Estudiante

Treball de Fonaments de la Sociologia


Irene Cecotti, Alba Medrano Gómez


10/01/2012


Fonaments de la Sociologia


María Jesús Izquierdo


Ciència Política i Gestió Pública





Índex

1. Marc teòric dels cinc autors. 3

1.1. Karl Marx. 3
1.2. Émile Durkheim. 4
1.3. Max Weber. 5
1.4. Sigmund Freud. 6
1.5. George Simmel. 7

2. Bibliografia. 9







Marcteòric dels cinc autors.


En aquest apartat analitzarem els diferents autors que estudiarem durant el curs i el seu marc teòric. D’aquesta manera podrem conèixer a cadascun i tindrem el punt de partida per l’estudi comparatiu del tema triat per la resta del treball.





Karl Marx.


Karl Heinrich Marx va ser un sociòleg i filòsof, fundador del materialisme històric. Reconeix l'ús delmètode de la lògica dialèctica per investigar la realitat. Per Marx el coneixement té com objecte d'estudi la realitat social, i la finalitat del coneixement és la transformació de la societat. La seva filosofia es caracteritza per un estricte determinisme. Considera que la conducta de la gent és activada per forces naturals (trenca la frontera entre les ciències naturals i les ciències socials).La gent és sotmesa a l’alienació, i existeixen dues formes de alienació: l’alienació respecte el producte i la alienació respecte l’ésser genèric. La causa d’aquesta es l’explotació, que és el problema principal, un problema en la producció, en la relació de producció, derivat del fet que no es pot controlar la producció per qui la produeix.


Per Marx les relacions que té l'ésser humà sonnecessàries i determinades per l’ésser humà, i les relacions amb els altres son una conseqüència de la societat. Un canvi doncs en el desenvolupament de la capacitat de produir riquesa (no necessariament material) comportaria un canvi en les relacions socials. Las estructures econòmiques són relaciones interclassistes, la mateixa existència de las estructures suposa l’existència de diferents posicionsinterrelacionades i necessàries. Aquesta estructura és suportada por formes jurídiques i politiques, generades per les classes dominants. Com diu en el Manifest del partit Comunista:


“la història de tota societat fins als nostres dies és la història de la lluita de classes.”


Diferent sistemes de dominació d’una classe sobre l’altre s’han seguit al llarg de l’historia. El grau dedesenvolupament de les forces productives s’ha vist al sistema de tribus, o al feudal, després hi va haver domini burgès. La caiguda del sistema feudal és explicable com a producte d’una contradicció entre les forces de producció i les relacions de producció (que son relacions de propietat, entre classes).


De la mateixa manera, la relació de dependència de la superestructura amb l’estructura ésexplicable ambla Revolució Francesa, on una nova classe dominant amb noves formes productives desenvolupen noves idees i principis (ja que les idees dominants son les imposades per la classe dominant).


Però després del domini burgès, aquesta classe serà substituïda pel proletariat, una classe explotada. Marx considera que perquè axò passi, pel triomf del comunisme, fa falta un període en que unaclasse haurà de lluitar contra la classe reaccionaria per mitjà del control de l’Estat (que Marx sempre ha considerat l’eina de domini de la classe dominant sobre la dominada). Aquest període s’anomenarà dictadura del proletariat, i quan aquests hagin reprimit les resistències burgeses i aquesta s’extingeixi, podrem parlar de comunisme de la fi de les classes.





Émile Durkheim.


ÉmileDurkheim té un pensament positivista, és a dir, defensa que l’únic coneixement vàlid és el científic, només s’hi pot arribar mitjançant el mètode científic, i el seu objectiu és la construcció d’un mètode d’anàlisi per la sociologia. Durkheim considera la sociologia com una ciència que estudia les maneres d’actuar, sentir i pensar dels individus, externs a ell, anomenades fets socials. Els fets...