ersasa
Páginas: 8 (1989 palabras)
Publicado: 3 de mayo de 2014
EL VERS I LA SEVA MESURA
Un vers és una sèrie de paraules que estan en una mateixa línia determinades per un nombre de síl·labes, accents o altres elements.
La manera de comptar les sil·labes és diferent en segons quins llocs; en castellà o en italià prenen el model del vers acabat en paraula plana (abundància de paraules planes en aquestes llengües), en canvi en català, provençal i francèsparteixen com a model el vers acabat en paraula aguda.
En català només s'ha de comptar fins l'última vocal tònica, d'aquesta manera en el vers agut les síl·labes mètriques coincideixen amb les gramaticals, en un vers pla s'ha de restar una síl·laba gramatical i en un vers esdrúixol s'han de restar dues síl·labes gramaticals. Però també hi ha algunes excepcions en alguns mots amb diftongesdrúixols moltes vegades són considerats poèticament mots plans com (família, repugnància...).
També s'han de tenir en compte alguns fenòmens fonètics que alteren les síl·labes del vers i que són resultat del contacte entre la vocal final d'un mot i la vocal següent del mot següent. Són tres:
-hiat: pronunciació separada de dues vocals en contacte. Ex:Ab hom qui haja lo bec groc.
-sinalefa:pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals en contacte.
-elisió: suprimir una de les dues vocals en contacte.
També hi ha altres fenòmens poètics que alteren també el nombre de síl·labes:
-dièresi: que consisteix a pronunciar com dues síl·labes les vocals d'un diftong.
-sinèresi: és el contrari a l'anterior, que consisteix a forçar dues vocals que no formen diftong (pietat).
ELSVERSOS CATALANS
Podem diferenciar dos tipus de versos, segons el seu nombre de síl·labes amb cesura o sense (pausa que divideix el vers en dos hemistiquis).
Els d'art menor que consten de quatre a vuit síl·labes i els d'art major que poden ser entre nou i dotze síl·labes. Els versos d'art menor poden ser:
-tetrasíl·lab o quadrisíl·lab: és d'els més curts de la poesia catalana, usat perJaume Roig a l'Espill.
-pentasíl·lab:aquest vers no ha estat gaire conreat per la poesia medieval catalana.
-hexasíl·lab:aquest vers si que ha estat molt emprat en la nostra història literària,molt usat en la poesia popular.
-heptasíl·lab:aquest és un dels més utilitzats en totes les èpoques.
-octosíl·lab:aquest vers també és molt usat en la poesia catalana.
Els versos d'art major :-decasíl·lab: és de deu síl·labes que poden ser amb cesura o sense.Hi ha tres modalitats diferents:-4+6 és el model més clàssic de la poesia catalana antiga, exemple:
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc he vista una garsa,
........
-6+4 és d'origen francès, exemple:
Voleu oir la gesta del pros Bernat,
comte de Ribagorça i de Pallars,
que tingué braç deferre ab cor lleal?
-5+5 és de procedència castellana, exemple:
Te vull sobre el pit com una corassa,
te vull sobre el cor com místic segell.
El decasíl·lab sense cesura té un accent predominant a la sisena síl·laba o bé a la cuarta i la vuitena. Es tracta d'una adaptació a l'endacasillabo italià. Exemple:
-L'Aurora tem de riure i es preserva
El llamp, el tro, la majestatrevelen
-alexandrí és el vers de dotze síl·labes (6+6) és el vers rimat més llarg que utilitza la poesia catalana.
-eneasíl·lab i hendecasíl·lab són molt poc usats.
LA MÈTRICA ACCENTUAL (EL RITME)
A més de les síl·labes també els versos poden ser classificats tenint en compte les síl·labes àtones i les tòniques, així podem distingir petites unitats rítmiques que s'anomenen peus mètrics. Se'npoden diferenciar tres tipus: iambe, troqueu, dàctil, ambfíbrac i anapest.
Aquets cinc patrons són totes les possibilitats de ritmes accentuals en català, però, a vegades resulta difícil diferenciar-los.
