Exemples de societat en transició i informacional. elements que defineixen cada model. semblances i diferències.

Com a exemples de societat en transició i de societat informacional he escollit Mallorca/Balears, inclosos dins l’Estat espanyol i Singapur, respectivament. Mallorca per què és el meu lloc de naixement i residència, i Singapur com a exemple extrem de model econòmic globalitzat i entorn laboral amb total presència de les TIC i com a mostra, la inversió 1,1 bilions de despesa en TIC del govern deSingapur per l’any 20111.
En la societat informacional es dóna aquest darrer model econòmic. Es parla de societat en xarxa i d’espai de fluxos. D’altra banda, les societats en transició “encara no han desenvolupat plenament les variables de tecnologia, economia, benestar socials i valors”2. Cal contrastar a la xifra del bilió de Singapur amb la notícia que Espanya perd productivitat per faltad’inversió en les TIC3.
Podria haver escollit un país o regió dels que es consideren en vies de desenvolupament com exemple de societat de transició però he trobat interessant l’apreciació que en fan al respecte Castells i Cardoso4 citats al text d’aquesta assignatura. Les economies del Sud d’Europa no han assolit el mateix grau d’avenç tecnològic que les del Nord.
En quant a TIC aplicades al’àmbit domèstic, laboral i acadèmic, tot i que en els 10 darrers anys s’han fet grans passes. Balears té el segon major percentatge estatal de les microempreses que utilitzen software de codi obert amb un 57 per cent envers el 51 de la mitjana estatal5. Una xifra indicativa d’un avenç però que també deixa palès el llarg camí que queda per recórrer. D’altra banda, la implantació de l’aula 2.0 als centresescolars públics de Balears, la utilització de pissarres digitals i d’altres materials encara no està generalitzat.
En canvi, Singapur encapçala l’índex que ciutats de la societat interconnectada, segons un estudi de l’empresa Ericsson del passat mes de maig, que informa sobre les capitals que amb un major grau de maduració i implantació de les TIC poden resoldre millor els problemes sorgits deles diferents Administracions, ja siguin ambientals, de salut o bé, d’educació.6 El mateix informe també suggereix accions per aquelles ciutats que no apareixen classificades en els 25 primers llocs. De fet, no n’hi ha cap d’inclosa a l’Estat espanyol. És només un exemple de la bretxa digital existent entre les realitats metropolitanes i regionals dels països que formen Europa. Estocolm, París iLondres sí són al rànquing. Una divisió digital atribuïda a “la possessió i capacitat de fer servir tecnologia (digital), és a dir, especialment, a tenir accés i poder utilitzar ordinador amb internet”7. I que ve donada dins de la terecera de les revolucions industrials, aquella que explota no físicament si no intel•lectualment en les relacions laborals.
“Castells e Himanen consideran que hay tresgrandes modelos de economía informacional: California, Singapur y Finlandia, con concepciones diferentes del mndo, que se pueden resumir en tres ecuaciones. Singapur=sociedad de mercado+autoritarismo...”8. Per tant, Singapur és una república independent de signe autoritari. Pel cas que fa a Mallorca i Balears, s’inclouen dins un Estat democràtic tot i que sí es poden considerar immerses en unasocietat de mercat. Singapur té un dels PIB per càpita més elevats d’Àsia. Balears, una de les rendes per càpita més altes de l’Estat. Un índex que cau per la crisi però també per ser una economia on el sector serveis pren més força a partir de l’activitat turística. Mentre que Singapur té una gran exportació internacional, a Mallorca/Balears, no s’ha mantingut el teixit empresarial i industrial quans’ha prioritzat el desenvolupament del turisme costaner. L’exportació de Singapur també inclou la del seu model i la de la informació necessària per dur-lo a la pràctica a d’altres indrets9. Balears, en canvi, exporta un model turístic que s’esgota, tot i que encara perdura. De fet, l’aeroport registra enguany un nou record de passatgers: 3,4 milions de persones l’han transitat. Així ho...