Existencialismo

L’existencialisme i la llibertat:
L'existencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana al centre de la reflexió. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampocl'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, trobem la supremacia de l'existència sobre la essència del'home, la consideració de l'ésser al drama immediat de l'existència dins un mateix i amb els altres, l'anàlisi dels sentiments que revelen la immersió limitada i individual de l'home al món, o laconsideració de l'home com a responsable del seu ésser, per damunt de creences deterministes. L'existencialisme es planteja la consciència de la pròpia existència humana i, en certa manera, el sentitd'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...
Sartre, igual que Nietzsche, refusa frontalment l’existència d’undéu i el seu paper en l’existència de l’home. El pensament sartrià, fonamentalment pessimista, l’home no naix amb essència ni naturalesa, comença per no ésser res, i són els seus fets els què liconcedeixen existència, que és fonamentalment absurda i, per tant, provoca sensació de nàusea.
«Si Déu no existia, tot seria permès.» És el punt de partida de l’existencialisme. Si Déu no existeixaleshores la llibertat de l’ésser humà es absoluta ja que no hi ha cap esser superior en autoritat que hagi de jutjar a l’home per les seves accions i, per tant, no repercutirà en les conseqüències perquè norebrà cap càstig diví. En la societat actual aquesta idea de l’existencialisme es bastant corrent, ja que hi ha moltes persones que consideren que l’existència d’un deu i per tant duna religió, esuna costum tradicional que ha anat passant de moda i que al llarg de les generacions s’ha anat degradant.
L’existència precedeix l’essència, mai no podrem explicar per referència a una naturalesa...