LA RIMA
La rima és la total o parcial repetició de fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada. Pot ser de dos tipus:
Consonant:apareix quan la repetició...
Un vers és una sèrie de paraules que estan en una mateixa línia determinades per un nombre de síl·labes, accents o altres elements.
La manera de comptar les sil·labes és diferent en segons quins llocs; en castellà o en italià prenen el model del vers acabat en paraula plana (abundància de paraules planes en aquestes llengües), en canvi en català, provençal i francèsparteixen com a model el vers acabat en paraula aguda.
En català només s'ha de comptar fins l'última vocal tònica, d'aquesta manera en el vers agut les síl·labes mètriques coincideixen amb les gramaticals, en un vers pla s'ha de restar una síl·laba gramatical i en un vers esdrúixol s'han de restar dues síl·labes gramaticals. Però també hi ha algunes excepcions en alguns mots amb diftongesdrúixols moltes vegades són considerats poèticament mots plans com (família, repugnància...).
També s'han de tenir en compte alguns fenòmens fonètics que alteren les síl·labes del vers i que són resultat del contacte entre la vocal final d'un mot i la vocal següent del mot següent. Són tres:
-hiat: pronunciació separada de dues vocals en contacte. Ex:Ab hom qui haja lo bec groc.
-sinalefa:pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals en contacte.
-elisió: suprimir una de les dues vocals en contacte.
També hi ha altres fenòmens poètics que alteren també el nombre de síl·labes:
-dièresi: que consisteix a pronunciar com dues síl·labes les vocals d'un diftong.
-sinèresi: és el contrari a l'anterior, que consisteix a forçar dues vocals que no formen diftong (pietat).
ELSVERSOS CATALANS
Podem diferenciar dos tipus de versos, segons el seu nombre de síl·labes amb cesura o sense (pausa que divideix el vers en dos hemistiquis).
Els d'art menor que consten de quatre a vuit síl·labes i els d'art major que poden ser entre nou i dotze síl·labes. Els versos d'art menor poden ser:
-tetrasíl·lab o quadrisíl·lab: és d'els més curts de la poesia catalana, usat perJaume Roig a l'Espill.
-pentasíl·lab:aquest vers no ha estat gaire conreat per la poesia medieval catalana.
-hexasíl·lab:aquest vers si que ha estat molt emprat en la nostra història literària,molt usat en la poesia popular.
-heptasíl·lab:aquest és un dels més utilitzats en totes les èpoques.
-octosíl·lab:aquest vers també és molt usat en la poesia catalana.
Els versos d'art major :-decasíl·lab: és de deu síl·labes que poden ser amb cesura o sense.Hi ha tres modalitats diferents:-4+6 és el model més clàssic de la poesia catalana antiga, exemple:
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc he vista una garsa,
........
-6+4 és d'origen francès, exemple:
Voleu oir la gesta del pros Bernat,
comte de Ribagorça i de Pallars,
que tingué braç deferre ab cor lleal?
-5+5 és de procedència castellana, exemple:
Te vull sobre el pit com una corassa,
te vull sobre el cor com místic segell.
El decasíl·lab sense cesura té un accent predominant a la sisena síl·laba o bé a la cuarta i la vuitena. Es tracta d'una adaptació a l'endacasillabo italià. Exemple:
-L'Aurora tem de riure i es preserva
El llamp, el tro, la majestatrevelen
-alexandrí és el vers de dotze síl·labes (6+6) és el vers rimat més llarg que utilitza la poesia catalana.
-eneasíl·lab i hendecasíl·lab són molt poc usats.
LA MÈTRICA ACCENTUAL (EL RITME)
A més de les síl·labes també els versos poden ser classificats tenint en compte les síl·labes àtones i les tòniques, així podem distingir petites unitats rítmiques que s'anomenen peus mètrics. Se'npoden diferenciar tres tipus: iambe, troqueu, dàctil, ambfíbrac i anapest.
Aquets cinc patrons són totes les possibilitats de ritmes accentuals en català, però, a vegades resulta difícil diferenciar-los.
LA RIMA
La rima és la total o parcial repetició de fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada. Pot ser de dos tipus:
Consonant:apareix quan la repetició...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.