Europa contra Europa
Páginas: 9 (2034 palabras)
Publicado: 1 de noviembre de 2013
CAPÍTOL 1
En el capítol titulat “De una guerra a otra”, l’autor comença parlant dels diferents processos que es van seguir per jutjar als responsables vençuts de la segona guerra mundial. Parla del cas d’Alemanya, amb els judicis de Nuremberg, i el Japó. Fontana té una visió força crítica, ja que diu que van ser processos ineficients en la mesura que no es van jutjar tots els màximsdirigents, sinó que es va limitar la culpabilitat a un cercle reduït d’acusats.
En el següent apartat del capítol tracta els efectes de la postguerra en la població alemanya i japonesa. Els alemanys van ser expulsats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria i Romania d’acord amb les mesures acordades a Potsdam, i van ser fruit de persecucions brutals a Polònia i Txecoslovàquia. D’altre banda Japó va haverd’afrontar la ocupació plena d’abusos dels americans i la repatriació de milions de soldats i civils.
Seguidament l’autor tracta la creació de les Nacions Unides i les conferències de Yalta i Potsdam. Els Estats Units van assumir un paper protagonista. A la conferència de Yalta es va parlar de les operacions militars relatives als exercits a Alemanya; l’organització de les NU, sobretot pel quefa el dret a vot i a veto per part dels membres permanents; i la situació de Polònia. D’altra banda a Potsdam es va concretar la divisió en quatre territoris d’Alemanya i la firma d’un document per part de EEUU, Xina i Gran Bretanya que demanava la rendició del Japó. Potsdam va evidenciar la divisió del món en dos cercles d’influència.
Els primers conflictes entre Estats Units i la URSSs’expliquen per la voluntat dels nord-americans d’instaurar un ordre mundial regit per les seves regles, econòmiques i polítiques. D’aquesta manera no es podia permetre que cap altre potencia guanyes influències i apartés algun país de la seva area control.
D’altre banda els russos no tenien un pla de domini mundial, sinó que volien estendre la seva influència a Europa de l’est per traçar una líniaprotectora davant possibles atacs. La economia estava molt debilitada i hi va haver canvis importants en l’organització interna del govern.
El següent apartat posa casos pràctics de la voluntat de la URSS d’establir una frontera de països amb governs “simpatitzants”. Concretament, explica el cas de Polònia on s’hi va acabar establint un govern aliat amb Rússia, i el de Bulgària i Romania, on s’hiva viure una situació semblant. També s’analitza el cas de Grècia, que es podria dir que va ser la Polònia de Churchill.
A continuació es continua parlant de les primeres tensions entre les dos potencies. Stalin no tenia previst entrar en guerra am EEUU, ja que confiava amb el triomf del comunisme a occident a través de la via democràtica. Tot i això uns informes enviats des de l’ambaixadaamericana a Moscú el 1946 preveuen un enfrontament provocat pel fanatisme rus i per la voluntat de preservar la seva pròpia seguretat. D’aquesta manera, Estats Units va iniciar una política de contenció per evitar un enfrontament global, acompanyada d’una guerra psicològica i política encaminada a fomentar la inestabilitat de la URSS.
En el següent subcapítol s’explica l’origen de les primeresbatalles en les que es va embarcar Estats Units per aturar la suposada expansió soviètica. Per assegurar la “llibertat” de determinats pobles, EEUU va centrar els seus pressupostos en la despesa militar i va proporcionar ajuda als països que lluitaven contra el virus comunista, però que no sempre oferien un projecte més democràtic.
Seguidament, Fontana parla del Pla de Recuperació Europea o plaMarshall. El pla oferir 12.700 milions de dòlars en ajuda per Europa. Degut a que l’adscripció suposava una interferència molt gran dels Estats Units en l’economia del país, ni la URSS ni els països de la seva area d’influència el van acceptar. Darrera d’aquest pla hi havia la voluntat de donar una bona imatge del capitalisme i de aïllar a Rússia. En aquest sentit va ser tot un èxit.
