Escola intercultural

L’escola intercultural
Al 1996 es va regular una normativa que contemplava les persones amb necessitats educatives especials i cada any es publica una resolució per aprovar la preinscripció imatriculació dels alumnes tenint en consideració als infants amb necessitats educatives causades per la seva situació social o cultural. A partir d’aquesta normativa es contemplen els nouvinguts de fora deCatalunya, les necessitats educatives especials i l’adaptació del currículum.
Tot aquest moviment es va haver de portar a terme per la immigració estrangera que va arribar a Catalunya ja que vacausar un fort impacte en l’àmbit educatiu. A causa d’aquest succés va haver un augment de la demanda de places als centres educatius i, a part, es va haver de contemplar la opció de rebre ajuda d’altresentitats per facilitar la integració d’aquests nouvinguts en el centre i en la societat.
Com ja s’ha mencionat va augmentar la demanda de places i es va decidir guardar un número de places als centresper a les persones estrangeres, a l’igual que es va pactar intentar integrar nous valors per tal que arribessin a un equilibri dins dels centres educatius. Per tal de facilitar l’acollida al centrees va creure convenient escriure els fulletons informatius en diferents idiomes i on s’explicaven les normes del centre.
Al 1997 es va decidir que els nouvinguts que desconeixien la llengua oficialtenien dret a un suport individualitzar per tal d’accelerar l’aprenentatge d’aquest i poder assolir els objectius plasmats al currículum ordinari. També es van oferir cursos al professorat que tinguesmés infants nouvinguts, a l’igual que van facilitat nou material didàctic com diccionaris amb els idiomes dels infants i una sèrie de pàgines web amb informació sobre aquesta escolarització.
Es vaarribar a la conclusió que la integració d’aquests infants depèn tant de la societat que l’acull com de les persones nouvingudes ja que s’ha d’intentar entendre la seva cultura i modificar certs...