Examenbio1
Páginas: 10 (2476 palabras)
Publicado: 2 de noviembre de 2015
1. EL METABOLISME CEL∙LULAR I ELS ENZIMS
Metabolisme cel∙lular: conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’interior de les cèl∙lules per
obtenir matèria i energia.
Vies metabòliques:
diferents reaccions químiques del metabolisme. Intervenen els metabòlits.
Totes les reaccions estan regulades per enzims (proteïnes) específics per a cada substrat i tipus de
transformació. Substàncies finals → productes.
Catabolisme: transformació de molècules complexes en altres de més senzilles, alliberant energia que
s’emmagatzema a l’adenosinatrifosfat (ATP)
Anabolisme:
síntesi de molècules orgàniques complexes a partir d’altres biomolècules mé.s senzilles, gràcies
a l’energia proporcionada pels fosfats de l’ATP.
L’ATP
és un nucleòtid capaç d’emmagatzemar o cedir energia amb molta facilitat. Proporciona energia d’ús
immediat. Quan s’hidrolitza, es produeix ADP, i una molècula d’àcid fosfòric (simbolitzat amb Pi); aquest ADP
també es por hidrolitzar, produïnt AMP i un altre Pi.
Síntesi d’ATP: → Fosforilació al nivell del substrat: gràcies a l’energia que s’allibera d’un substrat quan es trenca (enzims = quineases).
→ Per mitjà d’enzims del grup de les ATPsintetases.
Quan l’energia no es necessita immediatament, utilitza un altre tipus de biomolècules (com el mid, el glicogen,
i els triacilglicèrids)
Metabolisme autòtrof
: diòxid de carboni atmosfèric.
Metabolisme heteròtrof
: diòxid de carboni procedent de la pròpia matèria orgànica.
L’activitat dels catalitzadors: Reaccions exergòniques (desprenen energia calorífica). L’energia lliure total
de les subtàncies reaccionants (reactius) és superior a l’energia lliure de les subtpancies produïdes
(productes). L’energia lliure (G) és l’energia que té un sistema per poder realitzar un treball i depèn de
l’energia continguda en els enllaços interns de les molècules i del grau de desordre d’aquestes molècules. Cal
subministrar prou energia per debilitar els enllaços dels reactius i així possibilitarne la ruptura.
El pas intermedi que requereix l’aportació d’energia rep el nom d’estat de transició. hi ha tantes possibilitats
que les molècules finalment formin el producte com que retrocedeixin i quedin com a molècules de substrat.
L’energia expressada en calories necessària per dur 1 mol de molècules d’una susbtpancia fins a l’estat de
transició (a una determinada temperatura) s’anomena energia d’activació.
Organismes pluricel∙lulars → a més a més d’enzims, sistema hormonal (hormones: molècules que actuen com
a missatgers químics específics que regulen el metabolisme intern).
Biocatalitzadors (o enzims)
: subtàncies que permeten les reaccions(control bioquimic). Actuen rebaixant
l’energia d’activació (accelerant la velocitat de reacció). Excepte els ribozims (tipus de RNA capaç de
catalitzar altres RNA atraient o afegint nucleòtids, sense consumirse ells mateixos), tots els enzims són
proteïnes globulars, solubles en aigua, que es difonen bé en els medis interns, i que poden actuar d’una
manera intracel∙lular o extracel∙lular.
Compleixen les dues característiques dels catalitzadors: Són subtàncies que acceleren molt la reacció
(obtenint la mateixa quantitat però en menys temps), i no es consumeixen durant la reacció.
Més característiques: Són molt específics, sempre actuen a temperatura ambient (la del ésser viu), són molt
actius, i tenen un pes molecular molt elevat.
Tipus d’enzims (segons l’estructura):
enzims estrictament proteics (constituits per una o més cadenes
polipeptídiques), i els
holoenzims
(constituits per una fracció polipeptídica anomenada apoenzim i per una
fracció no polipeptídica anomenada cofactor).
