El text argumentatiu

EL TEXT ARGUMENTATIU
1. Funció
Les seqüències textuals predominantment argumentatives tenen com a funció convèncer el receptor, o millor dit, provocar l’adhesió del receptor a la tesi o les tesis defensades per l’emissor. En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.Parteixen de la base que la tesi o les tesis no són 100% demostrables, a més, pressuposen que el receptor no hi està d’acord o, si més no, que en té reserves. La veritat no és a la base de les seqüències argumentatives, sinó un punt de vista, una perspectiva, una opinió que es vol estendre al receptor. La seva intencionalitat és clarament subjectiva, explícitament i obertament subjectiva;aquí és on rau la seva autoritat. Com s’esdevé en el cas de les seqüències textuals expositives, és imprescindible recollir informació prèviament, contrastar-la i organitzar-la per tal de poder formar-se una opinió coherent i exportable.
2. El text argumentatiu dins de la situació comunicativa
L'art de convèncer els altres (mitjançant textos orals o escrits) ha mogut lahistòria de la nostra civilització. Sempre que analitzem textos de tipus argumentatiu haurem de tenir en compte la intenció de l'autor i el mètode que està emprant per conduir-nos a compartir el seu parer. Una cosa és incidir en la nostra capacitat de raonar i, en conseqüència, esgrimir arguments de tipus lògic per ajudar-nos a enriquir el nostre parer sobre un tema i dur-nos d'aquesta manera aacceptar la tesi que l'autor defensa; i una altra de molt diferent, però sovint camuflada, incidir en la nostra emotivitat, jugar amb elements molt persuasius, però de base lògica dubtosa, per menar-nos a unes conclusions que no tenen un sòlid suport racional, d'això se'n diu manipular.
Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius bendiferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem convéncer el nostre auditori.
3. Estructura
L’argumentació ha d’usar tots els recursos que serveixin perdefensar una o diverses tesis a través d’arguments convincents. La tesi és la idea fonamental al voltant de la qual reflexionem: la idea a la qual volem que s’adhereixi el receptor. Pot aparèixer al principi, al final del text (tot ocupant el lloc de la conclusió) o pot no aparèixer explícitament. Ha de ser ben clara i poc extensa. Els arguments han de servir per sustentar la tesi, han de cridarl’atenció del
1
receptor, dirigir-lo a acceptar-la, amb els recursos i les estratègies més adequats o eficaços per a la finalitat de l’emissor (tenint en compte que els arguments poden apel·lar a la lògica –logos–, als sentiments i la ideologia del receptor –pathós– o poden centrar-se a cultivar la impressió que transmet l’emissor –ethós–). D’altra banda, cal tenir presentels contraarguments, és a dir, que cal preveure les objeccions que podria presentar el receptor i cal contrarestar-les o rebatre-les de bell antuvi, ja que l’argumentació és purament dialèctica, en ella es confronten aspectes contraposats sobre una mateixa qüestió.
És convenient que els textos argumentatius presentin una organització i una jerarquització clara dels continguts,talment com els textos expositius.
L’estructura clàssica és tripartida:
Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema (tesi/antítesi). D’entrada, cal identificar el tema del text i situar el destinatari (fase de qüestionament).
Argumentació, en què s'exposen els arguments i els fets que els...