Feina d’educar. relats sobre el dia a dia d’una escola - josep m. puig rovira

LES ASSEMBLEES
Les qüestions que planteja la convivència diària entre el grup de nens i nenes d’una classe són un referent força adient per tal que els i les alumnes experimentin un model de participació democràtica. Com a estratègia bàsica cal potenciar l’autonomia i la responsabilitat dels nens i nenes en la organització del dia a dia a l’aula i com a grup i en la resolució de conflictes quepuguin sorgir. La qüestió és crear o desenvolupar les condicions més idònies per tal que ells mateixos expressin les seves opinions, propostes, queixes, idees, problemàtiques...
Des de l’inici del llibre l’autor ens parla de les assemblees que la mestra proposa als seus alumnes amb la idea de que tots els nens i nenes es reuneixin periòdicament amb ella i tractin temes diversos, la qual cosa elsajuda a valorar el treball, regular la convivència, organitzar-se entre ells per gestionar esdeveniments i afavoreix la relació entre alumnes.
Les assemblees són un element educatiu bàsic en la vida en grup, ja que és l’eina de la que es disposa a l’hora d’organitzar-se, per posar en comú punts i temes rellevants, per fomentar el diàleg entre ells i llimar asprors que puguin sorgir durant laconvivència a l’aula. Alhora, els nens i nenes aprenen a debatre i a argumentar les seves postures, en cas que calgui defensar alguna idea davant la resta de la classe.
Aquestes assemblees fan que tot el grup participi, que no hi hagi una veu sense escoltar ja que es valoren totes les idees per igual, que tothom disposi de la mateixa atenció de la resta de companys i així no crear la figura de nengris o nen bombolla.
El rol del nen bombolla és aquell que està a classe però no aporta mai la seva opinió, sovint passa tan desapercebut que ni tan sols se li demana què en pensa. És un nen que, potser per timidesa o per creure que la seva aportació no tindrà rellevància, calla, quan potser la seva aportació hagués estat clau per resoldre alguna problemàtica o debat.
Dins dels càrrecs setmanalsque s’adjudiquen als alumnes, hi ha el de portar o conduir l’assemblea. La funció principal del grup que s’encarrega d’això és evitar que l’assemblea se’n vagi per les branques o que es distanciï del seu objectiu final, gestionar els torns de paraula i en definitiva, ser els moderadors de l’assemblea. D’aquesta manera, periòdicament tots els nens i nenes adopten el rol de moderadors i tots viuenl’experiència de controlar un grup i de dirigir-lo cap al que interessa.
El més interessant de les assemblees, a part del fet de que tots els nens i nenes participin i facin escoltar la seva opinió, és que posteriorment tot allò que s’ha acordat mitjançant el debat argumentat i el diàleg es posa en pràctica. Aquesta manera de decidir i arribar a un acord, fa que a l’hora d’executar-ho tots sàpiguenel que s’ha de fer, com han de fer-ho i per què, per tant deixa d’haver-hi un grup líder que coneix el que s’ha acordat i ho explica a la resta, sinó que tots ho saben per igual i tots, en principi, hi estan a favor.
El fet d’arribar a un acord a partir d’una assemblea també reforça la confiança entre ells i estreny lligams. Alhora fa que el resultat final d’aquest espai de participació i diàlegsigui un punt mig entre diverses postures amb les que els alumnes s’havien posicionat, per tant és possible arribar a un estat final on tots els alumnes hi estiguin d’acord, ja sigui perquè han estat convençuts pels arguments dels seus companys o per haver ajuntat més d’una postura per tal de que cap bona idea o opinió fos descartada.
Un altre punt fort que les assemblees fomenten és la formacióde l’esperit crític dels nens i nenes. Cada cop que es posicionen o que donen la seva opinió ha de ser argumentada, la qual cosa fa que no diguin el primer que els passa pel cap ni que parlin per parlar, sinó que expliquin la seva posició ben fonamentada i que entenguin les opinions dels companys.

L’EDUCACIÓ EN VALORS
Per començar cal partir de si realment els valors poden ser ensenyats,...