El sistema internacional de pagos

9. EL SISTEMA INTERNACIONAL DE PAGAMENTS: EL PATRO OR

El fort increment de l’activitat econòmica i els intercanvis comercials no hauria estat possible sense un augment correlatiu de l’activitat monetària i els mitjans de pagament. Gràcies a l’estalvi de la banca, els nous jaciments d’or i plata, però sobretot del diner bancari (poc utilitzat fins al s.XIX), l’economia aconseguí multiplicar iproporcionar liquiditat per fer front al enorme conjunt de transaccions produides.

Els pagaments a llarga distancia es van continuar fent amb lletres de canvi, tècnica que es va anar perfeccionat amb el temps a escala mundial. La culminació d’aquestes millores en els mitjans de pagament va esdevenir el sistema internacional de pagaments de patró or, considerat a l’època com el resultat de labona marxa de l’economia mundial, tot i que no n’era més que el resultat.

1. Moneda i patrons monetaris

Moneda o diner és qualsevol mitjà de canvi generalment acceptat per tothom. L’unitat de valor que representa s’utilitza com a mitjà de pagament o forma d’estalvi. Ha de cumplir unes característiques de permanent, portàtil, divisible i dificil de falsificar.
( Hi ha dues formes de moneda: Decompte (unitat de valor sense contrapartida física) i Efectiva (amb contrapartida física). Aquesta última és divideix en real (Conté el valor que reprersenta ex.or i plata) i fiduciària (s’acepta per un valor superior al seu valor material i exigeix confiança)
(La forma com s’organitza la moneda s’anomena sistema monetari. Poden ser reals o fiduciaris. Els sistemes reals tenen un patrómetàl·lic (com la lliure estarlina XIX). Aquests han de cumplir amb la llibertat de circulació i de comerç. D’altra banda, els sistemes amb patró metàl·lic poden ser monometàl·lics (un sol patró) o bimetàl·lics (patró or i patró plata). Per tant, els sistemes bimetàl·lics estableixen una relació (ràtio) entre el preu dels dos metalls.
(L’utilització del sistema bimetàl·lic respón a la seva majorversabilitat: permeten disposar d’or per pagaments importants i plata per petites despeses, i permeten dispossar de més massa monetaria al ser dos metalls. El problema principal radica en que si la ratió legals se separa molt de la ràtio de mercat, es produeixen fenomens d’especulació entre canvis de monedes: la moneda infravalorada legalment tendeix a desapareixer amb l’anomenada llei de Gresham, diuque la moneda dolenta expulsa la bona.
(Arbitratge: Especulació típica que es feia en els mercats internacionals cap al 1860, consistia en comprar amb moneda del metall infravalorat, moneda extrangera del metall sobrevalorat i repetint l’operació a l’inversa.
(Els sistemes bimetàl·lics van ser abandonats a partir de 1870, quan l’abaratiment de la plata va produir un desajust fort i ràpid de laràtio. Al mateix temps, l’expansió del diner bancari permetien disposar d’una oferta monetaria suficient.

1.1 EL PATRO OR

A partir de 1870 les principals potències comercials van abandonar ràpidament els patrons plata i es van passar al patró or, facilitant un sistema monetari internacional de pagaments per patró or. Anglaterra l’adoptà de fet al s. XVIII i Portugal el 1854.

Les causes del’abandonament del patró plata (mono-bimetàl·lics) són l’abaratiment de plata a causa dels nous jaciments i el refinatge de plata. El resultat era que entre el valor monetari i el valor de mercat es produia un desajust creixent i d’un nivell molt superior al que hi havia abans de 1870. També succeia que la difusió del diner bancari feia que les economies nacional puguessin funcionar amb menys patró.Tanmateix, el fet més important va ser que la lliure or anglesa era la base principal del comerç internacional. Amb l’ensorrament el 1871 de la plata, s’abandona definitivament el patró plata.

2. La creixent necessitat de mitjans de pagament

Tot i l’augment de les disponiblitats d’or i plata, el creixement dels intercanvis exigia una major disponibiltat de pagaments, que només podia...