entorn econòmic espanyol

31.10.2013
1. CREIXEMENT ECONÒMIC I CANVI ESTRUCTURAL
TEMA 1:
CREIXEMENT I CANVI ESTRUCTURAL
1.1. Trets bàsics del creixement econòmic:
Espanya té un índex de creixement espectacular. El PIB per càpita s’ha multiplicat per 4.
Expansió i crisi:
Observem un creixement econòmic a Espanya i la UE (taxa de variació del PIB a preus constants). Si comparem el creixement de l’economia espanyolaamb l’europea, veiem que el creixement no ha estat lineal. El creixement no ha estat lineal, alterant-se etapes d’expansió i de crisi, ja que a principis dels anys 70, dels anys 90 i actualment hi ha hagut crisi. En general quan l’economia creix, creix més Espanya que la mitja Europea, i quan l’economia entra en crisi, entra en crisi més Espanya que l’economia europea.
Convergència en PIB percàpita:
Per tant, com que l’economia espanyola ha crescut més que la mitjana de la europea, què passa? Que hi ha hagut una convergència del PIB per càpita de l’economia espanyola i la europea. Per tant, hi ha hagut moments en que la convergència s’ha reduït, però la tendència general és que s’incrementi el pes que té el PIB per càpita espanyol respecte a l’europeu, passant de poc més del 60 al 90 enpocs anys.
Una convergència que també es dóna entre l’economia espanyola i la japonesa o dels EUA. Els EUA baixa i es manté estable. La Japonesa creix i després baixa. Espanya puja, baixa, puja i tornarà a baixar.
Inflació:
Inflació. Deflector del PIB. (taxa de variació actual).
La inflació en l’economia espanyola normalment ha sigut superior que l’economia europea, a vegades forçasuperior.
Això ho podem veure a través del deflactor del PIB o bé l’índex de preus al consum. En l’índex de preus al consum no es veu tant, però si que es pot observar que el nivell de preus d’Espanya ha estat superior al de la UE.
Pregunta: Quina diferència hi ha entre la inflació mesurada per l’inflació subjacent i per l’índex de preus al consum? L’evolució és pràcticament igual, la principaldiferència és que la inflació subjacent deixa de incloure alguns béns (concretament els béns, producte, que tenen una variació més forta degut a causes naturals. Per exemple, alguns béns d’alimentació, estan en l’índex de preus al consum però no estan en l’inflació subjacent, perquè alguns d’aquests béns varien molt de que hi hagi hagut bona collita o mala collita). En la inflació subjacent no s’inclouenaquells productes que tenen una variació més forta per diverses causes que el fan variar.
Sector exterior:
Una altra variable important que cal veure com ha evolucionat és el saldo de la balança per compte corrent (en percentatge del PIB). És la diferència entre exportacions i importacions de béns i serveis. (Si fos només de béns es diria balança comercial.)
Cal fixar-nos que l’economiaespanyola, les variacions del saldo de la balança per compte corrent té moltes variacions, ja que a vegades està molt més per sobre o per sota (normalment està per sota per això). En canvi, en la UE es manté pròxim a 0.
Des de finals dels anys 90 fins el 2007 en el cas espanyol creix el dèficit de la balança per compte corrent, perquè al créixer, l’economia espanyola importa molt. Al importar molt, permés que exporti no ho pot cobrir. En el moment en que comença la crisi l’any 2007, passa al contrari, com que hi ha crisi, les importacions baixen radicalment. Sobretot el que està passant és que les importacions creixen molt, i en canvi disminueixen molt quan l’economia deixa de créixer, i per això es produeix la situació de que disminueix el dèficit de la balança.
Sector públic:
També podemveure el què ha passat en les administracions públiques. El saldo de les administracions públiques normalment tant en l’economia espanyola com la europea es mouen en uns dèficits del sector públic. Pensin que si el sector privat ha de tenir un superàvit, algú ha de tenir dèficit (el sector públic). Quan el sector públic té superàvit normalment vol dir que el sector privat tindrà un dèficit. En...