Cofactors inorgànics:...
Metabolisme cel∙lular: conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’interior de les cèl∙lules per
obtenir matèria i energia.
Vies metabòliques:
diferents reaccions químiques del metabolisme. Intervenen els metabòlits.
Totes les reaccions estan regulades per enzims (proteïnes) específics per a cada substrat i tipus de
transformació. Substàncies finals → productes.
Catabolisme: transformació de molècules complexes en altres de més senzilles, alliberant energia que
s’emmagatzema a l’adenosinatrifosfat (ATP)
Anabolisme:
síntesi de molècules orgàniques complexes a partir d’altres biomolècules mé.s senzilles, gràcies
a l’energia proporcionada pels fosfats de l’ATP.
L’ATP
és un nucleòtid capaç d’emmagatzemar o cedir energia amb molta facilitat. Proporciona energia d’ús
immediat. Quan s’hidrolitza, es produeix ADP, i una molècula d’àcid fosfòric (simbolitzat amb Pi); aquest ADP
també es por hidrolitzar, produïnt AMP i un altre Pi.
Síntesi d’ATP: → Fosforilació al nivell del substrat: gràcies a l’energia que s’allibera d’un substrat quan es trenca (enzims = quineases).
→ Per mitjà d’enzims del grup de les ATPsintetases.
Quan l’energia no es necessita immediatament, utilitza un altre tipus de biomolècules (com el mid, el glicogen,
i els triacilglicèrids)
Metabolisme autòtrof
: diòxid de carboni atmosfèric.
Metabolisme heteròtrof
: diòxid de carboni procedent de la pròpia matèria orgànica.
L’activitat dels catalitzadors: Reaccions exergòniques (desprenen energia calorífica). L’energia lliure total
de les subtàncies reaccionants (reactius) és superior a l’energia lliure de les subtpancies produïdes
(productes). L’energia lliure (G) és l’energia que té un sistema per poder realitzar un treball i depèn de
l’energia continguda en els enllaços interns de les molècules i del grau de desordre d’aquestes molècules. Cal
subministrar prou energia per debilitar els enllaços dels reactius i així possibilitarne la ruptura.
El pas intermedi que requereix l’aportació d’energia rep el nom d’estat de transició. hi ha tantes possibilitats
que les molècules finalment formin el producte com que retrocedeixin i quedin com a molècules de substrat.
L’energia expressada en calories necessària per dur 1 mol de molècules d’una susbtpancia fins a l’estat de
transició (a una determinada temperatura) s’anomena energia d’activació.
Organismes pluricel∙lulars → a més a més d’enzims, sistema hormonal (hormones: molècules que actuen com
a missatgers químics específics que regulen el metabolisme intern).
Biocatalitzadors (o enzims)
: subtàncies que permeten les reaccions(control bioquimic). Actuen rebaixant
l’energia d’activació (accelerant la velocitat de reacció). Excepte els ribozims (tipus de RNA capaç de
catalitzar altres RNA atraient o afegint nucleòtids, sense consumirse ells mateixos), tots els enzims són
proteïnes globulars, solubles en aigua, que es difonen bé en els medis interns, i que poden actuar d’una
manera intracel∙lular o extracel∙lular.
Compleixen les dues característiques dels catalitzadors: Són subtàncies que acceleren molt la reacció
(obtenint la mateixa quantitat però en menys temps), i no es consumeixen durant la reacció.
Més característiques: Són molt específics, sempre actuen a temperatura ambient (la del ésser viu), són molt
actius, i tenen un pes molecular molt elevat.
Tipus d’enzims (segons l’estructura):
enzims estrictament proteics (constituits per una o més cadenes
polipeptídiques), i els
holoenzims
(constituits per una fracció polipeptídica anomenada apoenzim i per una
fracció no polipeptídica anomenada cofactor).
Cofactors inorgànics:...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.