Aspectes clau i exemples

Aspectes clau i exemples
Socialització dels àmbits: els nens que estan a la classe tenen relació amb la mestra, cada dia al entrar a classe els hi diu: “Hola! Bon dia!” i en alguns nens això va acompanyat d’un petó.
Hi ha nens com en Joan Pere que els agrada cridar l’atenció, en aquest cas, el de la mestra. Tal i com ens explica el mòdul, en el procés de socialització, que es bidireccional isempre esta en marxa, el nen es comença a socialitzar en primer lloc amb els pares, i posteriorment apareix la figura del mestre i l’escola. La socialització que fan els nens del nostre cas, és una socialització primària, és a dir, el nen interioritza la significació de les normes i ho fa en la mesura que s’adona que aquestes tenen un significat, sobretot per als adults, ja que seran elsencarregats de marcar una pauta per al nen. Si ens fixem en la reacció que té en Joan Pere, podem dir que vol cridar l’atenció, vol que la mestra tingui la mateixa reacció amb ell que amb la resta. Vol que per ell el posar-se la bata tingui un significat positiu, ja que tal i com ens mostra el cas, en Joan Pere no es vol posar la bata i això pot ser perquè si es posa la bata per ell significa quedar-se al’escola i no vol perquè la mestra no el tracta tan bé com ho fa amb els altres (Exemple1).
Una altre raó per la que en Joan Pere pot tenir aquesta actitud es perquè a partir dels 3 anys els nens generalment haurien de ser capaços de “manipular“ les reaccions emocionals. Les emocions serveixen per a regular la interacció entre les persones i estan estretament lligades a la comunicació. Permetencaptar i enviar el significat que les persones atorguen a les accions pròpies i dels altres. Sap que si actua d’aquesta manera obté més atenció que la resta dels nens, la professora s’haurà d’estar fixant més en ell que en els altres (Exemple2).
Pel que fa al guió que aquest nen ha adoptat dins de la classe, veiem que, tant els companys de l’aula com la mestra, sense gairebé parlar amb ell, japressuposen que li passa i fan comentaris negatius cap a ell, entenen que com sempre es dóna la mateixa situació, ja saben que en Joan Pere reaccionarà d’aquesta manera “perquè sempre ho fa així”. No donen peu a que aquest nen canviï. Tal i com explica el mòdul, aquest nen dins de classe i per la mestra ja ha adquirit un rol, la seva actitud, per la resta de grup, ja té un format i els nens i la mestrael tracten segons aquest format.
L’autora Margaret Donaldson, parla de l’egocentrisme des d’un punt molt interessant. Defensa que quan l’adult parla amb el nen, ha de adaptar-se i posar-se en el punt de vista del nen, és a dir, apel·lar als seus motius i a les seves experiències reals per tal de poder comprendre’l. En el cas que se’ns presenta, la mestra no es posa en el lloc del Joan Pere, sinóque adopta una postura cap a ell, no es preocupa per comprendre allò que li passa pel cap al nen. Així doncs, la mestra, en aquest cas concret, pot pensar que en Joan Pere és un nen molt egocèntric i que només vol l’atenció per ell.
Totes les persones que som protagonistes de l’educació dels nens, hem de ser conscients que la manera de formular el problema pot ser decisiva per a que el nen puguienfocar-se a la solució correcte. Per altra banda, segons el que ens explica Piaget, en aquesta etapa, en Joan Pere, no és conscient de que la mestra ha d’atendre les necessitats de la resta de companys de la seva classe. És en aquest període quan, amb l’ajuda dels adults, el nen obté una visió més objectiva i real del que està succeint en cada moment.
Hi ha un altre nen a la classe que s’estàintentant posar la bata durant tot el relat. El nen demana ajuda a la professora, però aquesta sols li dona unes petites indicacions de com ho ha de fer, tot seguit li diu que s’espavili i s’organitzi. Amb aquesta actitud, la professora farà que el nen utilitzi les seves indicacions i les complementi amb els coneixements previs que té, això farà que es consolidi el guio d’actuació, en aquest...