Filosodiadeverdad

TREBALL
DE SOCIOLINGÜÍSTIC

1-Grup social i fet comunicatiu
La vida en grup és la base de la supervivència de la majoria de les espècies en el medi. Un
individu que esta sol i aïllat, no pot fer front a l’hostilitat de l’entorn, ja que sense la
presencia d’altres individus no hi ha socialització, es una condició necessària tant per
aprendre la manera de subsistir (estratègies per a laprovisió d’aliments, per reconèixer les
fonts de perill, per fugir-ne…) com per desenvolupar-se amb l’ecosistema.
Els essers vius s’agrupen de forma natural creant comunitats, grups d’individus que
cooperen per garantir la subsistència del grup, per exemple, un eixam d’abelles, un
formiguer, una tribu de persones, encara de les diferencies entre ells, comparteixen una
mateixa dimensió, el fetgrupal.
L’intercanvi d’informació és un element molt important en l’organització del grup. Per fer
possible la col·laboració, cal un llenguatge, entès com a sistema de signes de naturalesa
diversa que permet la interacció i comunicació entre els components del grup. El fet
comunicatiu neix de la necessitat de la relació social que tenen els individus que viuen
associats.
En el món animal s’handesenvolupat diferents tipus de llenguatge, per exemple, la dansa
de les abelles, els sons que emeten les balenes i els dofins.. Les característiques
fisiològiques del grup al qual pertanyen determinen els canals i els signes emprats en la
comunicació (auditius, gustatius, olfactius, tàctils o visuals).

2-La Comunitat Lingüística
La relació del grup amb el medi genera unes formesd’organització social (repartiment de
tasques) que són el resultat del tipus d’explotació i transformació dels recursos naturals, per
exemple, una població caçadora, és nòmada i s’organitza en nuclis petits; una societat
agrícola, assentada en un territori, organitza la vida a l’entorn dels cicles de la natura; una
societat industrial genera grans nuclis urbans i unes formes més complexes de relació.Com a producte d’aquesta relació, s’estabilitza un conjunt de coneixements (informacions
objectives i comprovables), de valors (criteris útils per a la vida de grup, això esta bé i això
altre no) i de creences (interpretació de l’esser humà en relació amb l’univers...) vehiculats a
partir d’una llengua determinada, posen de manifest la cohesió del grup i la diferenciació
respecte a altres grups.3-L’ús lingüístic
És el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat. La
societat crea la llengua per satisfer necessitats de comunicació dels individus que la
integren. L’ús lingüístic, com a producte i resultat de la interacció social, s’ha d’estudiar des
d’aquesta perspectiva: la societat que el genera, el grup fa que existeixi l’ús, sense grup nohi ha ús, i les característiques del grup expliquen els diferents usos lingüístics.
3.1-Les societats humanes



S’ubiquen en un espai geogràfic

La major o menor extensió del territori, els accidents geogràfics, el contacte dels grups
distribuïts en l’espai originen les varietats geogràfiques. Aquestes varietats són
pronunciades segons si la interacció entre els grups és més o menysintensa, per exemple,
els parlars bascos, són molt diferents entre ells: l’aïllament i la comunicació difícil han
afavorit aquesta diversitat lingüística.


Evolucionen al llarg del temps

Les societats evolucionen en molts aspectes: base econòmica, model de societat,
estructures de pensament, progrés tecnològic...L’ús lingüístic s’adapta i canvia d’acord amb
el pas del temps i els noususos socials. D’aquí s’originen les varietats històriques.


Es distribueixen en grups socials

Les societats es distribueixen en grups depenent al rol social, és a dir, les professions, i en
classes socials atenent a l’estatus socioeconòmic. El fet que la comunitat estigui poc o molt
jerarquitzada, que tots els estrats o tan sols una minoria tingui accés a la cultura, fa que hi
hagi...