Estocolm 72

La Conferència d’Estocolm (5-16 de Juny del 1972) apareix com un reflex de la preocupació que patia la societat envers l’actual continuació que sofria el planeta. Aquesta conferència, així com la declaració que hi deriva, delimita el creixement econòmic i productiu, que es condicionat finalment pel Medi Ambient i Humà.
Presidida per Igmund Beston (ex-ministre d’agricultura suec), la sevaSecretaria General, a càrrec de Maurice Strong (ex director general de la Agència Canadenca per al desenvolupament Internacional) i amb una participació constant de 1.200 delegats repartits entre 110 països, la Conferència de la ONU sobre el Medi Humà partia d’una “desconeguda” contaminació. No obstant, la constant presència de comitès, lleis, i deliberacions dutes a terme pels diferents governsnacionals i internacionals demostren que la Conferència d’Estocolm 1972 va aconseguir el seu propòsit, això és, portar la contaminació mediambiental a tots els àmbits polítics, ja siguin nacionals i internacionals. La Conferència partia de l’informe nomenat “Una sola Terra: Cuidat i conservació d’un petit planeta.”. Aquest informe fou redactat per més d’un centenar de científics de diferents nacions, lasuperbitsació dels quals recaigué en Barbara Was i René Dubos i traduït a deu llengües. A més, dit informe també fou facilitat a tots els representants i assistents de la conferència.
A part, aquesta conferència constava de tres comitès diferents, que tractaven sobre:
Comitè sobre les necessitats socials i culturals de planificar la protecció ambiental.
Sobre els recursos naturals.
Sobreels mitjans per a lluitar contra la contaminació.
La conferència constava de 23 principis i 103 recomanacions, així com proclamava els set punts aquí escrits:
El medi humà per al benestar de l’home, així com per als seus drets.
La protecció del medi ambient recau en tots els pobles i nacions i al desenvolupament econòmic propi.
L’home ha d’estar contínuament inventat i innovant amb lafinalitat d’aturar o disminuir els efectes de la contaminació.
Amb la finalitat d’aturar la contaminació, i observant que els països més contaminants sovint són els subdesarrollats, s’han de buscar mètodes per a que aquests països s’aproximin (els desarrolats i subdesarrollats).
A mesura que la societat humana i tecnològica avança, ho fa també la capacitat de l’home per a millorar el medi ambient irural.
La defensa i millora del medi ha de ser equitativa al creixement econòmic, social i pacífic. Així, una de les metes de la vida és forjar un medi sense contaminació.
Totes les indústries, públiques o privades, siguin de l'àmbit que siguin han de buscar alternatives i complir les diferents lleis per a preservar el planeta. També s’insta a que totes les nacions uneixin els seus esforçosinternacionalment per a protegir el planeta dels cada vegada més nombrosos i greus problemes.
Tots aquests punts són semblants als del Protocol de Kyoto i, evidentment, la Conferència d’Estocolm 1972 va ser un càrrec econòmic extra per a totes les nacions que en van formar part. Per tant, i a part, en l’últim punt aquí descrit s’hi afegeix, com a avis, que totes les nacions han d’aprofitar aquest canviecològic en la societat duent a terme les diferents normes i legislacions que es van produir durant els dies del 5 al 16 de juny del 1972.
A part de preservar el medi ambient, la Conferència afirmava que els diferents canvis tecnològics viscuts durant els dos últims segles, tot i que en principi beneficiosos per a la humanitat, al cap de relativament poc temps van resultar perillosos, fins itot nocius, per al planeta Terra. Així, aquest Estocolm instava a crear un ús responsable de totes aquestes innovacions científiques, mèdiques, tecnològiques i fins i tot ambientals.

Molts científics estan actualment convençuts de que la Conferència tingué un impacte real en el medi tan social com vital, i afirmen que és per aquest gran col·loqui que es pogué produir el Programa d’Acció...