Epistemologia

EPISTEMOLOGIA EN EL SEGLE XX

Justificació de l’elecció del tema

No existeix cap dubte que en la nostra època històrica, quan es parla de coneixement, la majoria de persones, pensa sense masses vacil·lacions, únicament en el coneixement científic com a l’únic vàlid. De fet, es considera que la ciència es troba immersa en la majoria de societats contemporànies i que l’aplicació pràctica delconeixement científic, com pot ser, per exemple, la tecnologia s’associa al progrés i al desenvolupament. L’activitat científica involucra avui en dia a milers de persones de diferents disciplines i de tots els estaments socials, generant diferents tipus de resultats i aplicabilitats, així com també mou una activitat econòmica gens considerable. De fet, es considera que la ciència és un dels màximsavenços intel·lectuals de la humanitat.

Aquest fet, però no ha estat sempre així, realment, la consideració i l’expansió de la concepció que el coneixement científic és la principal font de saber va néixer dins del camp de la filosofia i es va expandí principalment durant el s. XX. Crec que és interessant adoptar una perspectiva filosòfico-històrica per poder avaluar d’una banda l’impactadel coneixement científic en la societat actual i entendre les diferents conceptualitzacions filosòfiques existents, avui en dia, sobre aquest tipus de coneixement. L’exposició versarà, a partir d’una anàlisi sobre les principals concepcions filosòfiques que són subjacents a l’estudi del coneixement científic, en l’explicació dels diferents enfocaments filosòfics que se centraren en analitzar elconeixement científic en el segle XX i que assentaren les bases per a les diferents abordatges actuals sobre el coneixement científic i la seva rellevància per a l’humanitat.

Unes consideracions prèvies introductòries

Abans d’iniciar l’exposició, cal matissar diferents aspectes i conceptualitzacions:

En primer lloc, els enfocaments que s’exposaran són de caràcter filosòfic, fet que no ésestrany ja que el coneixement i, com a part d’aquest, el científic, ha estat i ha de ser un objecte d’estudi per part de la filosofia. Des de l’inici del pensament filosòfic, els diferents filòsofs s’han preguntat sobre el coneixement que es té del món extern, la seva veracitat i la seva etiologia. De fet, en aquest cas, subjacent al coneixement sempre existeix la relació entre l’home (el subjecte),el seu pensament, la seva consciència i el món exterior (l’objecte), les coses. Aquesta interacció marcarà en definitiva les concepcions filosòfiques del coneixement.

En segon lloc, malgrat que les filosofies sobre el coneixement científic aparegueren principalment durant el s. XX, els inicis es poden trobar amb el naixement de la filosofia moderna en què es realitza un abordatge específic delconeixement, possiblement com a contrarèplica de la filosofia monista medieval. En aquest sentit, Descartes va iniciar un procés de sistematització de les veritats per tal de donar-les certesa i evitar el dogmanitsme (l’anomenat gir epistemològic) i s’iniciaren les principals visions oposades, predominants, principalment durant els s. XVII al XIX, i realment, encara vigents, sobre l’origen delconeixement i, com no també, sobre el coneixement científic, com són per exemple, l’empirisme i el racionalisme (en aquest cas, molt abans ja que trobem tesis racionalistes amb Plotí, St. Agustí).

En tercer i últim lloc, en el camp de la filosofia, el terme epistemologia s’utilitza per fer referència a la filosofia de la ciència. No obstant, s’observa una confusió en l’ús d’aquesta paraula, jaque tot i que s’associa amb coneixement (tal i com ens indica la seva etimologia), a vegades s’utilitza com a sinònim de la teoria del coneixement i en altres com a teoria del coneixement científic. Aquest fet, genera dificultats en el moment de realitzar una sistematització epistemològica. Des d’una perspectiva història, els escolàstics diferenciaven clarament, la teoria del coneixement, la...