Estratègia en xarxes socials

ACTIVITAT 3: ESTRATÈGIA EN XARXES SOCIALS ISABEL COSTA
PREGUNTES

[1]La Generalitat de Catalunya ha publicat la Guia d'usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes que ha de seguir l'organització a Internet. Baixeu-la accedint a l'adreça següent:
http://www.gencat.cat/web/meugencat/documents/20100607_GUIA_USOS_XARXA.pdf © Universitat Oberta deCatalunya 33 Gestió de comunitats en línia

a) Llegiu el document i a continuació imagineu que heu de fer la definició de l'estratègia en xarxes socials d'una empresa de fabricació i venda de sabates. Responeu a les preguntes següents:
Considereu que seria adequat seguir el mateix esquema que en el do-cument de la Generalitat de Catalunya?
Faríeu servir alguna eina que no s'especifica en aquestdocument? N'obviaríeu alguna de les que sí que hi apareixen?
Quins considereu que són uns objectius raonables per a l'empresa de fabricació i venda de sabates?

Responeu de manera raonada.
b) En un màxim de tres pàgines i partint del que heu respost a l'apartat anterior, escriviu una proposta no desenvolupada d'estratègia en xarxes socials per a l'empresa de sabates. Hi ha de constar:Objectius de l'estratègia.
Eines de difusió que s'han d'utilitzar: justificació de cadascuna d'a-questes eines i manera com proposeu utilitzar-les.
Solució de les tres fases per a posar en marxa un panell de monito-ratge.
Cinc indicadors com a mínim, que heu d'utilitzar per a avaluar si l'estratègia ha estat adequada.

ACTIVITAT 3: ESTRATÈGIA EN XARXES SOCIALS ISABEL COSTA
APARTAT A

1) Enmajor o menor mesura crec que seria bastant convenient seguir l’esquema del document de la Generalitat de Catalunya perquè abans d’entrar de ple en l’estratègia en xarxes socials que seguiran, justifiquen la seva decisió de tenir presència a les xarxes socials de manera general, cosa que considero molt important, i segon, dediquen un apartat a cadascuna de les xarxes socials i aplicacions web queutilitzaran, aclarint en cada cas l’ús que tindrà cadascuna d’elles, és a dir, quins continguts hi apareixeran, el tipus de missatge, interacció, etc. A més a més, també indiquen la gestió que se’n farà de cadascuna, les normes d’ús, etc. És a dir, estableixen una mena de “llibre d’estil” per a la publicació de contingut en cada xarxa social, però que alhora segueix en la línia de l’estil i/ocultura corporativa de l’organització. Tot i que jo posaria en totes un primer punt amb el nom d’”objectius” per remarcar encara més el fet que la presència o no presència en una plataforma social ha d’estar sempre lligada a uns objectius concrets que pretenem assolir.
Així mateix, també em sembla bastant interessant el fet que no deixin de banda en la seva estratègia el web, o webs en aquest cas,corporatiu i els blocs, ja que són moltes les empreses que acaben substituint aquests dos elements per les xarxes socials en comptes de potenciar-los a través d’elles, és a dir, utilitzar-les també com a complement, cosa que sí que fa la Generalitat de Catalunya en la seva estratègia.
En quant a l’apartat de criteris lingüístics, potser òbviament no seria tant estricte perquè evidentment el fet queells ho remarquin tant és perquè dins de la seva missió com a organització està la normalització, en aquest cas, de la llengua catalana i nosaltres sent una empresa de fabricació i venda de sabates d’acord que hem de garantir un llenguatge correcte i òbviament s’han d’establir uns criteris, però potser no és necessari filar tan prim.
Que hi hagi un punt sobre imatge i convencions gràfiques emsembla perfecte perquè la imatge d’una empresa és molt important i segurament el fet de guardar una coherència gràfica sempre ajudarà a donar una imatge d’empresa seriosa i, encara que sembli mentida, fiable, a més d’organitzada.

2) En quant a si faria servir alguna eina que no s’especifica en aquest document, doncs sí, també utilitzaria Google+ per a empreses (Google Pages+) perquè té alguns...