ElVeloElegido







Elena Fernández Rueda
Sociologia de l’Educació T1
24/04/2013



“(...) el Hijab llevado por las mujeres musulmanas siempre es observado con recelo. Se acostumbra a reducir a una imposición del hombre sobre la mujer con el propósito de ocultarla, de silenciar su voz.” (De Botton, L., 2004; 102)
Però rere d’aquesta observació, hi ha molt més. És cert queés dóna aquesta situació, on el vel es imposat, però que no ens imposen als països d’Occident cànons de bellesa, on som “esclaus” i “esclaves” de la societat i les seves modes?
Quan ens trobem amb persones de cultura diferent, on no compartim trets identificatius i maneres de fer i desfer, sempre es tendeix, de manera generalitzada, a prejutjar sense coneixements el perquè dels seus costums i tretscaracterístics. I és aquí on trobem el principal entrebanc a l’hora de parlar del hijab, en aquest cas, i de les reaccions dels països d’Occident. Tot ve donat per la desconeixença i ignorància que presentem davant les altres cultures. El no saber, el no compartir, crea desconfiança i por, i això fa que no s’accepti i sigui ben rebuda la cultura. És d’aquesta manera on s’imposa la nostra culturaper damunt de l’altre, sense tenir en compte la paraula de l’altre, sense miraments, deixant de banda el respecte cap a les altres persones.
Intercanviant percepcions, concepcions i opinions amb companys i companyes dels llibres llegits, concretament de Racismo no, gracias (Flecha, 1995), m’explicaven que el tracte que els hi donem als nens i les nenes nouvinguts, quan arriben a l’escola, ja elsetiqueten de inferiors, de menys intel·ligents, i que aquesta és la concepció que en tenim d’ells i elles quan arriben a la classe. Personalment, he viscut aquesta situació (cap a finals dels anys noranta i principis del dos mil), en la que arribaven nens nouvinguts del Marroc, i mai se’ls ha tret fora de l’aula i se’ls ha modificat el currículum; els companys i companyes seiem amb ells i els hifèiem un cop de mà. És evident que no eren menys intel·ligents que els altres nens i nenes de la classe, però comptàvem amb el handicap de la llengua, la desconeixença d’aquesta estava present. En aquest cas podríem dir que no es donava el cas d’streaming, però tampoc d’inclusion, ja que mai hi havia ningú fent suport als mestres. Si per als nens, nenes i joves, l’adaptació a una nova escola, ja éscomplicada pel fet de no dominar la llengua vehicular, més complicat es torna si s’arrenquen d’un dia per l’altre els seus costums i la seva cultura. D’altra banda, James S. Coleman afirma que l’escola per si mateixa no té un paper clau per superar les desigualtats, depèn més del context familiar; com a integradora social, i havent treballat en una escola, és cert que tota la feina no es pot ferdes de l’escola, però el pes no recau només en les famílies, ha de ser una treball en xarxa des de ambdues parts.
Tornant a les dones, i la seva decisió de portar o no portar el vel, ja que no és una qüestió d’imposició, si no que com s’esmenta al llibre per a elles es una forma d reivindicar una visibilitat i un reconeixement en l’espai públic. Posa de manifest una adscripció a l’Islam (símbol desubmissió a Déu).

Té un valor social, està lligat a un complex codi de normes i valors (De Botton, L,.2004:124 traducció pròpia). I és aquí on ha de ser-hi present la igualtat de diferencies: “Dret de qualsevol persona a viure de forma diferent i tenir, al mateix temps, les mateixes oportunitats”.

El fet de portar el hijab implica, a més d’una qüestió estètica, un comportament social,conservant el valor del cos davant de la societat, senyalant els límits entre privat i públic. Si ens posem les ulleres que des d’Occident porta gran part de les persones, el fet de portat hijab implica prejudicis i imatges estereotipades de les dones que el porten, per la desconeixença de que, el hijab forma part de la construcció de la identitat de la persona que el porta, com l’hàbit que porta el...