fbgh












Maribel
Sánchez
Ameller

Ingrid
María
Rentz


VIRULÈNCIA
TOXINES
I
VACUNES

Infecció
 microbiana.
 Establiment
 i
 multiplicació
 d’un
 microorganisme
 en
 la
 superfície
 o
 a
 l’interior
 de
 l’hospedador.

Una
infecció
no
es
sinònim
de
malaltia.
Si
adquirim
una
infecció
es
poden
produir
dues
coses:





Infecció
 inaparent
 o
 subclínica.
 No
 hi
 ha
 símptomes,
o
 son
 molt
 lleus.
 Quan
 les
 defenses
 del
 nostre

sistema
 immune
 controlen
 la
 infecció,
 és
 a
 dir,
 quan
 el
 sistema
 de
 defensa
 de
 l’hospedador
 guanya
 la

batalla.
El
resultat
poden
ser
dues
coses:


o Curació:
l’organisme
port
combatir
el
microorganisme
i
supera
l’infecció.

o Passar
 a
 l’estat
 de
 portador.
 Disseminador
 de
 la
 infecció:
 El
 microorganisme
persistent
 en

l’organisme
hospedador.

Malaltia
infecciosa.
Aparició
de
símptomes
clars
i
evidents
i
producció
de
danys
més
o
menys
greus,
és
a

dir,
el
microorganisme
guanya
la
batalla



Patogenicitat.
Capacitat
que
posseeixen
alguns
microorganismes
de
produir
una
malaltia.
Classificats
en:






Microorganismes
patògens.
Produeixen
la
malaltia
Microorganismes
no
patògens.
No
produeixen
la
malaltia
(no
patògens).

Microorganismes
patògens
oportunistes.
En
condicions
normals
de
funcionament
del
sistema
immune
no

produeixen
malaltia,
però
en
una
baixada
de
defenses
poden
produir
la
malaltia.



Per
tant,
la
patogenicitat
és
un
concepte
qualitatiu.

Virulència.
Característiques
o
propietats
dels
microorganismes
que
els
confereixen
un
major
grau
de
patogenicitat.
És
el
que
anomenem
factors
de
virulència.
És
un
concepte
quantitatiu:
a
majors
factors
de
virulència,
major
virulència
i

major
 patogenicitat.
 Una
 malaltia
 es
 produirà
 quan
 el
 (poder
 patogen)
 /
 (defenses,
 resistència
 de
 l’operador)
 és

superior
a
1
=
malaltia
infecciosa.


FACTORS
DE
VIRULÈNCIA

Per
a
que
es
produïsca
una
malaltia
infecciosa
hi
ha
una
sèrie
de
passos
coneguts
com
a
fases
de
la
malaltia.


1.
2.3.
4.






Adhesió:
 Fixació
 del
 microorganisme
 a
 la
 superficie
 de
 les

cèl∙lules
o
teixits
de
l’organisme.

Penetració
 o
 invasió:
 Superació
 de
 les
 barreres

inmunològiques
 i
 penetració
 a
 l’interior
 de
 l’organisme
 per

part
del
microorganisme.

Colonització
i
creixement
del
microorganisme
a
l’interior
de
la

cèl∙lula
de
l’hospedador.


Com
a
conseqüència
s’alliberen
una
sèrie
de
substancies
que

destruiran
 el
 teixit
 on
 esta
 colonitzant
 el
 microorganisme,

també
 per
 a
 permetre
 que
 el
 microorganisme
 vaja
 a
 altres

llocs
 (invasivitat),
 i
 també
 substancies
 anomenades
 toxines

amb
efecte
letal
sobre
molts
tipus
de
cèl∙lules.
















Maribel
Sánchez
Ameller

Ingrid
María
Rentz
FACTORS
DE
VIRULÈNCIA
QUE
CONTRIBUEIXEN
A
L’ÈXIT
DELS
MICROORGANIMES

EN
LA
INFECCIÓ

El
següent
pas
és
la
invasió
de
tal
manera
que
el
microorganisme
es
trobarà
amb
un
atac
del
nostre
sistema
immune

(fagocitosi,
resposta
immune
humoral
i
cel∙lular,
complement...).
Els
factors
de
virulència
seran
aquells
que,
d'alguna

manera,
els
permeta
neutralitzar
l'atac
del
SI
(càpsula
de
recobriment,
bloqueig
de
fagocitosi,
impediment
de
la
fusió
del
fagosoma
amb
el
lisosoma,
secreció
de
proteases
de
Ig
que
destruiran
les
Ig
del
SI…)

Qualsevol
 factor
 d’un
 microorganisme
 que
 faça
 desenvolupar
 els
 mecanismes
 de
 defensa
 es
 tracta
 d’un
 factor
 de

virulència.


Front
 als
 mecanismes
 de
 defensa,
 els
 microorganismes
 han
 ideat
 mecanismes
 d’adhesió
 anomenats
 fímbries
 o
adhesines.
Qualsevol
molècula
o
estructura
del
microorganisme
que
afavorisca
eixa
adhesió
serà
considerat
factor
de

virulència.


En
primer
lloc,
els
microorganismes
han
de
presentar
mecanismes
d’adhesió,
de
tal
manera
que
aquest
puga
fer
front
a

les
 mucoses
 exposades
 directament
 a
 la
 superficie.
 El
 microorganisme
 ha
 desenvolupat
 estructures
 que
 permeten
 la

fixació
 a
 les
...