Estoy entre tanto silencio

I. LAUDICIÓ 1.1. Definició de so. Què és el so. El so es pot definir com la sensació percebuda a través dels òrgans auditius, deguda a un moviment vibratori propagat a través d'un mitjà elàstic. El mitjà elàstic més habitual és l'aire. De tots els sons possibles, les persones en podem sentir un ampli espectre, per no tots ja que all que podem percebre est delimitat pel propi camp daudici. Aquestcamp daudici varia duna espcie a laltra, i dun individu a laltre. 1.2. El camp de laudici humana Les persones poden sentir un so o no en funci de la intensitat amb que es produeix el so i del seu camp de freqncies. - La intensitat s la potncia que transmet una ona sonora en una direcci determinada. A mesura que lona sallunya de la font sonora la intensitat va decreixent. El nostre cervellinterpreta la intensitat elevada com un soroll fort, i la petita intensitat com un soroll fluix i la unitat de mesura de la intensitat acstica s el decibel (dB). - La freqncia s el nombre de vibracions duna ona sonora per cada unitat de temps. Aix, doncs, quantes ms oscillacions per segon, ms alta s la freqncia. Nosaltres interpretem que les freqncies baixes sn sons greus, i les freqncies altes sn sonsaguts. La freqncia es mesura en Hertz (Hz), i equival al nombre doscillacions per segon. El camp daudici que s tot all que podem sentir, es defineix dins duna rea delimitada per dos eixos que corresponen a les magnituds esmentades el de la intensitat i el de la freqncia . Els humans podem percebre senyals de freqncies entre 16 20 Hz fins a 16.000 20.000 Hz. Per sota loscillaci s tan greu que nola podem percebre per lorella. Aquestes baixes freqncies reben el nom dinfrasons. Les altes freqncies tampoc sn audibles i reben el nom dultrasons. El llindar de les freqncies petites depn de ledat. Amb els anys cada cop percebem menys els sons aguts. Pel que fa a la intensitat tamb hi ha uns lmits fisiolgics. Un so duna determinada freqncia noms el podrem sentir si es produeix amb una potnciacompresa entre un mxim i un mnim. Si s massa fluix i no arriba a la intensitat mnima audible, no el podrem escoltar, i estar, per tant, per sota del llindar daudici. Per si s excessivament fort ja no el percebrem com a so sin ms aviat com a dolor. 1.3. Els sons i els sorolls de cada dia Qualsevol fonema o paraula, qualsevol altre so o soroll del mn real constitueix un estmul auditiu molt complexformat per innumerables freqncies a diverses intensitats que es donen de forma simultnia. El grfic illustra la intensitat (en dB) amb qu aproximadament es produeixen diversos sons quotidians. (veure annex, pgina 3, imatge 1) II. EL SENTIT DE LODA Per arribar a tenir una sensaci auditiva cal un procs complex, que es desenvolupa en dues etapes En primer lloc cal captar i processar mecnicament lesones sonores. Posteriorment cal convertir el senyal acstic de caire mecnic en impulsos nerviosos, i portar-los fins als centres sensorials del cervell. Desprs daquestes dues etapes, cal processar en el cervell la informaci codificada, continguda en aquells impulsos nerviosos. Noms llavors es podr identificar aquell so com una determinada paraula. 2.1. La part anatmica del sentit de loda La primerafase la duu a terme lorella externa que capta i transmet lestmul acstic a travs del conducte auditiu extern fins al timp, i lorella mitjana, que est formada pel timp i per la cadena dossets. El timp s una membrana elstica que, al tenir una forma semblant a un embut, permet multiplicar la pressi de les ones sonores que recull en la seva part externa. Lenergia que provoca el timp en vibrar estransmet a aquests diminuts ossos, que multipliquen sobre la cclea lenergia de les vibracions que han recollit. Losset que colpeja lentrada de la cclea s lestrep. (veure annex, pgina 3, imatge 2) 2.2. La part fisiolgica del sentit de loda El so s transportat i amplificat mitjanant vibracions fins a lentrada de lorella interna i a partir daqu comena un procs ms sofisticat protagonitzat per la cclea....