El sumo
Páginas: 7 (1555 palabras)
Publicado: 22 de febrero de 2011
INTRODUCCIÓ
He elegit el sumo, perque sempre m’ha cridat l’atenció. El trobu molt exòtic i peculiar, tant la vestimenta, com el gran reconeixement de part dels japonesos per els lliutadors, el característic volum corporal dels lluitadors, o la quantitat de rituals i l’importància de les tradicions dins del mateix esport.
ORIGENS
El Sumo és l'esport nacional de Japó. La seva història esremunta a milers d'anys. Té similituds amb la boxa i la lluita lliure.
El Sumo no és un simple esport. En l'època prehistòrica, el Sumo sembla haver estat realitzat en rituals agrícoles per implorar bones collites. Per aquesta raó, els lluitadors porten el seu pèl llarg recollit en un monyo, sustenten tradicions rituals i mantenen la prohibició a les dones de trepitjar el dohyo.
La primerareferència al Sumo a Japó es troba en la mitologia. Segons aquesta, els déus Takemikazuchi i Takeminakata es van barallar, fins que l'últim finalment va perdre. Però com que els japonesos no van tenir cap document escrit fins al segle VIII, és impossible saber, exceptuant per llegendes, exactament quan es va originar el Sumo a Japó. No obstant això, les pintures de les velles muralles indiquen queels seus orígens són molt antics.
Se sap que des del segle VIII es practicava durant els banquets de l'Emperador. Des de llavors el Sumo es va convertir en una de les funcions típiques que es feien durant els banquets anuals, tradició que va continuar durant 400 anys. Per aquella època els combats no se celebraven en el dohyo sinó que es feien en el centre de la Sala Imperial del Tron.
Ambl'arribada del feudalisme després del segle X i la pujada al poder de les classes guerreres, el Sumo es va començar a practicar com una tècnica de lluita. Al segle XVI l'estil va canviar, començant a dependre més d'accions de grups que individuals, amb el que l'esport va passar de les mans dels guerrers a les mans del poble, alhora que començaven a aparèixer els primers lluitadors professionals.Des de 1603 a 1867, els lluitadors professionals eren patrocinats pels senyors feudals. Amb la finalitat d'aquest sistema i de l'era Tokugawa, van començar a construir els seus propis habitatges amb el suport de la gent de les ciutats. Se li va començar a anomenar "kanjin-suc", implicant que estava sent realitzat per recol•lectar donacions per a la construcció o reparació d'altars, temples,ponts i altres obres públiques. El desenvolupament d'aquest estil ha donat lloc a l'actual Associació japonesa del Sumo (constituïda en 1.925), que ha preservat les seves tradicions fins als temps moderns. Com a exemples tenim la teulada suspesa sobre el dohyo (amb forma d'un antic temple diví) i la vestimenta de l'àrbitre, que simbolitza al vestit de caça d'un guerrer japonès del passat.En els últims temps s'ha incrementat la internacionalització del Sumo amb lluitadors d'Hawaii, Taiwan, Brasil, Argentina i altres països, la qual cosa li ha dotat d'un major interès.
VISIÓ GENERAL DEL SUMO
Les úniques robes que llueixen els dos lluitadors són peces de tela,anomenades mawashi encara que els amateurs poden competir amb uns pantalons de licra. Les seves armes només són les seves mans. Per guanyar, un dels lluitadors ha de tirar a l'altre o desplaçar-lo fora del ring. Estem davant un esport exclusiu de Japó, el Sumo.
El sumo, ric en història i tradicions, va evolucionar al llarg dels segles i en l'actualitat és un espectacle esportiu popular i unsímbol cultural que roman molt actiu.
Les temporades del sumo començen al gener, amb el Gran Torneig celebrat durant 15 dies cada dos mesos: gener, maig i setembre a Tòquio; març en Osaka; juliol en Nagoya i novembre en Fukuoka. Els lluitadors adquireixen diferents posicions en les categories, depenent de les seves actuacions - existint varis, des de yokozuna en el cim fins a jonokuchi a la base....
