Filosofia Presocràtica

 Presocràtics
Son tots aquells filòsofs anteriors a Sòcrates: L’Escola de Milet (Tales, Anaximandre, Anaximenes), els Pitagòrics, Heràclit, Parmènides i els Pluralistes.
Els presocràtics parteixen de dos principis fonamentals:
• El real no pot sorgir en l’absolut de la no realitat o del no res
• La realitat i multiplicitat de tots els fenòmens de l’univers te per origen una mateixacausa: l’Arké (arjé), que és l’explicació de tot el que existeix.
Ells no entenen perquè del no res pot sorgir alguna cosa, per a ells no hi ha creació, hi ha d’haver alguna cosa que hi hagi sigut sempre.
 Escola de Milet
• Tales: (640-546)
És una barreja de científic i filòsof, que després de molts experiments, va arribar a la conclusió que també hi havia d’haver un Arké, que per a ell esl’aigua. És el primer autor que parla de coses no deïficades, que no parla de Déus, buscant així una explicació racional. Defensa que tots estem compostos d’aigua, tots vivim de ‘aigua. (apart de que Milet era una poble de pescadors, on l’aigua ho proporcionava tot)
• Anaximandre: (610-547)
Deixeble de Tales, però ell no està d’acord en les explicacions de del seu mestre. És el primer que s’imaginauna forma de la terra, la qual te forma de cilindre.

Per altre banda, Anaximandre reflexiona que l’ésser humà ha de venir d’alguna altre espècie (aquí és on comencem a veure el pensament de saber de on venim, de on hem sorgit l’ésser humà). Pensa que si tot ve de l’aigua, no s’entén com pot sorgir-ne el foc, ja que aquests son contraris (abans tot es basava en contraris: dia/nit,blanc/negre, fred/calor, etc.). Per tant, per a ell l’Arké és l’Apeiron, una cosa indeterminada, sense qualitats, el caos infinit, que pot sorgir de qualsevol cosa i res serà el seu contrari.
• Anaxímenes: (588 – 524)
Ell no va estar d’acord amb Anaximandre, ell creu que el seu primer principi és l’aire, ja que aquest és indispensable, tot ésser viu el necessita i tot funciona amb l’aire. Ens explicacom a partir de l’aire tot serveix en dos conceptes:
- Condensació: a partir de l’aire condensat es fa el vent, el qual passa a ser núvol, el qual crea l’aigua, de la qual sorgeix la terra i la pedra.
- Rarefacció: quan l’aire s’embruta, es crea el foc.
Amb això ens diu que canvis quantitatius porten a canvis qualitatius, per exemple: molt folis premsats son una cartolina, i moltes cartolinespremsades son cartró.
Amb Tales, Anaximandre i Anaximenes no hem de tenir en compte el que diem, sinó la explicació racional que donen al que diuen, el fet de ja no creure en Déus.
 Els Pitagòrics
Pitàgores (570 – 497) va ser el fundador de la comunitat religiosa dels pitagòrics. La base d’aquesta comunitat era la base i la purificació de les ànimes. El fet de treure en la transmigració, lareencarnació, creien que com mes purificada estigués l’ànima, millor reencarnació tindria aquesta.
L’ànima es purifica amb la pràctica del silenci (tenien prohibit parlar del que ells descobrien amb els que no eren pitagòrics), amb les matemàtiques i la música
A part d’això, els pitagòrics tenien altres manies: eren vegetarians (ja que si el teu avi s’havia reencarnat en conill, si no fossisvegetarià hi hauria la possibilitat de que te’l mengessis), no maltractaven els animals, etc.
• Idees filosòfico-matemàtiques dels pitagòrics:
El seu Arké son els números, dient que tot és numerable i moltes coses es poden expressar matemàticament. Diuen que els intervals musicals que hi ha entre les notes de la lira (instrument de corda, com una arpa petita) poden expressar-se matemàticament.Afirmaven dient que ‘si l’harmonia musical depèn del número, perquè no tota l’harmonia universal pot dependre del número?’
Així arriben a les següents afirmacions:
- El món és harmonia i proporcionalitat
- els cossos celestials són esferes i el seu moviment és circular
- la terra és un cos esfèric
- hi ha deu astres, per tant, el deu és el numero perfecte
Llavors, ja es comença a...