Estadistica sosial a catalunya

L'exclusió social és un fenomen poc conegut i incomprès.
A Espanya hi ha pobresa, tot i el creixement econòmic dels últims anys i en contra del que es puguipensar. No obstant això, la societat no té consciència de la realitat de la pobresa i l'exclusiósocial al nostre país, i tampoc es comprenen els processos que desencadenen l'exclusió social, jaque es tracta d'un fenomen complex,multidimensional, condicionat per la interacció de múltiplesfactors capaços d'afeblir-se o potenciar-se entre si. Per tant, és imprescindible que hi hagi una relacióde coordinació entre les polítiques de creixement econòmic i les polítiques d'inclusió social.
Desconeixement i incomprensió tenen greus efectes per a la societat, sobretot per a les personesque viuen en risc o situació d'exclusió social. D'unabanda, pensar que el problema no existeixdisminueix, lògicament, el desenvolupament d'iniciatives a favor de la inclusió social. Per una altra,una mala comprensió del fenomen duu a mesures parcials i poc eficaces, o a l'apatia d'actors quepodrien tenir un paper rellevant.Com s'ha pogut comprovar a partir d'algunes experiències, l'èxit de les accions, polítiques i projectesengegats a favor de lainclusió social depèn, en gran mesura, de la seva capacitat per a abordar elfenomen d'una forma multifactorial, integral i a llarg termini, procurant la participació de diversos actors socials.
Aquesta guia s'ha fet perquè els actors que poden influir en el desenvolupament de mesures a favorde la inclusió millorin el seu coneixement i comprensió de l'exclusió social i la pobresa a Espanya.Volsensibilitzar sobre la importància de lluitar de forma integral i des de tots els fronts, alhora que tractad'oferir algunes claus d'actuació.



CATALUNYA: UNA SOCIETAT ATRACTIVA

La intensificació de les migracions internacionals és un tret central de l’economiacapitalista actual. La distribució internacional del treball respon als
dèficits i excedents de persones susceptibles d’incorporar-se ala població
activa presents en les diferents parts del planeta; en aquest sentit els movimentsmigratoris segueixen un comportament que la lògica del mercat pot
ajudar-nos a explicar.
Com ja va explicitar un dels experts el primer dia de seminari, els moviments
migratoris són un factor de reassignació, de redistribució del patrimoni
humà per la superfície del planeta.
El treball es desplaçacap allà on hi ha capital, com es va viure en el cas
d’Alemanya després del 1989. Aquells països que tenen un ritme de creixement
econòmic elevat i, per tant, una demanda de treball forta, es converteixen
en destí preferent del flux immigratori. En aquest sentit podem afirmar que Catalunya en els darrers deu anys —durant els quals la población estrangera ha passat de representar l’1% de lapoblació total a ser-ne l’11%— ha esdevingut, una altra vegada, un dels centres on el capitalisme funciona. Però des d’una perspectiva comparativa haurem d’admetre que la manera de funcionar d’altres economies riques —com ara l’alemanya o la nord-americana, que atrauen treballadors més qualificats que Catalunya— presenta unes diferències que ens fan expressar el temor que aquest bon funcionament delcapitalisme català sigui d’una qualitat francament millorable. L’economia catalana funciona dins del marc econòmic global i (tal com passa en altres velles economies industrials de magnitud molt més gran, com la del Regne Unit) necessita, per mantenir el seu nivell d’ingressos, aportacions de capital i de treball estrangers, entre moltes altres coses.
Som una economia oberta, amb vocacióexportadora i, coherentment, decidida
a mantenir permeables les fronteres a les mercaderies, a la inversió i al treball que vinguin d’altres països. No seria lògic ser lliurecanvistes pel que fa a les mercaderies i el capital i ser proteccionistes pel que fa al treball.
Si som partidaris de l’obertura de les fronteres als moviments internacionals
tant dels productes com dels factors de la producció,...