En...
En el capítol titulat “De una guerra a otra”, l’autor comença parlant dels diferents processos que es van seguir per jutjar als responsables vençuts de la segona guerra mundial. Parla del cas d’Alemanya, amb els judicis de Nuremberg, i el Japó. Fontana té una visió força crítica, ja que diu que van ser processos ineficients en la mesura que no es van jutjar tots els màximsdirigents, sinó que es va limitar la culpabilitat a un cercle reduït d’acusats.
En el següent apartat del capítol tracta els efectes de la postguerra en la població alemanya i japonesa. Els alemanys van ser expulsats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria i Romania d’acord amb les mesures acordades a Potsdam, i van ser fruit de persecucions brutals a Polònia i Txecoslovàquia. D’altre banda Japó va haverd’afrontar la ocupació plena d’abusos dels americans i la repatriació de milions de soldats i civils.
Seguidament l’autor tracta la creació de les Nacions Unides i les conferències de Yalta i Potsdam. Els Estats Units van assumir un paper protagonista. A la conferència de Yalta es va parlar de les operacions militars relatives als exercits a Alemanya; l’organització de les NU, sobretot pel quefa el dret a vot i a veto per part dels membres permanents; i la situació de Polònia. D’altra banda a Potsdam es va concretar la divisió en quatre territoris d’Alemanya i la firma d’un document per part de EEUU, Xina i Gran Bretanya que demanava la rendició del Japó. Potsdam va evidenciar la divisió del món en dos cercles d’influència.
Els primers conflictes entre Estats Units i la URSSs’expliquen per la voluntat dels nord-americans d’instaurar un ordre mundial regit per les seves regles, econòmiques i polítiques. D’aquesta manera no es podia permetre que cap altre potencia guanyes influències i apartés algun país de la seva area control.
D’altre banda els russos no tenien un pla de domini mundial, sinó que volien estendre la seva influència a Europa de l’est per traçar una líniaprotectora davant possibles atacs. La economia estava molt debilitada i hi va haver canvis importants en l’organització interna del govern.
El següent apartat posa casos pràctics de la voluntat de la URSS d’establir una frontera de països amb governs “simpatitzants”. Concretament, explica el cas de Polònia on s’hi va acabar establint un govern aliat amb Rússia, i el de Bulgària i Romania, on s’hiva viure una situació semblant. També s’analitza el cas de Grècia, que es podria dir que va ser la Polònia de Churchill.
A continuació es continua parlant de les primeres tensions entre les dos potencies. Stalin no tenia previst entrar en guerra am EEUU, ja que confiava amb el triomf del comunisme a occident a través de la via democràtica. Tot i això uns informes enviats des de l’ambaixadaamericana a Moscú el 1946 preveuen un enfrontament provocat pel fanatisme rus i per la voluntat de preservar la seva pròpia seguretat. D’aquesta manera, Estats Units va iniciar una política de contenció per evitar un enfrontament global, acompanyada d’una guerra psicològica i política encaminada a fomentar la inestabilitat de la URSS.
En el següent subcapítol s’explica l’origen de les primeresbatalles en les que es va embarcar Estats Units per aturar la suposada expansió soviètica. Per assegurar la “llibertat” de determinats pobles, EEUU va centrar els seus pressupostos en la despesa militar i va proporcionar ajuda als països que lluitaven contra el virus comunista, però que no sempre oferien un projecte més democràtic.
Seguidament, Fontana parla del Pla de Recuperació Europea o plaMarshall. El pla oferir 12.700 milions de dòlars en ajuda per Europa. Degut a que l’adscripció suposava una interferència molt gran dels Estats Units en l’economia del país, ni la URSS ni els països de la seva area d’influència el van acceptar. Darrera d’aquest pla hi havia la voluntat de donar una bona imatge del capitalisme i de aïllar a Rússia. En aquest sentit va ser tot un èxit.
En...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.