He elegit el sumo, perque sempre m’ha cridat l’atenció. El trobu molt exòtic i peculiar, tant la vestimenta, com el gran reconeixement de part dels japonesos per els lliutadors, el característic volum corporal dels lluitadors, o la quantitat de rituals i l’importància de les tradicions dins del mateix esport.
ORIGENS
El Sumo és l'esport nacional de Japó. La seva història esremunta a milers d'anys. Té similituds amb la boxa i la lluita lliure.
El Sumo no és un simple esport. En l'època prehistòrica, el Sumo sembla haver estat realitzat en rituals agrícoles per implorar bones collites. Per aquesta raó, els lluitadors porten el seu pèl llarg recollit en un monyo, sustenten tradicions rituals i mantenen la prohibició a les dones de trepitjar el dohyo.
La primerareferència al Sumo a Japó es troba en la mitologia. Segons aquesta, els déus Takemikazuchi i Takeminakata es van barallar, fins que l'últim finalment va perdre. Però com que els japonesos no van tenir cap document escrit fins al segle VIII, és impossible saber, exceptuant per llegendes, exactament quan es va originar el Sumo a Japó. No obstant això, les pintures de les velles muralles indiquen queels seus orígens són molt antics.
Se sap que des del segle VIII es practicava durant els banquets de l'Emperador. Des de llavors el Sumo es va convertir en una de les funcions típiques que es feien durant els banquets anuals, tradició que va continuar durant 400 anys. Per aquella època els combats no se celebraven en el dohyo sinó que es feien en el centre de la Sala Imperial del Tron.
Ambl'arribada del feudalisme després del segle X i la pujada al poder de les classes guerreres, el Sumo es va començar a practicar com una tècnica de lluita. Al segle XVI l'estil va canviar, començant a dependre més d'accions de grups que individuals, amb el que l'esport va passar de les mans dels guerrers a les mans del poble, alhora que començaven a aparèixer els primers lluitadors professionals.Des de 1603 a 1867, els lluitadors professionals eren patrocinats pels senyors feudals. Amb la finalitat d'aquest sistema i de l'era Tokugawa, van començar a construir els seus propis habitatges amb el suport de la gent de les ciutats. Se li va començar a anomenar "kanjin-suc", implicant que estava sent realitzat per recol•lectar donacions per a la construcció o reparació d'altars, temples,ponts i altres obres públiques. El desenvolupament d'aquest estil ha donat lloc a l'actual Associació japonesa del Sumo (constituïda en 1.925), que ha preservat les seves tradicions fins als temps moderns. Com a exemples tenim la teulada suspesa sobre el dohyo (amb forma d'un antic temple diví) i la vestimenta de l'àrbitre, que simbolitza al vestit de caça d'un guerrer japonès del passat.En els últims temps s'ha incrementat la internacionalització del Sumo amb lluitadors d'Hawaii, Taiwan, Brasil, Argentina i altres països, la qual cosa li ha dotat d'un major interès.
VISIÓ GENERAL DEL SUMO
Les úniques robes que llueixen els dos lluitadors són peces de tela,anomenades mawashi encara que els amateurs poden competir amb uns pantalons de licra. Les seves armes només són les seves mans. Per guanyar, un dels lluitadors ha de tirar a l'altre o desplaçar-lo fora del ring. Estem davant un esport exclusiu de Japó, el Sumo.
El sumo, ric en història i tradicions, va evolucionar al llarg dels segles i en l'actualitat és un espectacle esportiu popular i unsímbol cultural que roman molt actiu.
Les temporades del sumo començen al gener, amb el Gran Torneig celebrat durant 15 dies cada dos mesos: gener, maig i setembre a Tòquio; març en Osaka; juliol en Nagoya i novembre en Fukuoka. Els lluitadors adquireixen diferents posicions en les categories, depenent de les seves actuacions - existint varis, des de yokozuna en el cim fins a jonokuchi a la base....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.