una habitació amb una taula i tres cadires i un llençol blanc de fons.


En quant a l’àmbit temàtic, Racine defineix la seva Fedra com una obra especular de l’original Hipòlit d’Eurípides. I de la mateixa manera, Miguel de Unamuno declara: “El argumento generador de esta tragedia es el mismo del Hipólito de Eurípides y de la Fedra de Racine, el desarrollo es...