ESPANYA finals SEGLE XVIII / principis XIX


ESPANYA finals SEGLE XVIII / principis XIX
Carles IV 1788 – 1808.
Vol continuar amb les reformes de Carles III. Però l’esclat de la revolució francesa va provocar una política repressiva. A més el país pateix una sèrie d’epidèmies i males collites que provocaran una forta crisi econòmica.
El primer ministre de Carles IV era Manuel Godoy. Aquest al 1796 vol realitzar un canvi en la políticaexterior i s’alia amb França. L’exemple més clar és que ajudarà a França en la seva guerra contra Gran Bretanya (1797 -1801). Es perd l’armada a la batalla de Trafalgar (1805) i el comerç colonial es va veure afectat pel blocatge continental, provocant un descens dels ingressos de l’Estat. Aquest factor afavorirà un important malestar en tots els estaments: les classes baixes perquè patien misèria;el clergat perquè patia les mesures desamortitzadores (mesures que pren l’Estat per tal d’expropiar terres improductives, generalment de l’Església i posar-les a la venda en subhasta pública perquè fossin explotades per nous propietaris) que volia aplicar en Godoy per sufragar el deute de l’Estat i l’aristocràcia perquè no acceptava al ministre pels seus orígens , per la seva política exterior ipel fet de ser el favorit de la reina Maria Lluïsa de Parma.
Aquesta actitud hostil envers Carles IV i el govern de Godoy va ser aprofitada per l’heru Ferran VII per conspirar contra el seu pare, amb la qual cosa es va crear un clima d’inestabilitat política.
Al 1807 Manuel Godoy va signar amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau.
Al començament de 1808, les tropes napoleòniques van penetrar en elterritori espanyol amb l’excusa de la invasió de Portugal. Davant d’aquesta situació, Godoy va pretendre traslladar la cort a Sevilla però esclata un aixecament dirigit pel partidaris de Ferrant VII. Es coneix amb el nom del motí d’Aranjuez (març 1808) i el va afavorir la política del rei i de Godoy i la presència dels soldats francesos. Aquest aixecament va provocar l’abdicació de Carles IV enfavor del seu fill Ferran VII.
Napoleó va convocar els monarques a Baiona (França) per tal de fer-los renunciar a la corona d’Espanya en favor seu, a canvi de dues condicions: mantenir la unitat territorial i conservar el catolicismes com a religió única i oficial. La signatura d’aquest acord va implicar el nomenament de Josep Bonaparte com a rei d’Espanya. L’exili de la família reial i de Godoyhavia provocat un buit de poder, ja que el govern provisional, format per l’aristocràcia, col·laborava amb els francesos.
L’ocupació estrangera i la passivitat davant d’això per part dels dirigents va provocar una insurrecció popular el dos de maig de 1808 a Madrid, que serà durament reprimida per les tropes franceses. Aquest fet va ser el detonant d’altres insurreccions arreu de la península.Començava així la guerra del Francès o guerra d’Independència (1808 -1814).
Atès que la majoria de la població no acceptava el poder ni el govern de Josep Bonaparte, es van crear juntes a la península i a les colònies. Aquestes eren organismes locals (juntes locals) i provincials (juntes supremes provincials) amb la voluntat d’expulsar l’exèrcit francès i restituir en el tron a Ferran VII, tot i quetambé buscaven aconseguir fer reformes politicosocials. Els membres de cada Junta eren elegits per votació. Per primera vegada el poble assumia la sobirania i escollia als seus governants. Malgrat aquesta aparença de canvi, les Juntes estaven controlades per les classes privilegiades, que pretenien aturar una radicalització de les mesures com havia succeït a la revolució francesa.
Aviat es vaconstituir una Junta Suprema Central Governativa, formada pels delegats de les juntes provincials. Van escollir com a president a Floridablanca, que havia estat ministre de Carles III. Aquesta Junta es va convertir en l’òrgan que assumia el poder en representació del poble i en absència del rei Ferran VII. Van aconseguir reunir-se i crear les Corts de Cadis (1810-1813). Cal entendre que les Juntes...